Tipus: Novetat

Plena de personatges inoblidables, aquesta és una novel·la emocionant sobre la construcció de la masculinitat
a través de tres generacions: un campament de boy scouts l’estiu de 1962, el mateix campament 30 anys després, quan els protagonistes han passat d’adolescents a adults i s’han convertit en «responsables» pares de família, i l’any 2019, quan els seus fills, la tercera generació d’adolescents, arriba al mateix campament.
Tres generacions i tres maneres d’entendre la vida. Una mirada tendra i profunda sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta.

Els infants i adolescents d’avui han nascut i crescut amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i internet ha esdevingut per a ells una extensió del món físic. De fet, poden ser considerats nadius digitals, terme que va encunyar Marc Prensky fa alguns anys.

Les noves generacions han fet del ciberespai un entorn on interactuen, opinen, aprenen, consumeixen o, fins i tot, creen. La hiperconnectivitat del nostre temps, propiciada pels social media, condiciona i modela la pròpia identitat dels més joves, inclosa la digital.

Malgrat tot, els nostres petits s’aventuren moltes vegades a explorar el ciberespai sense conèixer els problemes i amenaces que hi poden trobar. Per aquesta raó, Aprendre a ser amb internet vol oferir a famílies i docents algunes idees clau que els permetran acompanyar els seus fills i alumnes en el descobriment i l’exploració de la xarxa. El fi és poder fer d’ells autèntics ciutadans 2.0.

El mal de la feina d’en Montalbano és que de vegades s’acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigatà ocultava una doble vida al fons d’un calaix. Els fills de l’assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s’ha d’empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sensesostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d’en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fins i tot anticipa la clàssica trucada d’en Catarella per comunicar la “mort d’un mort”.

La novel·la es llegeix de forma ràpida. Té tants diàlegs, tan picats i tan divertits, en alguns casos (per exemple, amb el Dr. Pasquano), que ens recorda que Camilleri no solament és un novel·lista, sinó un guionista i director teatral. Llegeixes i ja veus com de bé resultaria aquesta història portada a la pantalla o formant part de la sèrie mítica que va fer la RAI amb altres novel·les seves.

«Quan aparegueren les meves primeres Narracions extraordinàries, la novel·la catalana encara es nodria de pubillets i pubilletes amb barretina i flabiol i d’altres estupideses per l’estil.» Joan Santamaria, 1927
«A les primeres pàgines fullejades, una impressió de sorpresa i entusiasme m’havia guanyat el cor. Teníem un escriptor nou i de bona fusta; això ho deia jo el mateix dia al mestre Oller tot recomanant-li la lectura del volum.» Víctor Català, 1915

«En Joan Santamaria té, segueix tenint, un admirable temperament de narrador. “La tia morta” i “L’estranya aventura” són dues creacions molt colpidores, i “Com va caure la Marta Clarissa» és segurament la primera influència catalana del gènere imaginatiu de Wells.» Josep Carner, 1919
«Llegir les Narracions extraordinàries sempre és com endinsar-se en un bosc profund i tenebrós.» Del pròleg de Víctor Martínez-Gil, 2017

El crepuscle dels pensaments és una obra important en la trajectòria literària de Cioran, i també una de les més polèmiques i sorprenents. Des del punt de vista temàtic, hi presenta la gènesi d’unes fílies i unes fòbies que en els seus llibres posteriors s’anirien desenvolupant i afuant.

Emil Cioran (1911-1995) és un dels filòsofs europeus més destacats i singulars del segle XX. Fill d’un sacerdot ortodox, va estudiar filosofia a la Universitat de Bucarest. Després de passar uns quants anys de la seva joventut a Berlín, el 1936 va tornar a Romania. Finalment va establir-se a París i al cap d’uns anys va decidir escriure els seus llibres en francès (El crepuscle dels pensament fou el penúltim llibre que va escriure en romanès).

Tot i que sembli mentida, la nostra societat requereix d’un nou model d’alfabetització. Ja no n’hi ha prou amb saber llegir i escriure com s’ha fet de manera tradicional, sinó que també cal saber fer-ho en nous formats i suports. A l’era de la informació es fa imprescindible, per tant, apostar per l’alfabetització mediàtica. La influència permanent d’internet i la resta de mass media s’ha fet evident en tots els àmbits de la societat, inclòs l’ensenyament. Això fa que les noves generacions de nadius digitals s’hagin de formar en els llenguatges i les formes de comunicació propis d’un món hiperconnectat en el que els usuaris són mediàtics i multipantalla. Ja sigui des de casa o des de l’escola s’ha de contribuir que infants i adolescents desenvolupin les competències comunicatives i el sentit crític a l’hora de fer servir diferents formats i a adaptar-se a nous llenguatges, canals i formes de producció i de difusió de la informació. D’aquesta manera, la pregunta que ens hem de plantejar ja no és què estudiar, sinó com estudiar.

Aprendre a llegir amb internet analitza els canvis que s’han donat en les formes de llegir i escriure i planteja propostes per formar al nou lector digital.

Internet ha esdevingut en poc temps una extensió del món físic i, gràcies a la revolució que ha representat el desenvolupament de la telefonia intel·ligent, ha propiciat una interacció gairebé permanent. Per a molts, però, això no ha servit més que per soscavar el nostre sistema de valors i estimular actituds negatives com la relativització de problemes, la manca d’honestedat, el culte al jo, la vulneració dels drets d’autor o l’enaltiment del discurs de l’odi, entre d’altres.
És cert que la xarxa pot ser emprada per determinats usuaris com a mitjà per expressar i difondre aquests i altres anti-valors, però també pot ser un instrument idoni per a la difusió de valors positius. Amb la correcta formació i una sèrie de propostes que possibiliten la definició d’un entorn digital sa, infants i adolescents també poden adquirir els valors que calen per prendre consciència dels problemes del seu entorn.
Aprendre valors amb internet analitza els avantatges i desavantatges de la xarxa com a mitjà per fer que els joves aprenguin no només a fer un ús segur i responsable d’aquesta, sinó a assumir, a més, principis i valors ètics com el respecte, la tolerància i la cooperació amb els altres.

La nostra pot considerar-se l’era de la informació. L’ús generalitzat d’internet i de les noves tecnologies ha donat lloc al fet que tant joves com adults es mantinguin connectats en tot moment. La xarxa genera grans volums d’informació que consumim, comentem, compartim… a través de múltiples dispositius: ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes…

Per a alguns, però, aquest excés d’informació és contraproduent i es troba en l’origen d’un dels mals de la nostra societat: la desinformació. El nostre sentit crític s’està veient afectat per aquest allau de dades i cada vegada resulta més complicat discernir entre allò que és cert i allò que és fals. Això evidencia, per tant, la necessitat de fer de l’alfabetització mediàtica un dels objectius educatius d’aquest segle.

Són els joves capaços de manegar la informació que avui tenen a l’abast? Sembla que no, raó per la qual Aprendre a ser crítics amb internet aposta per mostrar a famílies i docents el camí que cal seguir per fer que els seus fills i alumnes siguin capaços de plantejar-se preguntes, qüestionar informacions, cercar alternatives, resoldre problemes… i desenvolupar, en darrera instància, la capacitat per consumir i generar informació de manera crítica i responsable.

A partir de les setanta plantes més habituals al nostre país ens proposen més de cent receptes per tornar-les a incorporar a la nostra cuina. Bunyols de malva, cruixents de borratja, torradetes d’avet, xips d’heura de terra, lasanya de bolets i ortigues, trinxant de patata i blets o crema de reina dels prats són algunes de les propostes que fan. A més a més, en aquest llibre trobareu tota la informació sobre com i quant recol·lectar cada planta i sobre les propietats que aporten a la nostra alimentació.

Carme Sánchez és sexòloga i fa més de vint anys que atén pacients a la seva consulta. La majoria són dones amb una experiència comuna: no aconsegueixen gaudir del sexe. A El sexe que volem les dones l’autora recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults. Aquest llibre t’ajudarà a replantejar la teva visió de la sexualitat, a treure-hi ansietat i a saber què vols i com ho vols. Sintonitzar amb el teu cos i coneixe’l per gaudir-ne —ja sigui a soles o en companyia, tinguis l’edat que tinguis i sigui quina sigui la teva orientació sexual— és la premissa bàsica.
«Serà un llibre de capçalera per a dones de qualsevol edat. Els dubtes, les inquietuds, les incerteses i les inseguretats hi troben resposta. Una obra que fa més lliures i sàvies les dones que el llegeixen.» —Maria de la Pau Janer
«Carme Sánchez enterra un pensament recurrent: que sobre sexe no ens queda res per aprendre. Mentida!» —Anna Alós
«A banda de consells de salut, el llibre ens recorda que el sexe és un joc i que les dones, malgrat les triples jornades, tenim el dret d’alliberar-nos i gaudir del nostre temps i del nostre cos. Sense culpes i sense presses.» —Marta Naval