Tipus: Novetat

A l’Hamburg del 1919, just superada l’època més fosca després de la Primera Guerra Mundial, la jove Henny somia convertir-se en comadrona. De família burgesa, viu a l’ombra de la seva mare i, juntament amb la Käthe, d’origen més humil, emancipada i comunista, acaba d’iniciar la seva formació a l’hospital. Les acompanyen dues noies més: l’Ida, rica i mimada, amaga una ànima rebel sota capes de convencions, i la Lina, progressista i cultivada, s’ocupa del seu germà des que van quedar orfes.

Malgrat les diferències, les quatre noies es faran amigues inseparables. Juntes creixeran i s’enfrontaran als cops i les alegries del destí: bodes concertades, desafiaments laborals, felicitat i pèrdua; i juntes veuran també com es transforma el món, el final de les llibertats i la terrible amenaça nazi. Fets grans i petits que queden entrellaçats, sempre, pel fil de l’amistat.

La Reina, una dona acostumada a prendre totes les decissions, rep una trucada que ho pot
canviar tot: algú pretén obrir la tomba del seu pare, mort en estranyes circumstàncies a
Conques, un poblet del Pallars Jussà, fa quaranta-quatre anys abans. En un moment en què la seva
pròpia vida passa per algunes complicacions, inicia un viatge al Pirineu per enfrontar-se al seu
passat i amb la sorprenent història d’en Josep Gené, que ens durà fins al 26de gener de
1939, el dia en que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco.

Un dia de vencedors i vençuts.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. La ciutat bull d’activitat i ell, per primera vegada en molt de temps se sent feliç. Només troba a faltar una cosa: el futbol. N’era campió a Suïssa, però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. N’ha parlat amb uns amics, i tot i que al recinte del velòdrom de la Bonanova alguns britànics i els del Català s’hi entrenen, a tothom li sembla una curiositat excèntrica.

Però la il·lusió i determinació d’en Gamper no té límits. Un anunci al setmanari Los Deportes i, el novembre de 1899, el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit cívic, on gent de tot arreu se senti barcelonina.

A vegades les casualitats es fan còmplices dels desitjos. La Costanza i el Mauro portaven mitja vida esperant-se fins que una trobada imprevista en la Gran Via de Madrid va tornar a unir els seus destins.
La Costanza, acabada de separar del seu marit, advocada en un prestigiós despatx, tenia entre mans la defensa d’un important banquer, una circumstància que li absorbia totes les hores del dia. El Mauro, el pare Mauro, acabava de tornar de Roma per a escometre un treball encarregat per l’arquebisbat de Madrid.

Malgrat les seves circumstàncies i amb tots els vents en contra, ressuscita la història d’amor que la  Costanza i el Mauro van viure vint anys enrere. Ara hauran de decidir entre deixar-se portar pels seus sentiments o resignar-se davant les seves contradiccions.

“Una vegada vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta.” L’Any del Mico està a punt de començar. I Patti Smith, des d’un motel de Santa Cruz, es prepara per a un estrany periple. A poc més d’una hora en cotxe, un gran amic en comença un altre des de la seva habitació d’hospital. Ja fa uns anys que els qui més s’estima cauen com fulles a la tardor -aquells que delimiten els contorns d’una vida i fan del món un lloc comprensible.

Sap que hauria d’anar-los a veure abans no sigui massa tard. Però també necessita preparar-se per a un món sense ells. L’ha de sondejar, creuar-lo de cap a cap, fer-se’l seu. Així es com omple el seu Any del Mico: de Califòrnia a Kentucky passant per Nova York, Lisboa, Tucson, México DF o la capital del somni, l’Ayers Rock. Un llarg viatge físic i oníric a través dels records i les èpoques. I de companys inoblidables com Sam Shepard, Lenny Kaye, Sandy Pearlman o l’enigmàtic Ernest.

Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s’entossudeix a casar-se amb ella i, després d’endur-se-la a viure a París, s’entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva filla, a qui posen el nom d’Épicène, agafat d’una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè.

Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge.

Del passat de la família Van Es emergeix aquesta història al cor d’Europa: la història real de la Lien, una nena jueva holandesa que, durant l’ocupació nazi, els avis de l’autor van acollir i van ajudar a créixer com si fos filla seva, però  la relació amb la qual es va trencar misteriosament molt temps després d’acabada la guerra.

Què se n’havia fet de la Lien? Per què no es podia pronunciar el seu nom en les reunions familiars?
Així comença la recerca de l’autor, un viatge que el porta a Amsterdam per investigar el període més fosc del segle XX i les contradiccions viscudes en el si de la societat i de la seva família i per mirar de reconstruir la història d’aquesta nena i dels milers de nens que durant aquells anys van ser donats en adopció o amagats. Uns anys que van mostrar el millor i el pitjor de tot un país.

Un home de mitjana edat apareix nu i brutalment assassinat en una solitària platja de Formentera. Segons diversos testimoniatges recollits per la Guàrdia Civil de les illes, en els dies previs se li havia vist en companyia de diferents joves en locals d’ambient gai d’Eivissa. Quan els seus caps criden a Bevilacqua perquè s’ocupi de la recerca i ho informen de la peculiaritat del mort, un ciutadà basc condemnat en el seu moment per col·laboració amb ETA, el sotstinent comprendrà que no és un cas més.

L’Alejandro de Yepes i el Jesús Rocamora, dos joves oficials de l’exèrcit regular espanyol, s’enfronten a la guerra més cruenta que hagi conegut l’ésser humà. El dia que es topen amb l’afable i excèntric Petrus dóna principi una aventura extraordinària que els portarà a descobrir la terra del seu nou company,un màgic lloc carregat d’harmonia natural, bellesa i poesia que s’enfronta a una fosca amenaça. Junts participaran en l’última batalla i els seus mons, tal com els han conegut, mai tornaran a ser els mateixos.