Los Archivos del Pentágono

Els guanyadors de l’Oscar Steven Spielberg, Meryl Streep i Tom Hanks s’uneixen per primera vegada en aquesta sensacional pel·lícula basada en una història real.

Steven Spielberg dirigeix a Streep i a Hanks en un emocionant drama sobre la insòlita col·laboració entre Katharine Graham ( Streep), la primera dona editora del diari The Whashington Post, i el seu motivat director Ben Bradlee (Hanks), en la seva carrera per posar al descobert un enorme encobriment de secrets dels govern que avarca tres dècades i quatre presidents dels Estats Units.  Els dos hauran de superar les seves diferencies, arriscar les seves carreres, i la seva pròpia llibertat, per treure a la llum veritats enterrades des de fa anys.

Leo da Vinci: misión Mona Lisa

Leo Da Vinci, un jove pintor i inventor amb moltes idees al cap, queda totalment enamorat de Mona Lisa, una noia que un dia perd la seva casa a causa d’un incendi. Leo, obstinat en ajudar-la, se li acudeix una boja  i emocionant aventura que podria arreglar la seva situació. Vol trobar el vaixell pirata que anys enrere va naufragar prop de la illa de Montecristo per recuperar el fabulós tresor que es diu que amaga. Amb aquest tresor, creu que els problemes de Mona Lisa es podrien solucionar, així que ells dos juntament amb els seus amics, començaran un viatge que no serà gens fàcil.

Ferdinand

Dels creadors de “Ice Age” i “Rio” arriba la comèdia familiar més commovedora de l’any. Fernidand és un toro gegant amb un gran cor. Després de que el confonguin amb una bèstia perillosa, és apartat de la seva llar, Ferdinand s’uneix a un equip d’inadaptats que l’acompanyaran en aquesta èpica aventura i l’ajudaran a tornar amb la seva família. Basada en un clàssic de la literatura infantil i plena de moments divertits i riallades.

Ferdinand ens demostra que no pots jutjar a un toro per les seves banyes.

Perfectos desconocidos

Un grup d’amics es reuneix per sopar la nit de l’eclipsi de lluna. Decideixen jugar a un joc perillós : Què passaria si deixéssim els mòbils damunt de la taula? Totes les seves vides compartides a l’instant. Podran suportar aquest grau de sinceritat, o portarà conseqüències?

Descobreix-ho en la nova comèdia d’Àlex de la Iglesia, que ha arrasat als cinemes i s’ha convertit en un fenomen.

Wonder

Basada en el bestseller “La lección de August”, “Wonder” és la inspiradora història de la família Pullman, el fill petit dels quals, Auggie, és un nen nascut amb malformacions facials, que, fins ara li han impedit anar a l’escola. Auggie es converteix en el més improbable dels herois quan entrà a cinquè grau de l’escola local, amb el recolzament dels seus pares (Julia Roberts i Owen Wilson).

La compassió i l’acceptació dels seus nous companys i de la resta de la comunitat seran posades a prova, però l’extraordinari viatge d’Auggie els unirà a tots i demostrarà que no pots passar desapercebut si vas néixer per a destacar.

Pablo Escobar, el patrón del mal

Molt s’ha parlat de Pablo Escobar, del que va fer, però no hem vist com ho va fer: el seu primer carregament, la intimitat de la seva vida delinqüencial, la relació amb els socis, amb la seva mare i la supèrbia de la seva personalitat. Va burlar fronteres, va inventar rutes, va exportar tones de coca als Estats Units i Europa i per això va formar el Cartel de Medellín.

Aquesta mega producció sense precedents a la televisió colombiana basada en testimonis i fets reals, amb una posada en escena, una factura tècnica i una qualitat artística a l’altura de les millors produccions mundials, explica el que sens dubte tots volen saber: els detalls del camí que van portar a un home comú a convertir-se en el capo de capos del narcotràfic, en un dels homes més rics i al mateix temps en un dels més cruels delinqüents del món sencer. La seva temible història va canviar la història de Colòmbia i del món per sempre.

La Filla del rellotger

L’estiu del 1862 un grup de joves artistes, guiats per l’apassionat i brillant Edward Radcliffe, viatja a Birchwood Manor, una mansió a Berkshire. Tenen un pla: viure uns mesos reclosos i deixar-se emportar per la inspiració i la creativitat. No obstant això, quan l’estiu arriba a la fi, una dona ha mort d’un tret i una altra ha desaparegut, s’ha perdut una joia de valor incalculable i la vida de l’Edward Radcliffe s’ha enfonsat.

Uns cent cinquanta anys més tard, l’Elodie Winslow, una jove arxivera de Londres, descobreix una cartera de cuir que conté dos objectes sense cap relació aparent: una fotografia en sèpia d’una dona de gran bellesa, habillada amb un vestit victorià, i el quadern d’esbossos d’un artista, en el qual hi ha un dibuix d’una casa de dues teulades a la vora d’un riu.

Per què aquest esbós de Birchwood Manor li resulta tan familiar, a l’Elodie? I qui és aquesta dona tan bella que apareix a la fotografia? Li revelarà els seus secrets?

Narrada per diverses veus al llarg del temps, La filla del rellotger és la història d’un assassinat, un misteri i un robatori, i també una reflexió sobre l’art, la veritat i la bellesa, l’amor i la pèrdua. Per les seves pàgines corre, com l’aigua d’un riu, la veu d’una dona lliure dels lligams del temps, el nom de la qual ha caigut en l’oblit: Birdie Bell, la filla del rellotger, l’única persona que va veure el que va passar.

Finals que mereixen una història : el que vam perdre al foc renaixerà a les cendres

«Soc un enamorat dels relats, les històries petites de tres a vuit pàgines, que et fan pensar, riure, plorar o emocionar-te. Un bon relat et pot alegrar un mal dia perquè les històries petites de vegades resumeixen un sentiment gran que tenim dins i es converteixen en la millor medecina.

»M’encantaria que aquests relats fossin terapèutics i us ajudessin a afrontar alguna emoció estancada. Voldria que us sentíssiu acompanyats, cuidats i estimats a cada pàgina. Tots els personatges pertanyen al meu món. Són persones grogues. […]

»Aquestes històries jo les he pensat com si fossin pel·lícules; és per això que abans de cada relat trobareu uns pòsters bellíssims i increïbles sobre com podria ser el cartell d’aquest possible film.»

Fungus : el rei dels Pirineus

«El Mal no existeix; només existeix el Poder . »

«La gent no és conscient del poder que té. »

Any 1888. Pirineus occidentals. Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandis – tes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és l’autor més traduït de les lletres catalanes. Amb FUNGUS. El rei dels Pirineus, torna al gènere fantàstic. Però més enllà del gènere literari, Sánchez Piñol utilitza el monstre, la monstruositat i les relacions amb allò mons – truós per parlar-nos d’un tema universal i sempre vigent: el poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder.

Els Llits dels altres

La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. «Encara no t’agrada res?», li demana d’entrada. «Ara ja menjo de tot», respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
Anna Punsoda il·lumina els racons més obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara, per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls, sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.