Un donant ple de secrets
Què amaguen els batecs del teu cor?
Nova York, 2017. La Cora Merlo, metgessa resident de primer any, pateix un infart fulminant que l’obliga a ser sotmesa a un trasplantament de cor. Quan encara està convalescent de l’operació, la noia rep la visita d’una dona misteriosa amb què li fa una oferta enigmàtica: passar uns quants dies a Steelville, un petit poblet d’interior, per conèixer la vida del seu fill Charles, el donant del seu cor.
El destacat neurocientífic Stanislas Dehaene ens explica el desenvolupament de les ciències del cervell, des de l’antiguitat fins als nostres dies. Com a protagonista destacat d’aquesta gesta del coneixement, segueix pas a pas els descobriments que ens apropen a comprendre la nostra experiència del món i de nosaltres mateixos: com parlem, veiem, pensem, comptem, escrivim, aprenem, decidim i, per descomptat, encenem l’espurna de la consciència
Dos terribles fets, sense cap connexió òbvia, sacsegen Fjällbacka fins al moll de l’os. Troben un fotògraf famós brutalment assassinat en una sala d’exposicions. Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, cau víctima d’un atac violent a la petita illa on es troba escrivint la desena entrega de la seva coneguda saga de llibres. Mentre Patrik Hedström i els seus col·legues de la comissaria no semblen avançar en cap dels casos, Erica Falck investiga l’assassinat d’una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta. A poc a poc, l’Erica s’adona que els fils del passat estan connectats amb el temps present, i que els vells pecats deixen un llarg rastre darrere seu.
Les adversitats ens produeixen patiment, però també ens brinden una gran oportunitat per créixer. Si ens hi enfrontem amb resiliència podem sortir enfortits, amb un aprenentatge sobre nosaltres mateixos i les nostres capacitats que ens permetrà ser més madurs psicològicament.
No és gens estrany que a l’univers de l’F1 li diguin El Circ, perquè qualsevol cursa en qualsevol circuit del món és un espectacle que no té cap paral·lelisme. Les enormes caravanes de cada escuderia travessen el planeta per alimentar una afició apassionada que omple tots els circuits.
Un llibre sobre la història de la Fórmula 1, però en la qual el fil argumental no és cronològic, sinó temàtic:
• Els pilots mítics.
• Els circuits històrics.
• Els monoplaces que han quedat en la memòria.
• Les curses èpiques entre adversaris.
• Els equips, el reglament, la tecnologia…
Microsoft Teams és una aplicació de col·laboració, comunicació i treball en equip, la millor que existeix actualment al mercat; és capaç de no sols satisfer les necessitats de comunicació, sinó també les de col·laboració i compartició d’arxius i aplicacions.
Amb aquest curs aprendràs com treure tot el partit a l’eina; encara que la facis servir cada dia, descobriràs funcionalitats que no coneixies i, sobretot, aprendràs a utilitzar Teams d’una forma eficient i productiva. També t’ofereix consells i trucs perquè la teva feina sigui més productiva, fàcil i ràpida.
El 14 de novembre de 1990, Telecinco estrenava “l’espectacular debut de David Lynch a la televisió”: Twin Peaks. Pocs mesos després, Antena 3 llançava el primer gran èxit de producció pròpia, Farmàcia de guàrdia. Dues de les sèries més vistes (i antagòniques) del prime time noventero donaven, sense saber-ho, el tret de sortida a una edat daurada que veuria néixer el millor de la televisió nord-americana i espanyola. Des de llavors: Friends, Set vides, Els Soprano, Hospital Central, Perduts, El Ministeri del Temps, El conte de la criada, Antiavalots… i un llarg etcètera de grans històries que ens han marcat per sempre. Per fi pots gaudir en una guia il·lustrada de moltes de les teves sèries favorites, aquestes per la qual vas sacrificar tantes hores de son per veure “un capítol més”. Reviu-les d’una altra manera i torna a donar-te una atracada!
Una oferta de feina que porta a llocs inhòspits, una carta amagada des de fa molts anys a la Casa Blanca, una noia amb el tatuatge d’un mussol, la immortalitat de Faulkner, Einstein i Mark Twain, una mare i una filla que discuteixen sobre la maternitat, reflexions bíbliques arran del silenci d’una mosca, un traster i un bagul permanentment tancats o un assaig funeral premonitori.
Tots ells, causes o conseqüències dels penediments. Alguns es poden identificar a simple vista, d’altres es descobreixen amb el pas del temps, i encara d’altres necessiten mètodes moderns d’inspecció visual per ser detectats.
«On el posaria? ?es pregunta Atxaga en el pròleg del seu llibre? En quin dels canals de la corrent general de la literatura? En quin prestatge? Podria estar, potser, si existeix, en el dels híbrids d’article i conte. Si no, entre els libres polítics.» L’origen d’Un grill a l’autopista son les intervencions que Atxaga va escriure pel programa de ràdio Faktoria dEuskadi Irratia, que van de la tardor de 2016 fins l’estiu de 2020. Com que estaven destinats a la ràdio, tenen gust a paraula parlada, però es presenten aquí com un assaig desenvolupat pas a pas, reescrit curosament i completat per l’autor. L’últim llibre de l’escriptor més traduït de l’eusquera és, de fet, un text clau per entendre el món convuls d’avui en dia.
La nostàlgia és l’emoció que més defineix la nostra època. Els líders polítics prometen un retorn al món d’ahir. Es fan remakes i reboots de pel·lícules i sèries antigues. Els veterans recreen guerres passades mentre les persones desplaçades corren pel món en cerca de casa. Però què hi ha rere aquest anhel col·lectiu que busca refugi en el passat? Hem d’eliminar la nostàlgia o, senzillament, conrear-la millor? I què hi ha en joc si triem malament?
Des de la lluita al voltant dels monuments confederats al naixement de la seguretat de la pàtria i al lament per l’extinció de les espècies, Grafton Tanner rastreja l’ascens de la nostàlgia al segle XXI i en revela el poder com una conseqüència dels nostres temps inestables i alhora una defensa en contra d’ells. Amb poca fe en un futur de canvi climàtic i ansietat econòmica, molta gent ha virat a la nostàlgia per capejar el present, mentre unes elits poderoses l’exploten en benefici propi.