Categoria llibre: Adults

En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s’assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l’esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat.

Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. “Canteu, esperits, canteu” és l’últim text de l’única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.

Ocupo la cel·la 16 d’un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77.

Així comença “Lluitar amb el diable”, de Ngũgĩ wa Thiong’o. L’autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kamĩtĩ, sense judici, per escriure una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. L’autor també explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació.

Ngũgĩ wa Thiong’o expressa el dolor causat per haver sigut separat de la seva família i mostra l’esperit de resistència que permet l’esperança. L’obra és un testimoni de com el poder de la imaginació pot alliberar els humans del seu confinament.

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa
que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no
es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa
de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina
manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota
personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en
una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen
Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a
Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on
anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més
els seus poemes.

Coca, farlopa, perico, merca, Fariña…

Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d’una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d’admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l’època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d’impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.

A través de testimonis directes de capos, pilots de “planeadoras”, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l’imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d’or ha desdibuixat el potencial destructiu d’un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia.

“Fariña” inclou, a més, un examen com no s’havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular -tal com demostra aquest llibre-, el narcotràfic segueix viu a Galícia.

No s’ha d’oblidar el que encara no s’ha acabat.

Ets a casa, preparant el sopar, mentre esperes que el teu marit torni de la feina.

Tens moltes ganes de veure’l.

Això és l’últim que recordes.

Et despertes a l’hospital, sense saber com hi has arribat. T’expliquen que has tingut un accident: vas perdre el control del cotxe mentre conduïes a gran velocitat per un dels pitjors barris de la ciutat.

La policia sospita que amagues algun secret obscur, però el teu marit es nega a creure-s’ho. La teva millor amiga no n’està tan segura. I tu ja no saps què pensar…

Joe King Oliver era un honest agent de policia de Nova York fins que algú li va posar una trampa que li va arruïnar la seva carrera i, durant uns mesos, el va dur a la presó.

Una dècada més tard, Oliver es guanya la vida com investigador privat. L’arribada inesperada d’una carta dóna l’oportunitat d’esbrinar qui el va trair i de fer les paus amb el seu passat. Paral·lelament. se li presenta un altre cas conflictiu: la defensa d’un activista negre acusat d’haver matat dos policies.

Ens encanta el dolç! Ho sabem nosaltres i ho sap la indústria alimentària, que afegeix sucre blanc (i altres coses!) en molts aliments processats per augmentar-ne les vendes. Però si tornem al dolç genuí, el de les verdures i hortalisses dolces, els cereals integrals, les fruites, el bon cacau, la fruita seca i les llavors, descobrirem un plaer primigeni i saludable.

Marta Castells, professora de cuina natural, ha repensat les postres tradicionals i les que no ho són tant per adaptar-les, d’una manera senzilla i imaginativa, a una dieta vegana.

Algú que va viure de la literatura ‒i que va viure i viu dins de la literatura‒ reflexiona sobre la literatura com una experiència. L’experiència de qui llegeix i de qui escriu. El poder de la paraula.

Especula sobre el viatge de les paraules a les paraules escrites. La literatura i la llengua, les llengües. Com s’escriu ficció i qui l’escriu. Les reflexions d’allò viscut com a escriptor que busca configurar-se, existir en els lectors i en el seu temps.

Antropologia d’escriptors. El cànon literari. La dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats. La fama, l’èxit i el fracàs.

«Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l’embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l’escultura és el tacte i l’admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat…, però la literatura escrita demana una acció, l’acció d’una “màquina” lectora.»

«Llegir és únicament per a gent que cerca un espai privat de llibertat.»