Aquest museu està obert sempre. Hi trobareu una magnífica col·lecció d’insectes d’arreu del món, des dels més coneguts fins als més estranys. Quedareu bocabadats pels colors i les formes i els hàbits d’algunes de les espècies! Descobrireu com han evolucionat els insectes i com són d’importants per a nosaltres i per al nostre planeta.
Entreu-hi per explorar el món dels insectes en la seva màxima esplendor
«Acròpolis és una ciutat més alta que la part alta de la seva Tarragona, un lloc que du el nom de dos sants, Sant Pere i Sant Pau. És allí on el poeta s’adona que “jo tenia un desig, però jo no sabia què fer-ne” i em sembla que aquesta és la pedra angular de tota la seva obra. La poesia de l’Adrià Targa és una mena de resposta a aquest no saber què fer-ne, tot intentant-ho, del desig i del plaer, de la voluptuositat del cos i de l’escriure. I em sembla també que l’Adrià gairebé mai no planteja aquesta resposta com un dret ni com una escapatòria, sinó com una necessitat.»
Aquest volum és una guia detallada per a la planificació de seqüències didàctiques de llengua i literatura, amb l’objectiu d’enfortir la pràctica docent.
La col·lecció DIDÀCTICA DEL CATALÀ té com a objectiu donar als docents de llengua una eina útil, efectiva i d’actualització sobre la didàctica del català des d’una perspectiva pràctica i rigorosa. Els volums que la componen estan concebuts per cobrir un ampli ventall de temes sobre diferents disciplines que intervenen en la tasca docent.
El gènere testimonial, fragmentari i versàtil del dietari s’adapta com un guant a l’escriptura d’Àlex Susanna, sempre atent als estímuls imprevistos del món, tant d’un fet quotidià com d’una manifestació cultural. El lector se sentirà convidat a una proposta de conversa que es desplega pàgina a pàgina amb una vitalitat encomanadissa.
Una lectura, un concert, un projecte artístic a Shanghai, un parell de desencontres personals sonats, el goig d’una caminada pel Matarranya o pels boscos de la vall de Ribes, una taula amb bona companyia o una trobada casual i estimulant
Hi ha ben poquets infants que no hagin aplegat petxines a la platja i que no s’hagin preguntat per què tenen aquests colors, o d’on venen, o quant temps feia que eren allà esperant que algú les collís.
Què ens diuen les petxines? aborda l’extraordinari món de les conquilles i les closques de tota mena de mol·luscs, caragols i bivalves.
Fuster ens revela els seus aprenentatges vitals, com va començar la seva decisiva investigació sobre el que provoca l’infart –que va acabar establint les bases de la salut cardiovascular mundial–, narra els seus èxits, les seves errades i les seves derrotes amb total sinceritat, i ens explica les seves experiències més personals davant situacions complexes de la seva vida i de la seva feina amb l’esperança que puguin resultar inspiradores, sobretot per als joves a l’hora d’emprendre o orientar el seu camí.
Aquest llibre és alhora un mètode i una guia pensats per als docents que desitgen iniciar-se en l’escriptura creativa i integrar-la a classe.
Per què aquest mètode té èxit en l’àmbit escolar? Perquè s’adreça, primer de tot, a la imaginació de l’alumnat (abans de fer-ho als seus coneixements lingüístics). Un cop han jugat amb els elements de l’escriptura (lletres o paraules, frases o textos), i segons unes consignes, els infants són capaços de fer que vegin la llum la seva sensibilitat i la seva visió del món.
L’adolescència és una etapa de canvi que molts pares i mares viuen amb angoixa. Els adolescents es troben en un moment en que han de tenir la possibilitat d’explorar i descobrir el mon per ells mateixos, però és cert que encara no son prou madurs ni el seu cervell està prou desenvolupat per discernir les conseqüències o els perills de les seves accions.
Com adults, nosaltres els hem de guiar, però no des del control, sinó des d’un espai de confiança i acompanyament.
Quines pautes hem de seguir com a pares? Com es poden fomentar el canals de comunicació? Quines conductes de risc ens poden passar per alt?
Estem sols a l’Univers? Que sorgeixi la vida i que proliferi una espècie com la nostra no és gens fàcil. Però la Terra és en un Univers immens ple de planetes hipotèticament habitables. I això potser fa que et preguntis: si en altres llocs del cosmos també hi pot haver vida, on s’han ficat els àliens…?
A cavall de la novel·la i l’autobiografia, Auster va començar a escriure La invenció de la solitud quan va morir el seu pare sobtadament. Consta de dos textos: Retrat d’un home invisible i El llibre de la memòria, on fa balanç de la seva relació amb el pare i desenvolupa una reflexió profunda sobre la seva figura, la seva influència, sobre el paper de fill i sobre la seva pròpia paternitat.