Les Singularitats

John Banville, el reconegut guanyador del Premi Booker, ens ofereix amb Les singularitats una novel·la lúdica i polièdrica sobre la nostàlgia, la teoria quàntica, la vida i la mort a partir del personatge de Freddie Montgomery, un dels més memorables dins de l’univers de l’autor.

Montgomery, un home amb un nom prestat, apareix amb un cotxe esportiu vermell –també prestat– en la casa de la seva infantesa. Però res és el que espera. Ara hi viuen els Godley, descendents del reputat científic Adam Godley, artífex d’una teoria de l’existència que va canviar tots els paradigmes. Aquest home misteriós, que acaba de complir sentència a la presó, sent com si el temps estigués parat, trencat. Ara està obligat a conviure amb la disfuncional família Godley, l’estranya mestressa de claus que la governa, el biògraf de l’avantpassat dels Godley i una dona adinerada del seu propi passat que arribarà amb una petició força inusual.

32 de març

La Barbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiencia que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial. Un matí de 2008, l’any de la gran nevada, la Barbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la segona guerra mundial.

Robatori

L’Elsa té nou anys i pertany a una família de pastors de rens. Un dia d’hivern, veu com un home mata salvatgement la Nástegallu, la seva cria de ren, i l’amenaça perquè no en digui res. Quan per fi guanya forces per explicar-ho, la policia descarta investigar l’assumpte i el classifica com un simple robatori.
L’assassinat de rens, però, cada vegada és més freqüent, i l’impacte que té en la població sami va molt més enllà d’una pèrdua material. Atacar els rens vol dir atacar tota la seva cultura. L’Elsa convertirà aquesta circumstància en la seva lluita personal i dedicarà la vida a defensar allò que més estima: la seva comunitat, la seva família, la seva identitat i els seus rens.
Robatori és una afirmació valenta cap a una part de Suècia de la qual no s’acostuma a parlar. Una novel·la sobre com la xenofòbia, el suïcidi, l’alcoholisme i el canvi climàtic amenacen la cultura sami, i sobre les tensions que es despleguen quan les idees modernes xoquen amb una cultura tradicional que té unes estructures patriarcals molt arrelades.

Quan el món es va trencar

Amb 91 anys, la Gretel Fernsby du una vida tranquil·la i confortable al seu magnífic pis londinenc, malgrat amagar un passat fosc i pertorbador. No parla mai de com va fugir de l’Alemanya nazi quan tenia 12 anys. Ni els anys de postguerra a França amb la seva mare. I sobretot, no parla del seu pare, el comandant d’un dels camps d’extermini més tristament cèlebres del Reich.

Quan una parella es trasllada al pis de sota, fa amistat amb el fill de nou anys, en Henry, tot i que li porta records incòmodes del seu germà Bruno. Però un dia assisteix a un enfrontament violent de la parella. I davant la tria entre la pròpia seguretat i la del nen, la Gretel evoca dilemes semblants amb què va topar temps enrere. Llavors, haver estat còmplice li va comportar una vida de vergonya i culpabilitat, però interferir ara té el risc que surtin a la llum els secrets que ha amagat tota la vida.

La Possibilitat de dir-ne casa

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

 

El Color porpra

Les germanes Celie i Nettie comparteixen el jou i la lluita d’haver nascut dones afroamericanes a la Geòrgia rural de començament del segle xx. Casada a la força d’adolescent, la Celie no vol que la seva germana petita Nettie hagi de córrer el mateix destí i l’ajuda a fugir i encetar el seu camí. Malgrat el pas del temps, la distància i el silenci, les germanes mantindran vives la lleialtat i la fe l’una en l’altra a través d’un seguit de cartes escrites al llarg de vint anys, que constitueixen una de les novel·les més emocionants que es poden llegir: una història que vessa en cada pàgina passió, dolor, inspiració i un amor indomable per la vida.

Publicada originalment el 1982, El color porpra és una fita imprescindible de la literatura americana contemporània i s’ha convertit en un clàssic literari del feminisme i la denúncia del racisme. Va guanyar el premi Pulitzer i el National Book Award, i se n’han venut quinze milions d’exemplars en més de trenta llengües. Fins ara inèdita en català, la traducció de Josefina Caball ens convida a un trajecte inoblidable cap a l’alliberament i la realització.

El Fill del perruquer

En Cornelis és perruquer a Amsterdam. El 1977, quan la seva dona li diu que està embarassada, se’n va de casa i desapareix sense deixar rastre, després d’estavellar-se el vol que havia agafat cap a Tenerife.

Anys després, en Simon, el seu fill, hereta la perruqueria que havia estat del seu avi. Ara bé,  no gaudeix amb el seu ofici i el cartell de «tancat» sovint decora la porta del seu local. La seva relació amb la perruqueria canviarà quan comenci a indagar sobre la desaparició del seu pare.

Gerbrand Bakker, guanyador del premi Llibreter, l’Independent Foreign Fiction Prize (Booker International) i l’IMPAC, ens ofereix el millor de la seva escriptura amb aquesta impactant obra. Una història escrita amb gran sensibilitat, amb els seus silencis eloqüents i diàlegs singulars, per parlar-nos dels vincles familiars, el dol i el sentiment de pertinença.

Un País banyat en sang

Els suïcidis i assassinats diaris i molt sovint els tirotejos massius provoquen unes 30.000 víctimes anuals als Estats Units, i des del tiroteig de l’institut de Columbine el 1999 el nombre de massacres amb armes de foc a centres educatius no ha parat de créixer. Tanmateix, el sistema jurídic americà ha fracassat totalment a l’hora d’intentar regular el dret a les armes.

Per què passa tot això en una societat avançada com els Estats Units?

En aquest assaig, que es mou entre el text memorialístic, històric i periodístic, Paul Auster reflexiona sobre la passió individual i col·lectiva per les armes, sobre el poder dels lobbys i descriu alguns morts a la seva família (com ara la del seu avi, que va morir a causa d’un tret d’escopeta de l’àvia, tot i que va ser un secret familiar durant molts anys).

Paul Auster torna amb un al·legat contra les armes.

Il·lustrat amb fotografies de Spencer Ostrander, que ha viatjat pel país fotografiant espais on havien tingut lloc tirotejos massius.

Ludens : siete juegos de mesa que explican al ser humano

Què tenen en comú Álex de l’Església, Edurne, Alberto Garzón, David Broncano, Juan Gómez Jurado, Daryl Hannah i Rafa Nadal?

Tots ells són aficionats als jocs de taula.

Dames, backgammon, escacs, go, pòquer, Scrabble i bridge… Set jocs atemporals que han fascinat a milions de persones des de tots els temps. En Ludens, Oliver Roeder ens conta la hipnòtica història d’aquests jocs i com els humans han inventat programes d’intel·ligència artificial que superen a qualsevol jugador humà. Divertit, fascinant i profund, Ludens és un amè reportatge sobre l’obsessió, la psicologia i la història que revela fins que punt el joc ens torna més humans.

Gran enciclopèdia del Barça

L’esperat llibre de La Sotana (Joel Díaz, Manel Vidal, Magí García, Andreu Juanola i Enric Gusó)

Una extensa enciclopèdia de més de 400 pàgines, totalment il·lustrada, que reuneix totes les personalitats i els conceptes claus de la història del Futbol Club Barcelona. Des de Gamper fins a Alexia Putellas, passant per Stoichkov, Cruyff o Amunike.