Categoria llibre: Adults

Els guapos són els raros aplega reflexions i testimonis de persones excepcionalment normals que ens parlen d’altres maneres d’estimar, de què vol dir perdre-ho tot, de veure morir els pares, de rebre i oferir un trasplantament, de saber-se alcohòlic, de triar la prostitució de manera voluntària o de decidir no voler tenir fills.

Agnès Marquès aconsegueix que ens tornem a mirar a nosaltres mateixos, que entenguem que la vida és canvi i que qualsevol cosa que decidim o ens toqui viure és meravellosament normal.

L’escriptora i periodista Susan Faludi guarda el record del seu pare, amb qui fa anys que no té contacte, com el d’un home masclista, distant i fins i tot agressiu. Però quan s’assabenta que als setanta-sis anys s’ha sotmès a una operació de canvi de sexe decideix viatjar a Budapest per descobrir la seva veritable identitat. Durant les trobades que mantenen l’autora realitzarà una extraordinària investigació a partir de les diverses reencarnacions que ha viscut: fill, jueu hongarès, supervivent de l’holocaust, emigrant, marit, fotògraf professional del retoc d’imatge i, finalment, Stefánie, una dona trans septuagenària amb la qual ha de forjar una nova relació.
Susan Faludi s’endinsa amb honestedat i perspicàcia en la vida del seu pare, una persona imperfecta que redescobreix a través d’una investigació històrica i humana on els canvis queden íntimament lligats a la història dels jueus hongaresos. Un llibre biogràfic que explora els límits de la idea d’identitat i els analitza de forma polièdrica i fascinant a partir del gènere, la nacionalitat, la política, la religió i la imatge. A la cambra fosca no és una memòria afectuosa sobre una figura paterna estimada, sinó un text sobre un progenitor que es vol reconciliar  amb un món amb el qual sempre ha estat en conflicte. Un estudi valent sobre la família i les relacions humanes que es converteix en una paràbola sobre la comprensió i el perdó.

La sexòloga Daniela Costa-Pau viu el sexe de manera desacomplexada en una època en què encara és un tabú. De portes enfora és una dona amb autoestima, però alhora és freda i desdenyosa. La seva aparent seguretat amaga un misteri: mai no ha pogut plorar.

En John Nitsch és un corresponsal nord-americà que arriba a Xile el 1970 per cobrir les eleccions on va sortir escollit president Salvador Allende. Aviat establirà amistat amb militants de la Unidad Popular amb els que serà testimoni dels esdeveniments fins al brutal cop d’estat de 1973, els coneguts com «mil dies» del govern d’Allende.

La seva mirada estrangera li permet fer un relat objectiu i precís del poder i dels enemics als quals es va enfrontar la via xilena al socialisme, així com d’aquells, que des d’un suport crític, creien que el govern de la Unidad Popular havia d’avançar més de pressa i anar més lluny.

Aquesta novel·la gràfica presenta una panoràmica del que van ser els anys d’Allende, combinant la crònica perfectament documentada amb el relat d’intriga i el suspens.

101 notes de lectura sobre temes, autors i obres de la literatura universal en general i de la catalana en particular.
A través d’una obra rellegida o redescoberta, es detecten freqüències significatives i obsessions reveladores.

L’esport i l’activitat física milloren la salut cardiovascular, la resistència muscular i la força, incrementen el rendiment intel·lectual i l’autoestima, redueixen l’ansietat i l’estrès i alenteixen el procés d’envelliment biològic. Llavors, per què ens costa tant fer-ne?

Prou excuses! Aquest llibre ens ajudarà a trobar l’esport adequat per a cadascú −tant se val la condició o l’edat−, ens ensenyarà a alimentar-nos correctament, preparar-nos per fer exercici i prevenir les lesions. Fins i tot descobrirem com mantenir-nos en forma sense sortir de casa. Tenir una vida activa no és difícil, ni car, ni demana gaire temps: només cal una mica d’esforç i compromís i integrar l’exercici en el dia a dia.

Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.

I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

«He estat al seu costat, observant, escoltant, preguntant. Dono testimoni de les seves capacitats, les seves angoixes, les seves incomprensions. Suggereixo com hauríem de ser i estar els adults que reclamen per dins i rebutgen per fora. Tracto de cercar sempre les seves perspectives (per entomar-les i per ampliar-les). Com deia el gran amic desaparegut, en Carles Capdevila, “Funes convida a pensar –abans i després– sobre la relació amb els adolescents de casa. Inspira en lloc d’alliçonar. I combina les ganes d’entendre’ls amb la necessitat de ser exigents amb ells però alhora autocrítics amb l’oferta que els dóna la societat, l’institut i la família”».

Escrita l’any 1957, “Sagitari” és la quarta novel·la breu de Natalia Ginzburg, després d’”El camí que porta a ciutat”, “Ha anat així” i “Valentino” (totes tres publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català). En aquesta obra de maduresa, hi retrobem l’excepcional capacitat de la gran escriptora italiana per teixir un relat aparentment simple però ple de fets reveladors a partir dels quals afloren els mecanismes que fan, a voltes comprensible, a voltes absurda, la vida: la il·lusió, la ingenuïtat, l’engany, la frustració.

Després d’uns quants mesos empresonat acusat d’agredir sexualment una menor, en Jonathan, un home de trenta anys, és alliberat per falta de proves. Conscient que podria tornar a cometre, els mateixos errors del passat, decideix continuar la teràpia pel seu compte: ha d’aprendre a reconduir els seus pensaments i evitar situacions de risc. Quan torna a casa, s’adona que les noves veïnes són una mare i la seva filla de nou anys, l’Elke. En Jonathan intenta allunyar-se de la temptació que suposa tenir la nena tan a prop, però, inevitablement, entre ells acaba sorgint una amistat tendra, una relació que obligarà el protagonista a dominar els seus dimonis.

Basant-se en la seva experiència com a psicòloga forense, Inge Schilperoord s’endinsa en la ment del pedòfil i planteja amb subtilesa i intel·ligència grans temes com la por, la culpa i la impotència. “No tornarà a passar” constitueix un relat perspicaç i inquietant que narra la lluita desesperada d’un home per controlar l’incontrolable.