Tipus: Novetat

L’òpera és un espectacle únic i irrepetible que combina teatre i música, i que a més compta amb la força inigualable de la veu humana sense amplificar. Un espectacle intemporal que va més enllà de les modes, de les èpoques o dels països.

Sovint, escoltant una ària o un duo, no ens cal entendre el que es diu, per sentir-nos enduts per les veus que expressen uns sentiments i emocions que són comuns a tots, com la felicitat, la passió, l’amor, la pèrdua, la gelosia, la ira i, també, la tristesa, la soledat, l’esperança o la desil·lusió.

La fibromiàlgia és una malaltia molt freqüent, que afecta sobretot dones de mitjana edat, amb molta repercussió sobre la salut, benestar i qualitat de vida de qui la pateix, ja que genera, en moltes ocasions, problemes personals, familiars, socials, laborals i econòmics.

Amb aquesta guia-llibre volem donar resposta a moltes preguntes que genera la fibromiàlgia, hem volgut utilitzar un llenguatge fàcil, senzill d’entendre amb l’objectiu de donar a conèixer el que pot ser necessari per a conviure i adaptar-se amb la malaltia.

Durant segles els territoris salvatges i naturals es van considerar reservats als homes, mentre que les dones quedaven confinades a la llar. Però algunes dones van creuar aquesta frontera a la recerca d’inspiració, consol o llibertat.

Annabel Abbs documenta apassionadament les excursions per espais naturals de grans artistes com Shepherd, Du Maurier, O’Keeffe o Beauvoir, entre d’altres. Un aspecte fins ara molt poc conegut de les seves vides i que aporta nova llum a les seves obres.

Abbs torna a recórrer aquests camins feréstecs —les planures buides de Texas, les muntanyes d’Escòcia, els rius i els boscos de França—, en una extraordinària aproximació a dones pioneres que, exposant-se als vents i a la crítica social, van conquerir els seus espais propis, tant en l’art com en el caminar.

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de fer el mateix amb el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Doctor, només de pensar-ho ja em venen rimbomboris».

“No em canviïs la llengua” és la iniciativa que, liderada per Rosario Palomino, Matthew Tree, Toni Albà i Carme Sansa, des de maig de 2019 demana als catalans autòctons que no ens deixem endur per estereotips i prejudicis i no canviem la llengua davant els nous parlants de català. I, des d’ara,

“No em canviïs la llengua” és també el crit que ens interpel·la, el guant que ens llancen els 31 nous parlants de català entrevistats en aquest llibre, on ens expliquen les seves històries apassionants i variades, històries que els han fet arribar a la nostra llengua, aprendre-la i estimar-la.