Categoria llibre: Adults

Quan una captaire muda de Maracaibo, a Veneçuela, troba a un nounat abandonat en les escales d’una església, no imagina l’extraordinari destí que li espera al nen. Criat en la pobresa, Antonio serà venedor de cigarrets, estibador i mosso en un bordell abans de convertir-se en un dels cirurgians més il·lustres del seu país. Ho aconseguirà gràcies a l’ajuda d’una dona excepcional, Ana María, la primera metgessa de la regió, amb la qual tindrà una filla a la qual posaran el nom de la seva nació: Veneçuela. Lligada així per sempre al lloc que la va veure néixer, Veneçuela somiarà amb marxar-se a París malgrat tenir-lo tot en contra. És en el quadern de Cristóbal, l’última baula de la família, on per fi tiraran arrels les mil històries d’aquest sorprenent llinatge.

Des de l’antiga Grècia fins als nostres dies, els éssers humans sempre hem necessitat consells d’experts -des de l’oracle de Delfos fins als influencers d’Instagram- per tractar de millorar les nostres vides. Actualment, aquesta tendència s’ha convertit en una autèntica obsessió col·lectiva: Internet està ple de tota mena de savis i gurus amb milions de seguidors disposats a assessorar-nos sobre qualsevol àmbit de l’existència. El que passa és que, quan decidim seguir els seus consells, sovint perdem de vista no només l’afany de millora sinó el sentit real de tot plegat. Basant-se en textos de nombrosos filòsofs i sociòlegs, des de Zygmunt Bauman fins a Slavoj Zizek, d’Eva Illouz a Byung-Chul Han o Jacques Lacan; Liv Strömquist projecta una subtil crítica de les teories del desenvolupament emocional destacant el seu caràcter moralitzador i la seva perfecta adequació a la concepció neoliberal de l’individu i la societat. Des de l’humor i la ironia, Strömquist analitza la nostra obsessió contemporània pel benestar i proposa consells per poder lluitar contra aquesta autoajuda imperant i, molts cops, fútil. A les pàgines de Pitia dixit ens trobarem amb multitud d’”experts” i “assessors” tan curiosos com en Carroll Righter, l’astròleg de Ronald Reagan, convidant-nos a “ser guapos i feliços” mitjançant els seus curiosos horòscops; la duquesa Meghan Markle, repartint plàtans amb consells vitals a treballadores sexuals, o la psicòloga d’Instagram Nicole LePera, convidant-nos a posar límits a les persones que s’aprofiten del nostre capital emocional.

Des de la primera Tempesta, Liz Flannery, de disset anys, viu refugiada en una llibreria de Nova Jersey, on sobreviu intercanviant llibres per provisions. En assabentar-se que s’aveïna una nova tempesta apocalíptica, Liz tem que el seu refugi quedi destrossat per sempre. Una nit, Maeve, una forastera amb males puces, irromp en la llibreria a la recerca de recer. Encara que les dues noies no es porten bé, Maeve té alguna cosa que Liz necessita: la capacitat de reparar la seva llibreria en ruïnes abans del pròxim desastre climàtic. Mentre es posen a la feina entre el caos del món que les envolta, les noies s’enfrontaran a foscos secrets i als seus propis monstres, fent sorgir entre elles una inesperada connexió…

Hamàs governa Gaza i les vides dels dos milions de palestins que resideixen allí. Demonitzat en els mitjans de comunicació i en els debats polítics, s’han utilitzat diverses acusacions i presumpcions criticables per a justificar una acció militar extrema contra Hamàs. Però la realitat d’Hamàs és, per descomptat, molt més complexa. Ni un partit polític democràtic ni un grup terrorista, és una organització d’alliberament polifacètic arrelat en les reivindicacions nacionalistes del poble palestí. Aquest llibre ofereix la primera història del grup escrita en els seus propis termes. Basant-se en entrevistes amb dirigents de l’organització i en publicacions del grup, Tareq Baconi traça la transició d’Hamàs durant trenta anys des de la resistència militar marginal cap a la governança. Obrint nous camins, qüestiona la concepció convencional d’Hamàs i mostra com la ideologia del moviment amenaça en última instància la lluita palestina i, inadvertidament, la seva pròpia legitimitat. L’aposta d’Hamàs per la lluita armada com a mitjà d’alliberament ha fracassat enfront d’una ocupació implacable dissenyada per a fragmentar al poble palestí. Com argumenta Baconi, amb el plantejament israelià de gestionar el conflicte en lloc de resoldre’l, la reivindicació d’Hamàs de la sobirania palestina ha quedat neutralitzada de fet per la seva contenció a Gaza. Aquesta dinàmica ha fet permissibles la brutalitat i el càstig col·lectiu de milions de civils palestins.

Una sirena solitària vaga per un erm interminable en una cerca més enllà de la raó. Per a seguir endavant, ha de sobreviure als interminables trams entre petites bosses d’aigua on poder respirar. Acompanyada de Lottie, el seu inseparable ajolote, la sirena haurà d’escapar de bandes itinerants de caníbals cibernètics i temibles bèsties mutants. Però què la impulsa a córrer semblant risc? I qui és aquesta figura encapotada que l’observa des de lluny?

Viatjar per tot arreu, sovint sola, recórrer milers de quilòmetres en tren, en furgoneta o ferri, assumir riscos, parlar amb la gent i escriure-ho per compartir-ho. Compartir la seva experiència és el que ha fet en aquest llibre la Natàlia Boronat, que va viure més de quinze anys en el país més gran del món, on va treballar com a professora universitària de català, periodista freelance i guia turística.

Muntanya russa és la crònica d’un llarg viatge vital i emocional amb tombs diversos que la van col·locar cap per avall més d’un cop. Les narracions que conté són tessel·les que ens ofereixen una panoràmica de l’immens i complex mosaic de pobles, llengües, religions i cultures que conviuen a Rússia, no sempre exemptes de conflicte.

Llegint els articles de Boronat aprendrem geografia, folklore, sociolingüística, geopolítica, gastronomia, literatura, cultura, i en voldrem saber més. Entendrem una mica les arrels profundes d’algunes guerres, i també, i sobretot, coneixerem la part humana d’aquest país per què l’autora té el do d’acostar-se a la gent, de plantejar preguntes, de fer-los parlar, de saber-los escoltar, de no jutjar-los i de forjar amistats en els quatre punts cardinals de Rússia. Això és el que fa aquest llibre tan viu i interessant com necessari.

Durant la Tercera Guerra Mundial, un grup de nens evacuats naufraga en una illa deserta de les Mars del Sud i s’enfronta allí amb el desafiament de reorganitzar la seva vida en comú, a partir de zero. Hauran de reinventar la societat i triar els mecanismes per a viure en comú. Els seus personatges principals són al·legories dels diferents aspectes de la humanitat: Piggy, asmàtic, és el representant de la sensatesa i el sentit comú; Ralph és el defensor de l’ordre i la civilització; Jack és el fanàtic i capitost d’una horda de nens-caçadors, fascinats per la barbàrie; Roger representa la crueltat i el sadisme sense límits; Simon encarna la bondat natural de la humanitat… Durant el dia, exploren les platges enlluernadores i paradisíaques. Però a la nit són atemorits per malsons d’una bèstia primitiva. Orfes de la societat, enyoren tot el que han perdut i han de forjar la seva pròpia manera de viure; però molt aviat el grup es divideix i els seus innocents jocs adquireixen un gir perillós. L’aventura està servida.

La història definitiva de les dues Corees, des del segle XIX fins a la actualidadCorea és una nació dividida. Corea del Sud és una democràcia vibrant, la desena economia del món i bressol d’una cultura amb creixent influència internacional. Corea del Nord, en canvi, està governada pel règim més autoritari del planeta, és un país pobre en una regió pròspera i és coneguda principalment pel culte a la personalitat entorn de la família Kim. No obstant això, totes dues Corees comparteixen una apassionant història comuna.

Als seixanta anys, la Clara Mill s’adona que tot ho ha fet a deshora. L’any 1973 una pistola va capgirar la seva vida i l’exili a París la va allunyar de la família, dels amics, del seu país i de la lluita antifranquista. Però també li va imbuir una alenada de llibertat i de passió a través de l’amor d’en Mehmet, un kurd d’ulls grisos incapaç de viure plenament el que sentia per ella si el seu país no era lliure.

A punt de jubilar-se, li sorgeix l’oportunitat de viatjar al Kurdistan amb una delegació internacional. Allà descobrirà una guerra amagada, un exèrcit de trenta mil dones enfrontades a l’Estat Islàmic, i participarà en la revolució més avantguardista dels darrers anys, impensable en aquella part del món. Però el que la Clara Mill no podrà ni tan sols imaginar és que la seva tendència a fer les coses a deshora l’agafarà totalment desprevinguda, i serà incapaç de resistir-se als impulsos del cor.

Aquells que han viscut amb un gos saben que la seva presència alleugereix els dies i els omple de felicitat. Amics fidels, afectuosos i intel·ligents, cada instant al seu costat suposa una lliçó de tot el que val la pena ser après.

És possible rastrejar l’especial vincle entre gossos i homes des del principi dels temps, però un dels exemples més bells i emocionants el trobem en l’Odissea. Quan Ulisses aconsegueix a la fi les costes d’Ítaca, exhaust després de llargs anys vagant en la mar, l’únic que el reconeix és Argos, el seu lleial gos, que tot aquest temps l’ha recordat i esperat per al seu últim retrobament.