Tipus: Novetat

“La cuina sostenible” és un llibre amb pretensions:

1. Mostrar un dels problemes actuals més importants, el de la quantitat de menjar que llencem diàriament a les escombraries, un malbaratament alimentari que augmenta cada dia.
2. Reorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, donant idees i trucs per millorar la gestió culinària quotidiana.
3. Ensenyar-te a menjar millor, més sa, més variat, més saborós i més divertit.
4. Ajudar-te a viure de renda, culinàriament parlant: que el temps invertit a cuinar avui et serveixi per a la resta de la setmana.

Desitjo que en gaudeixis i, sobretot, que et serveixi!

“Cómo visitar un museo de arte” és una guia amena per visitar un museu d’una altra manera. Johan Idema ha sabut identificar aquells codis de conducta, situacions recurrents i llocs comuns dels museus i els hi ha donat la volta audaçment. El resultat és un manual divertit i informatiu que ens repta a transgredir les nostres costums per permetre’ns gaudir de la visita a un museu de manera realment activam crítica i motivadora.

Les pantalles i internet han canviat les regles del joc en la lectura: els escriptors que dialoguen d’una manera profunda amb el lector comparteixen mercat amb el relat audiovisual, amb uns personatges que s’amplifiquen en les xarxes socials o amb els actors que els donen vida a les pantalles. Gemma Lluch analitza l’ecosistema del llibre: lectura i identitat, polítiques de promoció, formats de lectura, influència de l’audiovisual… i alerta sobre la responsabilitat de l’administració, però també sobre la de cadascun de nosaltres.

Només l’educació pot trencar un cercle empresarial viciós que ens proposa sempre el mateix tipus de lectura, escrita en les llengües fortes del mercat. Avui, fomentar l’hàbit de llegir, crear nous lectors, implica considerar la varietat de formats i la complexitat d’objectius i finalitats de la lectura.

Per això, aquest llibre interessarà a tothom qui gaudeix del plaer de llegir.

John Cusack va tenir, el 2014, una pensada que semblava impossible: reunir l’escriptora i assagista Arundhati Roy, l’antic analista de l’exèrcit dels Estats Units Daniel Ellsberg —responsable de la filtració dels Papers del Pentàgon— i l’excontractista de l’nsa Edward Snowden, per tal de compartir opinions i intercanviar experiències comunes.

Cusack, Roy i Ellsberg es van reunir en secret amb Snowden a Moscou a finals del 2014. D’aquella trobada en una habitació d’hotel va sorgir-ne Coses que poden i no poden dir-se.

En les converses, àgils i penetrants, que tots quatre van mantenir parlaren llargament sobre la natura de l’estat, la condició d’imperi dels Estats Units, el paper de l’immens aparell de vigilància revelat per Snowden, el significat de les banderes i el patriotisme, el rol de les fundacions benèfiques i les ong per lligar curt els dissidents, i sobre com el capital pot creuar fronteres, però les persones, no.

“Escoles i mestres de la segona república al Pla d’Urgell” explora l’impacte de les expectatives generades per una reforma educativa que va creure en la modernització de l’escola i va prioritzar l’educació com a motor de progrés i canvi social, exigència irrenunciable dels diferents governs republicans per a la construcció de la República.

Aquesta recerca fa visible la situació de les escoles dels pobles del Pla d’Urgell i el compromís dels mestres i les mestres que amb la seva tasca van aconseguir omplir les aules amb aires d’innovació i renovació pedagògica per transformar l’escola, fins l’arribada del franquisme.

Esteve Mestre i Ton Solé construeixen aquest relat local amb l’ajuda inestimable de testimonis orals i la constància de furgar en els arxius i altres fonts documentals per acabar sent una peça més en la panoràmica global d’aquest període tan brillant per l’educació.