Categoria llibre: Adults

Anem a comptar fins a infinit. Comences per l’un i a partir d’aquí és fàcil. Això sí, hi ha un problema: et portarà força temps, sobretot cap al final. La teva vida, finita, s’esgotarà i no podràs seguir comptant.

Perquè, acaba alguna vegada l’infinit? Algú ha arribat? Com ficaries un autobús d’infinits passatgers en un hotel d’habitacions infinites? I si els passatgers fossin nombres parells? I si fossin nombres primers?

Per això, precisament, val la pena pensar en l’infinit: val la pena somiar amb tot el que passa més enllà de la nostra curta existència.

Rem H. Largo porta més de quaranta anys estudiant el desenvolupament humà i avui més que mai segueix constatant l’enorme desafiament que implica portar una vida en harmonia amb les característiques particulars de cada persona des del naixement fins a la vellesa. Per al pediatre suís, les capacitats humanes es van configurant al llarg del temps de manera completament diferent segons les necessitats de cada individu, determinant en gran mesura la manera en què es va a viure i el sentit que cada persona atorgarà a la seva vida. Però en les societats modernes dominades per l’economia i l’optimització, predomina la insensata idea que tots som iguals i podem aconseguir els mateixos objectius, frustrant el desenvolupament individual a costa d’expectatives alienes. Així doncs, partint de les singularitats de cada individu Rem H. Largo advoca en aquesta fascinant investigació per assumir i comprendre la nostra diversitat no només com el fonament de l’evolució mateixa, sinó també com la pròpia base de la nostra existència.

– Segurament pateix una rutinitis aguda.

– Com diu?

– Una rutinitis aguda. És una afecció de l’ànima que cada vegada pateix més gent al món, sobretot a Occident. Els símptomes són gairebé sempre els mateixos: baixa motivació, malenconia crònica, pèrdua de punts de referència, pèrdua de sentit, dificultat per ser feliç malgrat viure en l’opulència, desencant, ensopiment…

– Però… Com ho sap, vostè, tot això?

– Sóc rutinòleg.

– Rutin… què?

La Camille està a les portes de fer quaranta anys quan, de cop i volta, la sorprèn un mar de dubtes. No és que sigui desgraciada, però tampoc se sent realment feliç. Li fa l’efecte que la felicitat se li escapa entre els dits. I si bé és cert que ha aconseguit una feina que li permet una estabilitat econòmica, en realitat no l’apassiona. A casa, la rutina s’ha instal·lat en el seu matrimoni: cap dels dos ja no s’esforça. Pel que fa a la relació amb el seu fill… és més tensa que la corda d’un equilibrista.

Després d’un d’aquells dies especialment catastròfics, la Camille coneix per casualitat en Claude, que es presenta com a rutinòleg professional i li proposa una original teràpia per ajudar-la. Ella no s’ho pensa dues vegades i s’hi entrega en cos i ànima; necessita retrobar el camí cap a la il·lusió i la felicitat. Gràcies a unes sorprenents experiències, tan creatives com reveladores, a poc a poc transformarà la seva vida fins a arribar a fer realitat els seus somnis.

Un fenomen editorial que arrasa a França: La teva segona vida comença quan t’adones que només en tens una s’ha mantingut durant més d’un any ininterrompudament a les llistes de best sellers i ja ha ajudat a més d’1.300.000 lectors a descobrir el camí de la felicitat.

Llengua i Pàtria, de Joan Coromines, recull tot un seguit de textos combatius -manifestos, discursos, articles i cartes- del lingüista més prestigiós de Pompeu Fabra ençà. La defensa a ultrança de la unitat lingüística dels Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó-, la denúncia internacional de la prohibició de l’ús i l’ensenyament de la nostra llengua i de la situació d’ostracisme que patia l’Institut d’Estudis Catalans, l’al·legat a favor de les qualitats literàries de Josep Pla, la lloança de l’excursionisme, com també la reivindicació de les seves idees republicanes, laiques, liberals i independentistes, conformen el tarannà dels escrits aplegats aquí.

La qualitat literària de Coromines es posa al servei de les idees, de la polèmica i la confraternitat. El defugiment de les disputes entre els catalans exiliats i els de l’interior, la recerca del consens en el model de llengua literària, l’eliminació de les dificultats gramaticals gratuïtes o la protesta pels atacs estatals contra Catalunya, són alguns dels objectius vitals de Coromines, presidits pel principi, al qual consagrà tota la seva vida, que diu que «l’única nació, i l’única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge, són la nació i la llengua catalanes».

“La cama! Déu meu, la cama!
Estava penjat de cap per avall i de panxa enlaire, amb la cama esquerra embolicada amb la corda i la dreta
penjant sense força a un costat. Vaig aixecar el cap de la neu, vaig treure els ulls per sobre el pit i vaig observar la deformació grotesca del genoll dret, el punt d’inflexió d’una ziga-zaga estranya. No la vaig relacionar amb el dolor que em cremava l’engonal. Allò no tenia res a veure amb el genoll. Em vaig alliberar la cama esquerra de la corda a sacsejades i vaig balancejar-me fins a quedar penjat pel pit de cara a la neu i amb els peus avall. El dolor es va apaivagar. Vaig clavar el peu esquerra a la pendent i em vaig posar dret.
Em van venir nàusees. Vaig ensorrar la cara a la neu i em va semblar que la intensitat del fred em calmava.
M’havia passat una cosa terrible, una cosa obscura i terrorífica. Només de pensar-hi sentia pànic: «m’he
trencat la cama, s’ha acabat. Estic mort. Tothom diu que… si només sou dos, un turmell trencat pot representar una sentència de mort… si està trencat… si…”

Joe Simpson i Simon Yates volien escalar el Siula Grande (Andes peruans) quan van patir un fatal accident. Davant de la disjuntiva de salvar la vida pròpia o morir, en Simon va tallar la corda que l’unia al seu amic el qual es va precipitar al buit. Destrossat per aquest acte, en Simon va aconseguir arribar fins al camp base, donant el seu amic per mort. Però en Joe seguia viu; greument malferit i en unes condicions extraordinàriament penoses, però amb un
inexplicable anhel per sobreviure que el va dur a arriscar-ho tot per poder-se’n sortir… i ho va aconseguir.
Aquest llibre és un cant a l’amistat i alhora una mostra sublim i tossuda de com de possibles poden ser els impossibles quan hi ha la ferma voluntat de vèncer tots els esculls.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

En què consisteix el creixement econòmic?

I per què, històricament, només s’ha donat en certs llocs?

Esforços previs per contestar aquestes qüestions han centrat la seva atenció en les institucions, la geografia, les finances o la psicologia. No obstant això, César Hidalgo, un jove professor del MIT, defensa que per realment comprendre la naturalesa i l’essència del creixement econòmic és necessari transcendir les ciències socials i prestar més atenció a la ciència de la informació, les xarxes i la complexitat que ambdues suposen .

Per Hidalgo, la clau està en com la gent, les empreses i les xarxes processen la informació: tot es resumeix al coneixement compartit, el saber fer i la imaginació. Les economies estan fetes de xarxes de persones, i les societats funcionen com ordinadors col·lectius.

Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia.

Colm Tóibín reescriu la tragèdia grega i la passa pel sedàs deShakespeare. El resultat és una novel·la d’una bellesa hipnòtica i poderosa, on el silenci és tan viu com implacable és la violència.

Per aconseguir el favor dels déus davant la guerra imminent, Agamèmnon lliura la seva filla Ifigènia en sacrifici. Però així com satisfà els déus, Agamèmnon desperta la fúria de la seva esposa, i amb ella, els sinistres mecanismes de la venjança i la traïció.

Anys més tard, acabada la guerra, a Agamèmnon no l’espera la glòria, sinó el complot i la mort. En folla venjança, l’esposa del rei caigut envia el seu propi fill Orestes a un llarg i perillós exili mentre la seva filla Electra inicia el camí del silenci pels passadissos i les cambres de palau. Els dos germans entraran en contacte amb el misteriós món dels déus antics que s’esvaeixen, que han perdut per sempre els seus noms. Serà en les intrigues polítiques on cadascun d’ells trobarà el seu corresponent destí.

«Aviat tot això serà un món diferent. Governat a plena llum del dia. Aviat gairebé no valdrà la pena viure-hi, en aquest món. T’hauries de sentir afortunat d’haver estat en contacte amb eln món antic, que en aquella casa t’hagi fregat amb les seves ales.»

Qualsevol nena o nen és víctima potencial d’un abusador. El 80% dels casos d’abusos sexuals infantils es produeixen dins de la família. Si ja és complicat denunciar a un professor i sovint cal que passin molts anys, com de difícil ha de resultar explicar que qui ha abusat de tu és el pare o l’avi. Les víctimes d’abusos sexuals necessiten parlar-ne perquè saben que fent-ho poden ajudar a altres i també s’ajuden a si mateixos. Són veus que només demanen una cosa: que les escoltem. El mal invisible mostra que si tants nens i nenes han patit abusos sexuals és perquè els abusadors saben que ens fa vergonya parlar del tema, que és un tabú, saben que poden comptar amb el nostre silenci.