Categoria llibre: Adults

La història d’una plaça al cor de Barcelona, la Plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d’històries. La Bel, la protagonista, no té casa, però té casa. La Plaça és casa seva: en coneix tots els portals. Des de l’hotel en obres on habita espia els veïns de la Finca groga, on ella havia viscut abans que la fessin fora. Hi viuen la Fina, la propietària de la finca; el Ramon, un catedràtic a punt de jubilar-se; una parella, l’Andreu i la Val, que passa un moment difícil; i una jove exploradora de sensacions, l’Abril.

Un matí un inquilí Nou, misteriós i fugisser, s’instal·la al banc de la Plaça. L’ha clissat la Bel des de la finestra de l’hotel. Per què ha vingut aquí i per què fa nit al terrat de la Finca groga? Què busca? Què espera?

Falten tres dies per Setmana Santa i, mentre Siglufjördur s’omple de turistes amb ganes de gaudir de les pistes d’esquí dels voltants, una jove de dinou anys apareix morta al carrer principal de la ciutat. Quan l’inspector Ari Tór comença a investigar, s’adona que potser no es tracta d’un accident. Les pistes el porten fins a una residència de gent gran on han aparegut missatges molt inquietants… Tenen alguna connexió amb la noia morta?

Quan la Grace Winters, professora de matemàtiques jubilada, hereta d’una antiga amiga que no ha vist en molt de temps una caseta rònega a Eivissa, la curiositat la guanya. Hi arriba només amb un bitllet d’anada, sense guia de viatges ni cap pla preestablert. Entre els turons escarpats i les platges d’or de l’illa, la Grace busca respostes sobre la vida de la seva amiga i què se’n va fer.

I el que descobreix és més estrany del que hauria pogut imaginar mai. Però per submergir-se en aquesta veritat impossible, primer haurà de fer les paus amb el seu passat.

A Pedagogia de l’oprimit, basat en la seva pròpia experiència en cursos d’alfabetització al seu Brasil natal, Freire exposa la necessitat, per a l’oprimit, de lluitar per recuperar la paraula, per prendre-la dels qui la monopolitzen i la neguen a la resta. Aquest és el seu aprenentatge, el primer pas cap a l’emancipació.

Com altres grans pedagogs, Freire recorda que projecte educatiu i projecte social són indestriables. Segons ell, l’objectiu de qui educa és cooperar amb les persones oprimides perquè puguin adquirir consciència de la seva posició al món, i buscar amb elles els mitjans per transformar la realitat.

L’escriptor i professor Damià Bardera signa una obra personal i ambiciosa que posa llum al malestar de les aules i als problemes de l’ensenyament a casa nostra. A cavall de la narració, l’assaig i el dietarisme, aquest llibre és el testimoni d’un professor de secundària compromès amb els alumnes, les classes i el coneixement, i ofereix les claus interpretatives de l’actual desgavell educatiu.

A partir de vivències directes i amb un estil precís i net, no exempt d’humanitat i d’humor, Bardera desemmascara les deficiències, la retòrica i les trampes d’un sistema educatiu inoperant, basat en l’autocomplaença, l’engany i una emocionalitat buida.

És 1914 i Henry Gaunt, Sidney Ellwood i els seus companys de classe, a resguard en un idíl·lic internat de la campinya anglesa, perceben la guerra com alguna cosa llunyana. Quan la mare alemanya de Gaunt li demana que s’incorpori a l’exèrcit britànic per protegir la família dels atacs antigermànics, el jove obeeix immediatament.

El front és horrible, com era d’esperar, i tot i que Gaunt intenta dissuadir l’Ellwood que el segueixi al camp de batalla, ell no triga a aparèixer i aviat també ho fan els seus companys de classe. Ja a les trinxeres, tots dos troben moments fugaços de consol mentre la mort els envolta en tota la seva tràgica realitat, sovint a escasses polzades de distància, sense saber qui serà el següent.

Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent.

«Acròpolis és una ciutat més alta que la part alta de la seva Tarragona, un lloc que du el nom de dos sants, Sant Pere i Sant Pau. És allí on el poeta s’adona que “jo tenia un desig, però jo no sabia què fer-ne” i em sembla que aquesta és la pedra angular de tota la seva obra. La poesia de l’Adrià Targa és una mena de resposta a aquest no saber què fer-ne, tot intentant-ho, del desig i del plaer, de la voluptuositat del cos i de l’escriure. I em sembla també que l’Adrià gairebé mai no planteja aquesta resposta com un dret ni com una escapatòria, sinó com una necessitat.»

Aquest volum és una guia detallada per a la planificació de seqüències didàctiques de llengua i literatura, amb l’objectiu d’enfortir la pràctica docent.

La col·lecció DIDÀCTICA DEL CATALÀ té com a objectiu donar als docents de llengua una eina útil, efectiva i d’actualització sobre la didàctica del català des d’una perspectiva pràctica i rigorosa. Els volums que la componen estan concebuts per cobrir un ampli ventall de temes sobre diferents disciplines que intervenen en la tasca docent.

El gènere testimonial, fragmentari i versàtil del dietari s’adapta com un guant a l’escriptura d’Àlex Susanna, sempre atent als estímuls imprevistos del món, tant d’un fet quotidià com d’una manifestació cultural. El lector se sentirà convidat a una proposta de conversa que es desplega pàgina a pàgina amb una vitalitat encomanadissa.

Una lectura, un concert, un projecte artístic a Shanghai, un parell de desencontres personals sonats, el goig d’una caminada pel Matarranya o pels boscos de la vall de Ribes, una taula amb bona companyia o una trobada casual i estimulant