Biblioteca Comarcal Jaume Vila Ahir al vespre vam tenir a la nostra biblioteca un proposta singular : Balla’m un llibre” que va consistir en la representació d’un text literari en forma de dansa als espais de la biblioteca. El cos fugit, de Sonia Fernández
a partir de Pedra de tartera de Maria Barbal fou la suma de mots i de moviment del que vam gaudir.
Al Saló a més d’exposicions, llibres i visites d’autors, hem pogut gaudir de màgia, poesia, contes tradicionals, titelles, música en directe, tallers i molta il·lusió.
Al Saló d’enguany també ens han visitat el Xavier Salomó, Ricardo Alcántara, Jaume Copons, Liliana Fortuny, Maite Carranza i Núria Pradas amb els que hem pogut conversar, preguntar i conèixer.
El primer dissabte del Saló hem tingut amb nosaltres a Rondallaire amb llegendes de bèsties i valents i els Fes t’ho com vulguis, amb Aquarel·la.
Aquest tres primers dies del saló ja hem tingut amb nosaltres un munt de nens i nenes que han pogut gaudir del bon fer de la Mercè Galí, la Patricia McGill i l’Ada Cusidó.
Ahir a la tarda vam presentar Ningú és un Zombi. Un relat escrit per Jordi Folck i finalista dels premis Barcanova 2013. Aquest relat és una novel·la juvenil sobre el bullying que s’ha convertit fa poc en un musical, un espectacle a mig camí entre el teatre, el cinema i el món dels titelles. Les lletres són del Jordi Folck i la música d’Oriol Guinovart.
Ahir al vespre vam presentar el Poemari Aigua, ànima de Josep Borrell editat per Pagès Editors. En aquest recull de poemes l’aigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots els poemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua, que com l’ànima, no té forma i es perfila pel continent. Amb aquesta activitat tancàvem la nostra setmana dedicada a la Poesia i aprofitàvem també per celebrar que ahir era el Dia Mundial de l’Aigua.
El primer estri que s’acobla als ulls per protegir-los dels raigs del sol es remunta a la prehistòria. Es feien de fusta, os o ivori i ni tan sols tenien vidres, però tot i així estan considerades les primeres ulleres de sol que ha fet servir l’home. Nosaltres de la mà de la gent de Solaç em vam crear unes de ben semblants però més divertides que les que duien el poble Inuit.(Esquimal)
Ahir al vespre Dia Mundial de la poesia vam retre el nostre petit homenatge a Maria Mercè Marçal i Manuel de Pedrolo de la mà de la Meritxell Gené. Vam aviar mots musicats d’aquests poetes enllaçats amb alguns versos del llibre Desprès dels esbarzers que estrenava la Meritxell Gené.
Aquest matí els alumnes del Servei Comarcal de Català del Pla d’Urgell han llegit la poesia del Dia Mundial de la Poesia en diferents llengües .
Marc Granell (València, 1953)
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.