Tipus: Novetat

S’hi aborda d’una manera interdisciplinària una temàtica molt complexa que té una gran transcendència social. Tota addicció constitueix una privació de llibertat per a la persona que la pateix, una pèrdua de les facultats per determinar-se per un mateix. Hi ha múltiples formes d’addicció i cadascuna requereix una perspectiva terapèutica.

Davant d’un problema de tal magnitud, cal unir tot l’esforç humà i tècnic, ja que l’addicció no tan sols té una dimensió individual, sinó que afecta directament l’entorn afectiu de la persona que la pateix, sobretot la família.

En un futur distòpic a la fi del segle xxi, la humanitat s’ha vist obligada a migrar al fons dels oceans a conseqüència d’un model d’explotació insostenible. Mentrestant, en la superfície arrasada de la Terra, lxs cíborgs mantenen la maquinària productiva i bèl·lica en un món controlat per grans corporacions tecnològiques.

Momo, l’esteticista més sol·licitada de Ciutat T, roman pràcticament aliena a aquest ecosistema, preocupada només per perfeccionar la seva tècnica dermatològica per a fugir de l’ombra materna. No obstant això, el retrobament amb la seva mare la portarà a qüestionar la seva identitat i fins als propis límits del gènere, la memòria i la realitat.

En Òptim, Daniel Goleman i Cary Cherniss revelen com la intel·ligència emocional pot ajudar-nos a tenir un gran dia, tots els dies. Expliquen com aconseguir d’una manera realista la satisfacció, treballant de manera constant en un nivell òptim.

Basats en la recerca sobre com centenars de persones construeixen l’arquitectura interna d’un bon dia productiu, els autors descriuen de quina manera se sent un estat òptim i mostren com la intel·ligència emocional és la clau per al nostre millor rendiment personal o laboral.

Escrius aquest poemari als temps morts de les feines que has anat tenint. Penses els poemes mentre el tupper s’escalfa al microones. Canvies de mètrica, de formes, no vols avorrir-te: fas poesia per a ascensors.

Et preguntes si el vers t’apropa al món. Si més gent haurà escrit un email, una ressenya al Google maps o un comentari a un videotutorial del Youtube i també, com tu, ho haurà sentit com una pregària.

Amb poc més de vint anys, la Denise, òrfena i amb dos germans més petits a càrrec seu, arriba a París disposada a treballar a la botiga de teixits del seu oncle Baudu. Però la situació de les petites botigues de París ha canviat molt arran de l’aparició d’un gran establiment de novetats anomenat El Paradís de les Dames, propietat d’Octave Mouret.

En contra dels desitjos del seu oncle, la Denise entra a treballar com a aprenenta en la secció de confeccions d’El Paradís en unes condicions gairebé miserables.

Per a sorpresa de tothom, mentre en Mouret dirigeix ​​el destí de les parisenques, àvides de novetats, i els comerciants del barri lluiten heroicament per sobreviure, una relació insòlita sorgirà entre aquesta empleada i el seu patró.

La dreta ha aconseguit que el terme wokese associï pejorativament al comportament i les polítiques de l’esquerra global fins al punt de desdibuixar els seus límits i tornar-los gairebé sinònims, alguna cosa que, segons adverteix Susan Neiman, no sols és incorrecte sinó també molt perillós.

Si no pren ara la ferma decisió de girar la seva mirada cap a aquests valors, l’esquerra continuarà soscavant la seva essència i els seus objectius, i derivant inexorablement cap a la dreta. A llarg termini, corre el risc de convertir-se en allò contra què ha lluitat sempre.

Quan a la Marina li diagnostiquen diabetis, creu que tot continuarà igual. Però a partir d’ara, res serà igual. Com és la vida real d’una noia que cada dia ha de preocupar-se per mantenir-se viva? Des de la infantesa a l’edat adulta, Marina Tena fa un recorregut honest i ple d’emocions de la seva pròpia experiència vital com a diabètica, que també podria ser l’experiència de molts altres nois i noies amb una malaltia crònica diagnosticada.

Una lliçó vital colpidora que no deixarà a ningú indiferent, on la malaltia és important, però encara ho és molt més l’amor per la vida, la passió pels petits detalls del dia a dia i, per sobre de tot, la superació personal.