Potser us deveu preguntar què fa una tortuga en un terrari tot el dia. Doncs sembla que menja poc, que camina poc, que neda poc. Una tortuga en un terrari tot el dia fa poca cosa, és cert. Sobretot dorm. Però quan està desperta, observa. Tot ho mira.
N’han dit: «Un llibre divertit, sensible, animal… És evident que està escrit per una tortuga».
El 14 d’agost del 2023 serà una data que quedarà gravada, per sempre més, en la vida de Francesc Torralba. Aquell dia va sortir d’excursió amb el seu fill sense saber que seria el darrer que compartirien: l’Oriol va morir en un accident a la muntanya.
Aquesta experiència traumàtica va fer que el món d’en Francesc s’aturés i que s’hagués d’enfrontar amb sentiments, sensacions i pensaments difícils de digerir, sense estar-hi preparat. El procés de dol és un camí tortuós i amb moltes anades i vingudes, que ens posa davant l’única cosa insalvable: la mort.
La Noa és una nena amb una imaginació impressionant. En qualsevol aventura, sempre l’acompanya el seu gran amic imaginari: el senyor Pocket.
Junts transformen els dies plujosos en dies assolellats i els llocs més avorrits en jungles increïbles.
Una radiografia del pijo a Espanya, des dels senyorets del s. XIX als cayetanos, passant per la gauche divine o els yeyé.
Un assaig revelador sobre un fenomen que va més enllà d’un arquetip, i amaga el veritable origen de la lluita de classes en la societat espanyola.
Un llibre imprescindible per descobrir les històries humanes darrere dels millors àlbums de la història de la música moderna. Aquest llibre no pretén ser exhaustiu. Tampoc aspira a ser consistent respecte a un criteri universal.
Àlex Torío ha mirat de distribuir els discos amb una certa equitat cronològica i s’ha sacrificat per no posar més d’un disc d’un mateix músic o banda. Per tant, és un llibre injust en què tothom pot trobar a faltar alguna cosa. S
intetitzar la història del pop-rock, música d’arrel negra i anglosaxona, és una tasca inabastable, i sempre serà incompleta, però ens ho podem passar bé considerant-la encara que només sigui parcialment.
En Julià passeja la seva gossa, la Kika. Sense que ell se n’adoni, la Kika és raptada per una àguila. Així que ara en Julià passeja la seva àguila… però aviat és suplantada per un tigre, un pop, un goril·la…! Fins al retorn triomfal de la Kika.
Res ha marcat tant la nostra història recent com la dictadura franquista. Ni segueix tan present a l’Espanya actual. Ens ofereix el primer relat complet i actualitzat d’aquesta, pensat tant per als qui van viure aquells anys com per als qui vulguin redescobrir i entendre aquell episodi decisiu.
Ens trobem davant una història de la dictadura el protagonisme de la qual ja no recau exclusivament en el general Francisco Franco, sinó en el conjunt dels espanyols i que, abans de res, posa definitivament en qüestió el mite d’una Espanya singularment diferent.
A la Mieko li encanta ballar, i encara més si ho fa amb pantalons curts i samarreta, i no amb un mallot estret i unes mitges ridícules! Ara, quan salta, la Mieko salta més amunt que mai! I a classe ara també hi ha la Sofia, a més. Quan la Sofia somriu, la Mieko nota una escalforeta a la panxa i troba que ballar és encara millor que abans.
La Mieko balla és un conte sobre la identitat, la inclusió i la diversitat, que anima a nens i nenes a ser ells mateixos oferint una visió oberta i fresca del món.
En la dècada de 1930, dones i homes de la Gran Bretanya, Europa i els Estats Units es van dirigir a Espanya per a formar part del que consideraven una lluita històrica per la llibertat enfront del feixisme: la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que va galvanitzar a desenes de milers de voluntaris de tot el món.
Mañana tal vez el futuro segueix a un grapat d’extraordinàries figures, la majoria d’elles dones, decidides a viure amb valor i convicció.
No és un crit silenciós. No és un llibre que parla del que és essencial, de salvaguardar la infància, de no rendir-se malgrat tot.
Amb molt poques paraules, l’escriptora Paula Carbonell explica la història d’una germana i un germà, que podrien ser qualsevol de nosaltres, atrapats en l’absurd de la guerra. L’il·lustrador Isidro Ferrer construeix l’inimaginable amb tot just uns trossos de fusta, creant un contundent llenguatge visual amb una escala que canvia de forma i funcions i un forat aterra que no para de créixer.
No neix de la impotència, la ràbia i la pena, però sobretot és un no voler mirar cap a una altra banda, fins i tot quan al món li és igual. En definitiva, aquest llibre és un no visceral a l’horror de la guerra.