Tipus: Novetat

Endinsa’t en els boscos i els espais silvestres de la nostra terra, per conèixer els principals fruits que hi creixen espontàniament. I ho fem en una esplèndida edició il·lustrada que ens descobreix, una per una, quaranta-set espècies diferents de fruits silvestres, combinant els continguts més científics amb els tradicionals i populars, i fent especial atenció a les propietats medicinals i gastronòmiques de cada fruit.

Un estudi rigorós i amè que inclou nombroses fotografies i detalladíssimes il·lustracions en color de cada espècie i les seves principals varietats, i també un extens apèndix amb un quadre de floració i fructificació de cada fruit, un glossari de termes especialitzats, un exhaustiu índex d’espècies i una completa bibliografia.

La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap.

Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.

L’activista Greta Thunberg ha protagonitzat els últims anys una forma d’acció política basada en el conflicte en primera persona. La seva protesta es va convertir, per l’efecte de les xarxes socials, en símbol i força mobilitzadora de milions de joves. El resultat és una lluita poc efectiva, perquè té l’origen en un malestar personal. És un de tants exemples d’una societat marcadament individualista, la nostra.

Xavier Godàs analitza com ha canviat l’acció política en les últimes dècades; ja no sorgeix d’una comunitat, que s’organitza per obtenir uns beneficis per a tothom, sinó d’un subjecte individual, victimitzat per un sistema injust o no inclusiu. Però la història de la democràcia moderna és la història de la força popular de canvi. El risc, doncs, és evident: el canvi per al bé comú només es donarà si construïm un projecte col·lectiu que superi l’imperi del jo.

Un passeig a través d’una geografia i un temps a la vegada íntim i generacional. Està estructurat en cinc parts que s’obren amb un poema llarg amb vocació periodística que s’anomena “Crònica”, relat d’uns fets objectius que han estat seleccionats per a crear un itinerari personal.

Aquestes cròniques abasten les dècades que van dels anys 60 a l’actualitat, fets històrics que a través del record han marcat la vida del jo poètic: l’arribada de l’home a la lluna, l’assassinat de John Lennon o els atemptats de les Torres Bessones. La part més lírica són poemes curts, un concentrat d’evocacions i sensacions que remeten a les vivències de l’autora a través de l’eix temporal emmarcat del naixement a la maduresa.

Els darrers anys, Cal Macià-Casa Vallmanya ha reaparegut amb força als mitjans de comunicació per les mobilitzacions endegades per la Iniciativa Popular que pretén salvar l’immoble principal de la desaparició física i pel conflicte que enfronta les diverses administracions sobre quina d’elles se n’ha de fer càrrec.

La finca i les edificacions de Vallmanya, situades dins l’antiga hisenda propietat de la família de Francesc Macià a Alcarràs (Segrià), foren molt més que l’espai de descans del president de la Generalitat republicana: les convertí en una mena de segona residència i la seva pàtria petita des d’on encarar l’activitat política.

A Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià, el lector hi trobarà un repàs als principals esdeveniments històrics travessats per la casa i la finca d’ençà del segle XIX i fins a l’actualitat i hi descobrirà el profund vincle emocional que les unia amb Francesc Macià. Una història que, com demostren les sorprenents descobertes que el llibre aporta, és plena d’esplendor, d’episodis de violència i repressió i, finalment, d’un rocambolesc embolic polític —amb girs de guió inclosos— que encara perdura. Vallmanya és, doncs, molt més que una casa amb història: les seves parets preserven la memòria agrària, social i política del país.