Prenent com a inspiració llunyana els llibres d’hores medievals, el Llibre dels minuts conté seixanta poemes en prosa que conviden a una lectura meditativa i pausada que es desplega en una mena de litúrgia laica. En aquests poemes, però, els grans discursos metafísics han estat substituïts per l’atenció gairebé obsessiva als detalls domèstics, quotidians, que s’engrandeixen sota la lupa amatent de la poeta: la bombolla de sabó, el sopar compartit, els pinyols de síndria, el despertador, el perfil d’un gat... Qualsevol realitat, un cop passada pel filtre de la poesia, queda il·luminada, intensificada i —per què no— sacralitzada.
