Tu pots! : esport i activitat física sense excuses

L’esport i l’activitat física milloren la salut cardiovascular, la resistència muscular i la força, incrementen el rendiment intel·lectual i l’autoestima, redueixen l’ansietat i l’estrès i alenteixen el procés d’envelliment biològic. Llavors, per què ens costa tant fer-ne?

Prou excuses! Aquest llibre ens ajudarà a trobar l’esport adequat per a cadascú −tant se val la condició o l’edat−, ens ensenyarà a alimentar-nos correctament, preparar-nos per fer exercici i prevenir les lesions. Fins i tot descobrirem com mantenir-nos en forma sense sortir de casa. Tenir una vida activa no és difícil, ni car, ni demana gaire temps: només cal una mica d’esforç i compromís i integrar l’exercici en el dia a dia.

Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito : una guia per a pares i mestres d’adolescents

Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.

I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

«He estat al seu costat, observant, escoltant, preguntant. Dono testimoni de les seves capacitats, les seves angoixes, les seves incomprensions. Suggereixo com hauríem de ser i estar els adults que reclamen per dins i rebutgen per fora. Tracto de cercar sempre les seves perspectives (per entomar-les i per ampliar-les). Com deia el gran amic desaparegut, en Carles Capdevila, “Funes convida a pensar –abans i després– sobre la relació amb els adolescents de casa. Inspira en lloc d’alliçonar. I combina les ganes d’entendre’ls amb la necessitat de ser exigents amb ells però alhora autocrítics amb l’oferta que els dóna la societat, l’institut i la família”».

Sagitari

Escrita l’any 1957, “Sagitari” és la quarta novel·la breu de Natalia Ginzburg, després d’”El camí que porta a ciutat”, “Ha anat així” i “Valentino” (totes tres publicades per Edicions de la Ela Geminada per primera vegada en català). En aquesta obra de maduresa, hi retrobem l’excepcional capacitat de la gran escriptora italiana per teixir un relat aparentment simple però ple de fets reveladors a partir dels quals afloren els mecanismes que fan, a voltes comprensible, a voltes absurda, la vida: la il·lusió, la ingenuïtat, l’engany, la frustració.

No tornarà a passar

Després d’uns quants mesos empresonat acusat d’agredir sexualment una menor, en Jonathan, un home de trenta anys, és alliberat per falta de proves. Conscient que podria tornar a cometre, els mateixos errors del passat, decideix continuar la teràpia pel seu compte: ha d’aprendre a reconduir els seus pensaments i evitar situacions de risc. Quan torna a casa, s’adona que les noves veïnes són una mare i la seva filla de nou anys, l’Elke. En Jonathan intenta allunyar-se de la temptació que suposa tenir la nena tan a prop, però, inevitablement, entre ells acaba sorgint una amistat tendra, una relació que obligarà el protagonista a dominar els seus dimonis.

Basant-se en la seva experiència com a psicòloga forense, Inge Schilperoord s’endinsa en la ment del pedòfil i planteja amb subtilesa i intel·ligència grans temes com la por, la culpa i la impotència. “No tornarà a passar” constitueix un relat perspicaç i inquietant que narra la lluita desesperada d’un home per controlar l’incontrolable.

Cremaràs en la tempesta

La tensió ha anat en augment a White River. L’imminent primer aniversari de la mort d’un motorista negre pel tret d’un policia local inquieta una població econòmicament deprimida i racialment polaritzada.

S’han pronunciat discursos incendiaris. Han començat manifestacions irades. Hi ha hagut casos aïllats d’incendis i saquejos.

Enmig de tota aquesta agitació, un franctirador mata un agent de policia i la situació es descontrola. El fiscal de districte del comtat acudeix a Dave Gurney, detectiu d’homicidis retirat del Departament de Policia de Nova York, amb una proposta estranya: vol que en Gurney dugui a terme una investigació independent de l’homicidi i que l’informi directament a ell.

Tot i tenir alguns recels sobre la singular oferta, en Gurney acaba acceptant l’encàrrec. Els seus dubtes s’intensifiquen encara més quan coneix el tremendament ambiciós cap de policia local, en els mètodes agressius i possiblement il·legals del qual podria trobar-se l’origen de la inquietud dels ciutadans.

La situació a White River es torna tensa de debò quan es produeixen més morts en el que sembla ser una escalada de revenges. No obstant això, quan en Gurney es pregunta per la veritable naturalesa de tot aquest bany de sang i se centra en aspectes peculiars de cadascun dels homicidis, el fiscal del districte li ordena desvincular-se de la investigació.

Obsessionat amb els indicis que no corroboren la versió oficial dels fets, en Gurney decideix actuar pel seu compte. Malgrat la intensa oposició de la policia, com també de fanàtics perillosos que aguaiten a l’ombra, en Gurney comença a descobrir un sorprenent entramat d’enganys, entre els quals el que podria ser el pla d’incriminació més diabòlic que s’hagi concebut mai.

La resposta a aquesta tenaç investigació es torna cada cop més violenta a mesura que en Gurney s’acosta a la veritat que s’oculta darrere dels crims. Al final, quan aconsegueix desemmascarar el monstre que mou els fils, en Gurney descobreix que a White River res no és el que sembla.

1-O: basat en fets reals

L’1 d’octubre del 2017 Catalunya viu un episodi polític i social d’enorme magnitud que marcarà inexorablement el seu esdevenir. D’això ja n’han tractat, i ho seguiran fent, llibres de tota mena, programes de televisió, documentals, etc.

Però són les petites històries, les que ens fan grans i les que fan recognoscibles les grans persones. I aquest llibre no explica una gran història, sinó desenes de petites històries protagonitzades per grans persones que, juntes, han fet història.

Cinquanta relats sorgits d’un centenar de testimonis que configuren una altra visió de l’1 d’octubre del 2017, de vegades menys visceral, fins i tot còmica; en ocasions anecdòtica, també surrealista, però sempre fidel a un mateix esperit: l’1-O pertany a cadascuna de les persones que se’l van fer seu al llarg d’una jornada històrica.

El President ha desaparegut

Hi ha secrets que només un president pot saber. Hi ha situacions que només un president pot resoldre.
Però hi ha decisions que ni tan sols un president voldria prendre.

La presidència dels Estats Units penja d’un fil. El president, Jonathan Duncan, està a punt de ser destituït i és presa fàcil dels taurons de Washington quan, acorralat per la premsa, qüestionat per l’opinió pública i els seus propis col·laboradors, s’enfronta a una amenaça internacional crucial per al futur dels Estats Units. Sense ningú en qui confiar, el president Duncan haurà de desaparèixer per actuar a l’ombra i posar fora de perill el futur de la nació sabent que, en fer-ho, serà considerat sospitós de complicitat en el major atac que el país hagi sofert en la seva història. Tres dies d’infart en què l’home més buscat del planeta es veurà immers en un joc d’estratègia política sense precedents.

El president ha desaparegut és una combinació explosiva d’intriga i acció, plena de secrets i detalls que només un president pot conèixer. El thriller que només un president podia escriure.

La Desaparició de Stephanie Mailer

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l’assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seus superiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d’estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. ¿Què li ha passat a la Stephanie Mailer? ¿Què ha descobert? I, sobretot: ¿què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Tal com érem

Sandra Fornaguera té trenta-nou anys, és una gran periodista, culta, aficionada a la música i als llibres, una dona feta a si mateixa, però està a punt de ser desnonada de casa seva. La seva vida aparentment perfecta s’està enfonsant. Un dia coneix l’Edmond a l’aeroport, un agregat militar de l’ambaixada francesa a Espanya que viatja per tot el món, un home seductor i sofisticat. La trobada és casual i la Sandra pensa que ja no veurà més aquell home meravellós. Però la història no ha fet més que començar i esclatarà en un cap de setmana únic a París amb un amor intens, apassionat i intermitent. Afortunadament, l’afecte i l’estimació que va rebre dels seus pares i la lleialtat dels amics que sempre han estat amb ella, la Paula, el seu marit Jaume i l’Oriol, li donaran les forces necessàries per enfrontar-se al seu destí i descobrir quin és l’autèntic amor de la seva vida.

«Ja no sento vertigen, encara que sigui a la vora d’un penya-segat.

La gosadia dóna pas a la tendresa.

Penso que no és casual que, abans de tancar definitivament aquesta etapa de la meva vida, el seny hagi arribat per quedar-se. Enrere queda l’embogiment del passat. Ara la comoditat és una nova felicitat que m’omple d’inquietud.»

No hi ha res tan terrible : la filosofia dels més forts i feliços

No hi ha res tan terrible, el nou llibre de Rafael Santandreu, és el manual d’autoteràpia més complet basat en la psicologia cognitiva, l’escola terapèutica més eficaç i científica.

No hi ha res tan terrible conté les eines utilitzades pels millors psicòlegs del món per:

– deixar de preocupar-nos,
– gaudir de la vida més intensament,
– no tenir complexos,
– guanyar més carisma,
– desactivar les persones difícils
– i acabar amb totes les pors.

Així com unes seccions especials per aprendre a:

– eliminar els atacs d’ansietat de manera ràpida i definitiva
– i aturar la xerrameca mental inútil mitjançant el modern mindfulness de tercera generació.