Tipus: Novetat

La Cilka només té setze anys quan el comandant del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau la converteix en la seva concubina. Separada a la força de la resta de presoneres, la Cilka se salva de morir-se de gana i de la cambra de gas.

Quan s’acaba la guerra i alliberen el camp, la Cilka és acusada de col·laboracionista per haver-se’n anat al llit amb l’enemic i és condemnada a treballs forçats en un gulag de Sibèria. Allà, la Cilka s’enfronta a més perills, alguns de nous i alguns que li resulten horriblement familiars, inclosa l’atenció indesitjada per part dels guàrdies. Però un dia coneix una metgessa que li dona protecció i li ofereix cuidar-se dels malalts del campament, una feina titànica tenint en compte les condicions brutals en què viuen.

Desafiant la mort i el terror cada dia, la Cilka descobreix una força que mai no havia sabut que tenia, i que dins el seu cor encara hi ha lloc per a l’amor. De nena a dona, de dona a cuidadora, el viatge de la Cilka és exemple de resistència de l’esperit humà… i de la nostra voluntat de sobreviure.

Siglufjördur és un petit poble de pescadors del nord d’Islàndia on neva contínuament, tothom es
coneix i no hi passa mai res. Ari Thór, que acaba de llicenciar-se a l’escola de policia de Reykjavík, té
l’oportunitat d’entrar a treballar a la comissaria de policia del poble. Deixarà a la ciutat una nòvia i una
vida, per començar-ne una altra de nova on, a l’hivern, queda del tot aïllat i cobert de neu. Amb una
ambientació impecable, que insereix el lector a l’hivern més blanc i profund que pugui imaginar, el jove
ha d’enfrontar-se al seu primer cas quan troben enmig de la neu i sobre un toll de sang d’un vermell
intens, una noia amb signes d’haver estat assassinada.

Són quatre: Nati, Patri, Marga i Àngels. Són parentes, tenen diversos graus del que l’Administració i la medicina consideren «discapacitat intel·lectual» i comparteixen un pis tutelat. Han passat bona part de les seves vides en RUDIS i CRUDIS (residències urbanes i rurals per a persones amb discapacitat intel·lectual). Però abans de res són dones amb una extraordinària capacitat per enfrontar-se a les condicions de dominació que els ha tocat patir. La seva és la Barcelona opressiva i bastarda: la ciutat de les okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l’art políticament correcte.

Aquesta és una novel·la radical en les seves idees, en la seva forma i en el seu llenguatge. Una novel·la-crit, una novel·la polititzadora que creua veus i textos: un fanzine que posa en escac el sistema neoliberal, les actes d’una assemblea llibertària, les declaracions davant un jutjat que pretén esterilitzar forçosament a una de les protagonistes, la novel·la autobiogràfica que escriu una d’elles amb la tècnica de la Lectura Fàcil …

Cap d’Any en un petit poble de l’interior d’Anglaterra. Una noia de tretze anys ha desaparegut. La intensa recerca de veïns i policia no la trobarà, tot i que la investigació del cas s’allargarà setmanes, mesos… Aviat serà només un tema de conversa i tothom tornarà a la seva vida habitual, no necessàriament monòtona, que Jon McGregor retrata amb una delicadesa extraordinària: parelles que se separen, relacions imprevistes, veïns nous, amors adolescents o madurs, petites enveges, escàndols, amistats trencades…

Al llarg de tretze anys McGregor fon la vida dels veïns amb el cicle natural —sempre reiteratiu, sempre canviant— i ens obliga a mirar les petites coses, els petits gestos per descobrir-nos la fascinació, el misteri i la bellesa que emanen i que sovint no sabem apreciar. Una novel·la singular, única.

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d’intenses nevades, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d’en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d’ell a canvi d’avituallament i la promesa d’una plaça al primer comboi que amb l’arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l’espera la seva dona malalta. Retinguts per l’hivern implacable, hauran d’afrontar junts el fred i l’avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l’un de l’altre per sobreviure.

El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què una natura revolta posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.

En un enorme campament de refugiats subsaharià, d’on tots volen fugir, apareix un grup d’alemanys
disposats a fer, in situ, el nou reality-show que serà la sensació de la temporada. Mentrestant, a
Alemanya, el primer ministre s’adona que el programa està agafant unes dimensions socials que implicaran aviat el ministeri d’afers exteriors… i tot es començarà a complicar encara més quan alguns
dels refugiats, ajudats per la presentadora estrella, comencen a caminar en direcció a una nova vida.
Una reflexió punyent sobre la realitat de les migracions mundials que fa paleses les injustícies actuals.

És l’any 1988 i en fa vint que en Tadek viu a Israel, on va arribar de petit amb la seva mare, obligada a fugir de Polònia a causa d’un marit carismàtic, alcohòlic i violent que suscitava entre els seus fills una barreja esquizofrènica d’admiració i terror. Ara la dona d’en Tadek l’ha abandonat i s’ha endut amb ella el fill que tenen en comú, i la repetició fatídica del destí del seu pare, condemnat a la soledat, el sumeix en una crisi profunda. Obeint un impuls, en Tadek torna a la seva Polònia natal per retrobar el seu progenitor, potser per darrera vegada, i veure’l amb els ulls d’un adult. Decidit a deixar enrere per sempre més tot el que representa el seu pare—ara fràgil i decrèpit, però no menys abusiu—, en Tadek hi emprèn un viatge inesperat en cerca d’una reconciliació incerta que els farà confrontar plegats els fantasmes del passat. Una història honesta i commovedora sobre l’amor filial i la recerca de la identitat, narrada amb sentit de l’humor i tendresa però també amb l’amargor inevitable de les ferides profundes infligides a la infantesa.

Troben una dona morta a la ciutat de Besźel, en algun lloc dels confins d’Europa. Per dur a terme la investigació, l’inspector Borlú ha de viatjar d’aquesta ciutat decadent a la seva rival, idèntica i íntima veïna, la ciutat vibrant d’Ul Qoma. Però creuar aquesta frontera significa emprendre un viatge tant físic com psíquic, per veure allò que roman invisible. Amb el detectiu d’Ul Qoma Qussim Dhatt, Borlú es veu immers en un submon de nacionalistes que intenten destruir la ciutat veïna, i unificacionistes que somien de convertir les dues ciutats en una. A mesura que els detectius descobreixen els secrets de la dona assassinada, comencen a sospitar una veritat que els podria costar més que les seves vides.

China Miéville va escriure La ciutat i la ciutat pensant en un llibre que la seva mare pogués gaudir. Aquesta història de policies li va valdre reconeixements tan importants com els premis Hugo, Locus, Arthur C. Clarke, BSFA, Ignotus o World Fantasy Award, entre d’altres. Avui, deu anys després de ser publicat, ningú dubta que som davant d’un clàssic modern.

Les vides dels esclaus negres al Brasil colonial del segle XVII protagonitzen les vinyetes d’aquesta novel·la gràfica de Marcelo D’Salete. Passions, trames de la revolta, petits actes d’insurrecció quotidiana i embolics afectius i sexuals amb els blancs; històries emocionants a través d’il·lustracions boniques i poderoses.

Fugim! va rebre el guardó a la millor edició nord-americana de material estranger als premis Eisner de 2018, el més important que atorga la indústria del còmic dels EUA.