Tipus: Novetat

Al Bucarest en blanc i negre de l’època comunista un professor d’extraradi transcendeix els límits de la realitat que l’envolta i posa en qüestió amb cinisme i humor una existència poblada de dones saturnines, metges sinistres, mestres mediocres i visionaris guillats.
Solenoide és l’obra magna de Mircea Cărtărescu, una recreació del que hauria estat la vida d’un escriptor fracassat. Un retrat de l’artista que lluita per resoldre el gran enigma que és el món a través d’experiències que transiten entre el somni i la realitat. Una aventura irresistible que mostra l’univers literari d’un dels escriptors més contundents de l’actualitat.

La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca és un recull de plats bàsicament elaborats tal com es feien anys enrere a la barca. Tot i això, també hi trobareu algun exemple de cuines foranes on els productes de la mar són els principals protagonistes. Aquestes receptes han estat elaborades segons la tradició, que dia a dia ha anat passant d’una família a una altra. És per aquest motiu que segurament podeu trobar diferències entre els mateixos plats que s’elaboren de manera similar entre les barques veïnes. L’experiència de diversos cuiners queda patent a l’hora de transcriure els plats que ocupen aquesta publicació. Tres ranxers que comparteixen els seus coneixements des de la dècada dels anys seixanta de la centúria passada fins al canvi de segle. En aquest llibre coneixereu grans plats amb ingredients senzills, dites marineres, mètodes de pesca, com preparar conserves o la curiosa manera de repartir els guanys entre la tripulació.

Els Lafleur han viscut sempre a Anse Bleue, un poblet d’Haití on la terra i el mar es confonen i on sembla que viure i patir siguin la mateixa cosa: suportar les inclemències del temps—un clima àrid que fa tornar la terra erma i el vent feroç—i la servitud a una elit canviant a causa de la inestabilitat política. Quan, un dia al mercat, el terratinent Tertulien Mésidor s’atura bruscament davant la parada d’Olmène—una Lafleur—, l’atracció és recíproca: per a Olmène, l’home madur representa el poder i el despertar sexual; per a Tertulien, el cos d’ella simbolitza la terra que els Mésidor han cobejat durant anys. En aquesta magistral novel·la, Yanick Lahens dóna veu a la pagesia d’Haití, desposseïda de la terra i del seu propi destí, la vida privada de la qual fa convergir destrament amb la turbulenta història del país, que ha estat víctima de l’espoli des d’antic. Els mots poderosos i màgics, com una invocació, atorguen una bellesa ferotge a un relat que ressonarà en el lector molt de temps després de la lectura.

Quin mal habita dins de cada un de nosaltres? Laura s’ho pregunta mentre pensa en una pacient que es va suïcidar. Davant d’això, decideix aturar durant un temps la seva vida professional com a psiquiatra. Però el seu ex-marit, Víctor, li demana ajuda amb Daniel, un cosí seu que pateix episodis psicòtics sense que en sàpiguen la causa. Tot i el seu estat d’ànim, Laura decideix assumir el repte. Les confessions de Daniel li permetran descobrir el passat obscur que envolta la família del seu ex-marit i abocar-se a un mal desconegut que també hi habitava.

En aquest llibre hi trobem un repàs a la trajectòria vital i esportiva de Roger Roca, campió mundial de duatló. Es tracta d’una visió franca i emotiva que ens deixa entrar en la persona que hi ha darrere l’atleta, per experimentar com es gesta una vida dedicada a l’esport. Ens descriu tot el procés que el condueix a proclamar-se campió del món de duatló, i ens afegeix un pla d’entrenament de curses de 10 km, de mitja marató i de marató perquè també puguem reeixir en la pràctica esportiva.
Per a l’autor, l’esport ha estat la seva escola de vida i l’ha convertit en la persona que és. Li ha fet tastar èxits però també l’ha fet evolucionar i aprendre de les dificultats, dels errors, dels fracassos i de les renúncies:
“No he estat mai un superdotat. El meu èxit rau en el treball, en l’esforç, en la disciplina i en la constància dels meus propòsits, potser inclús més que en la constància dels meus actes”.

Es pot viure sense barallar-se amb la vida. Per què hem d’anar contra la vida si hi podem anar a favor? Per què plantejar-nos la vida com un acte de combat si pot ser un acte d’amor? N’hi ha prou amb un any de meditació perseverant, o fins i tot amb mig, per adonar-nos que es pot viure d’una altra manera. La meditació esquerda l’estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l’esquerda s’eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement.

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat viu i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

Com és possible passar de la civilització directament a la barbàrie? Alguns dels protagonistes dels episodis més cruels que Estat Islàmic grava i difon a la xarxa són europeus. Com aquell britànic, graduat en ciències informàtiques a la Universitat de Westminster, conegut a Síria com el gihadista John, el botxí que va esfereir l’opinió pública mundial apareixent en diversos vídeos de decapitacions d’ostatges mentre recitava missatges apocalíptics, expressant-se amb el típic accent de l’est de Londres. O com l’estudiant d’enginyeria que, dues hores abans d’assassinar 88 persones al passeig dels Anglesos de Niça, s’havia fet una selfie que va penjar en una xarxa social. O els terroristes que l’hivern passat van assassinar dotzenes de persones a la sala Bataclan, a París, o els que, pocs mesos abans, havien irromput en el setmanari Charlie Hedbo, o molts dels que es desplacen a combatre a Síria. Ciutadans europeus, immigrants de segona o tercera generacions, nascuts aquí. Educats aquí. Joves aparentment integrats que han participat en totes les etapes del nostre sistema educatiu i s’han empassat centenars d’hores de programes infantils i juvenils de les nostres televisions.
Increïble. De les nostres escoles i universitats, teletransportats a la monstruositat més inimaginable, a les files d’un exèrcit conegut, principalment, pels seus vídeos de degollaments, d’ostatges assassinats a sang freda, de milers d’infants i dones convertits en esclaus, de pobles sencers esborrats del mapa, de presoners cremats vius com a espectacle a la plaça pública. Què està passant? Per mirar d’apropar-se al problema, l’autor pren com a hipòtesi la idea següent: potser el fenomen no és tant una radicalització de l’islam com una islamització del radicalisme.

Quinn es guanya la vida escrivint novel·les policíaques i, després de les morts de la seva dona i el seu fill, viu una existència solitària enmig del bullici de la gran ciutat. Trobarà un al·licient inesperat en la seva vida quan un individu el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic detectiu i acceptar el cas: l’individu li demanarà protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben fosc.
Ciutat de vidre és la primera novel·la de Trilogia de Nova York, que va situar Auster com un dels narradors més destacats d’Estats Units i el va projectar internacionalment. La seva translació al format de novel·la gràfica va superar totes les expectatives possibles i va convertir-se instantàniament en un llibre de culte que, passats els anys, manté el seu fulgor, la seva fascinació hipnòtica.

En aquest llibre us proposem 50 excursions als bells i encisadors indrets que voregen els rius catalans, repartides per tot el territori de Catalunya. Us anireu topant amb un rierol que serpenteja pel bosc, un saltant d’aigua argentada, una resclosa d’un vell molí amb les seves aigües quietes, un torrent embravit que esculpeix una petita gorja o un antic pont de pedra que s’emmiralla en les aigües encalmades d’un riu. A Catalunya és molt fàcil gaudir d’aquestes boniques troballes tot caminant, ja sigui pels boscos humits a peu de les muntanyes, per pinedes i alzinars mediterranis, per planes de conreus de secà o per alguns indrets propers al litoral. Un recull indispensable per a tots aquells excursionistes i amants dels rius que s’estimen o volen conèixer millor el nostre territori.