Tipus: Novetat

Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències.

El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.

Descobrim com el neoliberalisme ha sabut desmantellar la revolució dels anys seixanta, però no tot està perdut. En aquesta odissea psicodèlica, el lector es veurà immers en un món d’experimentació i noves idees, on es difuminen les fronteres entre el que és real i el que és imaginari. El comunisme àcid es presenta com una invitació a explorar horitzons inèdits d’activisme cultural i polític, superant les limitacions imposades pel sistema actual. És una crida a abraçar la creativitat, la solidaritat i la visió col·lectiva com a eines per construir un futur més just i lliure.

Mark Fisher va assajar diferents modes de militància, i, en repetides ocasions, va aconseguir treure forces de feblesa quan es van agreujar els episodis depressius per continuar escrivint a K-Punk i intervenint en l’esfera pública.

És hora de somiar, d’actuar i de viure més enllà dels límits imposats, perquè el futur està esperant-nos.

La veu és una eina fonamental en moltes professions, tot i que en bona part d’elles s’acostuma a realitzar l’activitat laboral sense una mínima preparació vocal.

Els autors, professors d’educació i salut de la veu a la Universitat Autònoma de Barcelona, han fet un llibre àgil i pràctic, destinat especialment als docents.

S’hi exposa de forma senzilla com és l’instrument vocal i quins elements poden provocar disfonia, així com una sèrie d’exercicis i recursos pràctics per a aconseguir mantenir o millorar una emissió eficient i sana de la veu.

Aquest llibre és un assaig sobre el saqueig d’art durant el període nazi, quan Europa es va veure immersa en un terrible conflicte bèl·lic general.

El llibre comença amb la justificació d’aquest interès per l’art i la distinció que feia el règim entre art inspirat o bo i art degenerat, fruit del peculiar gust artístic de Hitler i de les tesis que va construir al seu voltant, gènesi de les persecucions que emprendrà el règim. El saqueig, que serà institucional, tindrà també noms i cognoms concrets, des dels homes de Göring a l’extensa xarxa de compradors i intermediaris i els llocs on van anar a parar aquestes obres.

Però, per comprendre el que va passar aquests anys cal també plantejar la reacció que van tenir els intel·lectuals i artistes europeus davant l’auge del nazisme a Europa i no només a Alemanya o Àustria sinó, sobretot, a França, país que acollia als anys trenta l’elit cultural del continent. Els països neutrals de la guerra també hi van participar, enriquint alguns personatges que van fer d’intermediaris.

El món del vi és complex i divertit a la vegada. Cada cop hi ha més gent que desitja endinsar-se i viure les experiències que es proposen des de cadascuna de les denominacions d’origen i des d’alguns cellers.

En aquest llibre hi trobareu una gran quantitat d’experiències de totes les DO que hi ha a Catalunya: des del tast de vins al celler fins a la visita a la vinya, jocs de pistes per trobar el secret més ben guardat, concerts de música entre els pàmpols i els gotims de ram, entre altres propostes.

També hem afegit a cada DO les botigues on adquirir les millors ampolles, els museus per aprofundir en el coneixement del món del vi i un reguitzell de festes que inviten al tast i la gresca, a més dels productes de proximitat, tant per maridar amb un bon vi com per portar a taula.

L’entrada a la modernitat ha sigut un procés traumàtic per a totes les societats humanes. Per a la Xina, va significar el daltabaix d’un món que s’havia construït al seu voltant. El desig de superar el trauma que va suposar la pèrdua del món xinès, així com la voluntat de refer l’autopercepció de fortalesa del seu país, són el que ha guiat el pensament i l’acció de les elits xineses des de finals del segle XIX fins als nostres dies, en l’agitat procés de construcció d’una versió pròpia de la modernitat.

Després de l’obertura dels anys vuitanta i l’explosiu creixement econòmic experimentat per la Xina, avui podem dir que el país ha sigut capaç de construir amb èxit la seva versió de la modernitat capitalista. A mesura que el procés de modernització ha entrat en un estadi de maduresa, però, la modernitat xinesa, en comptes d’allunyar-se d’Occident, comença a trobar-se amb els mateixos problemes i tensions socials que la resta de societats desenvolupades del món.

S’han escrit centenars, tal vegada milers, de llibres sobre temes jacobeus, així com nombroses guies dels camins que porten a Santiago de Compostel·la a través del Camino Francés o Camino del Norte. No hi ha dubte que aquestes són certament les rutes més concorregudes i conegudes arreu del món, tal vegada perquè així ho van convenir i disposar els màxims responsables en un determinat moment.

Però això no significa que altres rutes no siguin igualment vàlides ni estiguin documentades, com és el cas del Camí de Sant Jaume del Segre, que travessa quatre comarques catalanes (la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià), en les quals trobem referències, edificis, bibliografia i documents perfectament acreditats que donen fe de l’ús d’aquest camí mil·lenari de penetració a la península.

I si poguéssim fer-ho millor que la família?

Hem de parlar de la família. Per als que tenen sort, les famílies es poden omplir d’amor i cura, però per a molts són llocs de dolor: des de l’abandonament i la negligència, fins als abusos i la violència. Ningú és més probable que et faci mal que la teva família.

Fins i tot en les anomenades famílies felices, el treball no remunerat i no reconegut que cal per criar els fills i cuidar-se els uns als altres és interminable i esgotador. Podria ser d’una altra manera: en aquesta polèmica urgent i incisiva, la principal crítica feminista Sophie Lewis defensa l’abolició de la família.

Abolir la família recorre la història de les demandes abolicionistes de la família, començant amb el socialista utòpic Charles Fourier i El manifest comunista al segle XIX i la feminista russa de principis del segle XX Aleksandra Kol·lontai. Dirigint la seva atenció a la dècada de 1960, Lewis ens recorda la política anti família de feministes radicals com Shulamith Firestone i del moviment gai, una tradició que segueix els seus passos fins als marxistes queer que han portat aquest debat al segle XXI.