Categoria llibre: Adults

El Senso-Taping està adquirint cada vegada més importància en l’àmbit de la medicina esportiva i ha despertat l’interès tant dels metges i terapeutes com dels esportistes i el públic en general.

Aquest mètode terapèutic, que activa les forces d’autocuració de l’organisme sense limitar la mobilitat física, posseeix un espectre d’acció ampli que abasta els quadres patològics més diversos a la musculatura, els tendons, els lligaments, les articulacions i el sistema limfàtic, entre d’altres .

Idoni per als que s’estan formant en professions terapèutiques, per a entrenadors, així com per a esportistes i profans interessats, en aquest manual es presenta una introducció als fonaments teòrics, i en la pràctica d’aquest mètode, i es descriu la seva aplicació en les afeccions més diverses . La representació gràfica de les estructures i les detallades instruccions, acompanyades d’imatges de totes les disposicions dels tapes, converteixen aquesta obra en un sòlid recurs per a la pràctica clínica.

Amb una completa introducció sobre aquest mètode terapèutic, l’obra està organitzada segons grups musculars i articulacions, de manera que és de consulta molt pràctica. Totes les aplicacions vénen acompanyades d’una representació gràfica de les estructures i imatges del procés de disposició dels tapes.

La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Prat de Comte, a la Terra Alta. Ho fa després d’una trencadissa emocional i amb la sensació d’haver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per a ella. Lluny de ciutat, la Júlia ha d’aprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que s’estima –la mare carismàtica, el marit distanciat, l’amant esquívol, la seva amiga Tona-, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses. El risc més gran és una novel·la de fugida i afirmació, en la qual l’abisme de la incomunicació està sempre a un pam del camí que recorren els protagonistes.

La Merricat Blackwood és una nena solitària i amb molta fantasia que viu al casalot familiar amb la seva germana gran, la Constance, i el seu oncle Julian, un home vell i minusvàlid que es mou en cadira de rodes. La Merricat passa les hores vagant pel jardí, enterrant tresors, jugant amb el seu gat Jonàs i somiant amb viatjar a la lluna i començar una vida nova. I, des que fa sis anys va morir la resta de la seva família, una de les seves obsessions és protegir la seva germana, i la casa, de la xafarderia, l’hostilitat i el rebuig agressiu de la gent del poble. Els dies transcorren tranquil·lament enmig d’una alegria plàcida i solitària fins que una visita inesperada es planta al bell mig del jardí i s’instal·la al casalot. Aterrida, només la Merricat aconsegueix veure-hi el perill; aquesta visita, i la presència constant i abassegadora del passat que no se’n va mai, capgirarà les seves vides definitivament.

Més interessat en el present que en el passat, John le Carré ha decidit revisitar el passat per fer reviure els seus personatges més populars i qüestionar la veritat, la justícia i el joc de l’espionatge.
A causa de la demanda que la família de dues víctimes innocents ha interposat contra els serveis de seguretat, un agent retirat es veu obligat a retre compte d’una tèrbola operació secreta que els serveis britànics van dur a terme a finals dels anys 50. Una novel·la trepidant en què John le Carré reflexiona sobre la responsabilitat individual i col·lectiva dels actes comesos en el passat i fa balanç tant del joc net com dels draps bruts de les xarxes d’espionatge governamentals.

La pura història de Blai Bonet, escriptor, ja resulta fascinant, doncs va coincidint amb l’esdevenir d’algun dels protagonistes, amb els fets vitals. Seminarista, nen o adolescent malaltís, homosexual en un temps i un país (l’Espanya que tenia coses com la Llei de Perillositat Social) en què això constituïa no solament un estigma social, sinó un clar risc legal i fins a físic.

La seva carrera literària va ser abrupta, discordant i personal. I totes aquestes qualitats ja s’apunten en El mar. Una novel·la incòmoda, tèrbola i malsana en contrast a aquest vital i colorista entorn geogràfic en què es desenvolupa. Bonet aconsegueix convèncer-nos que el verd i el blau que dibuixa en els seus suntuosos paràgrafs descriptius són en realitat grises de color ombra alterats. Totes les trames semblen confluir. Bonet va reconèixer la influència de Mentre agonitzo de Faulkner, en aquesta narració a diverses veus i en aquesta concurrència d’ambient carregat, aquest inexplicable pes de culpabilitat que impregna aquestes línies estranyes.

Una tarda plujosa de novembre, un jove foraster de bona presència, tot just desembarcat, es presenta a la porta d’unes oficines al carrer Golden Hill: és el senyor Smith, amable, encisador, però estranyament propens a alimentar les sospites. I és que té a la butxaca el que sembla ser una lletra per mil lliures, una quantitat enorme, i no vol explicar per què la té, ni d’on ve, ni què pensa fer a les colònies amb tants diners.

De lectura addictiva i rica en el llenguatge i en la percepció històrica, Golden Hill, una sorprenent primera novel·la, tan farcida d’incidents com tot un prestatge de ficció convencional, és un llibre sobre el segle XVIII que té una trama que serpeja a cada capítol i que pinta un quadre fascinant d’una Nova York xocantment diferent del que després ha estat però ombrejada subtilment per la gran ciutat que serà, i ja com un lloc on un jove de paraula fàcil pot reinventar-se, enamorar-se… i trobar-se amb un munt de problemes. Francis Spufford va néixer el 1964. És l’autor de cinc llibres de no-ficció molt elogiats, qualificats en general pels crítics o bé com a «estranys» o bé com a «brillants», i molt sovint de totes dues maneres.

Ningú s’imaginava que l’esquerra independentista i anticapitalista arribaria a tenir mai tant de pes com per forçar un president de la Generalitat de Catalunya com Artur Mas, hereu polític de Jordi Pujol, a fer un pas al costat. Després de trenta anys treballant en l’àmbit municipalista, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha arribat al primer pla de la política catalana.

Es defineix pel seu caràcter assembleari, pancatalanista, ecologista, socialista i feminista; per estar a favor de la nacionalització dels bancs i en contra de la Unió Europea i de l’OTAN; i és formada per diversos moviments socials que provenen tant de la lluita estudiantil com de la desobediència civil. Una exdirigent catalana de Podem va dir al principi de 2015 que «l’estratègia de la CUP és més de formigueta, mentre que la de Podem és de tsunami». Aquest llibre parla amb alguns dels seus protagonistes i explica com ha funcionat aquesta estratègia, com han eixamplat una base social que semblava destinada a ser minoritària, amb quines contradiccions ha hagut d’enfrontar-se.

A Fuster per a ociosos, el periodista i escriptor Xavier Aliaga ha realitzat una brillant tasca per condensar la mirada única que atresorava el mestre de Sueca. Literatura, futbol, creació, festes, llengua, rock, poesia, país, joventut, pintura, filosofia o, per descomptat, política, conformen aquesta original antologia concebuda a còpia de fragments com flamerades. La lucidesa granítica, la capacitat argumental, el verb punyent, el rigor insubornable, l’escepticisme militant i el domini precís de l’idioma, fins i tot en els textos aparentment més irrellevants, proporcionen grans moments de glòria. El resultat és una porta d’entrada a l’univers fusterià. Una compilació bàsica i imprescindible, meravellosament il·lustrada per Aitana Carrasco, que ens ofereix una visió integrada d’un dels grans de les nostres lletres.

«No som més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia al feixisme, al nazisme o al comunisme al segle xx. L’únic avantatge que tenim és que podem aprendre de la seva experiència. I ara és un bon moment per fer-ho». Timothy Snyder, un dels intel·lectuals més prestigiosos dels Estats Units, planteja que la història ens ha de servir d’advertència per impedir l’avanç de la tirania en un moment en què l’ordre polític sembla amenaçat.

En aquest ampli i brillant conjunt d’assajos, la reconeguda i erudita activista Angela Davis exposa les connexions entre les lluites contra la violència estatal i l’opressió al llarg de la història i arreu del món, ens porta de tornada a la història dels fundadors de la lluita revolucionària i antiracista, però també ens porta cap a la possibilitat de la solidaritat i lluita interseccionals. Davis reuneix en les seves sempre lúcides paraules la nostra història i el futur més prometedor de la llibertat, posant importància en que el poble pot i ha de jugar. Tenint en compte que ha passat a Ferguson recentment i la contínua agressió israeliana al poble palestí, les seves paraules ressonen avui més que mai.

Davis discuteix els llegats de les lluites d’alliberament anteriors, des del moviment d’alliberament negre fins al moviment contra l’apartheid de Sud-àfrica. Destaca les connexions i analitza les lluites actuals contra el terrorisme estatal, des Ferguson a Palestina. Davant d’un món d’injustícia indignant, ens desafia a imaginar i construir el moviment per l’alliberament humà. I, en fer-ho, ens recorda que «la llibertat és una batalla constant».