Tipus: Novetat

Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d’arreu del món. Amb els anys, ¿s’ha endolcit l’Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s’ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s’ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d’entendre’s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l’envolten.

El present volum conté una selecció de relats de grans autors de la literatura, el nexe comú és l’univers del llibre. Escriptors a la recerca de la perfecció, llibreters disposats a matar per exemplars únics, editors apassionats, aspirants a genis i lletraferits de tota condició passegen per aquestes delicioses pàgines per parlar-nos de l’amor per la literatura. Esta antologia, realitzada amb la cura i l’afecte d’un bibliòfil, calmarà la set de tinta dels lectors i els descobrirà la vida secreta dels llibres, aquests preciosos objectes de desig als que ja no tornaran a mirar de la mateixa manera.

«Al llibre que ara comenceu compartiré amb vosaltres confidències sobre la meva vida privada, els meus defectes, pensaments i reflexions íntimes. Vull explicar-vos qui soc, quina és la meva manera de pensar i per què de cop i volta aparec en escena i agafo protagonisme en la lluita contra la covid-19 al nostre país».

L’Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha pogut estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb l’exconserge de l’institut on treballa, porta l’Ismael a una situació límit, de conseqüències aterridores. Recuperar la memòria i aconseguir treure l’entrellat dels fets en què està atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina amb la peripècia d’un petit senglar que té tirada a distreure’s i a pensar més del compte.

Els ingredients de la narrativa de Cabré reapareixen amb mà mestra a Consumits pel foc: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d’alt voltatge literari que fan de la lectura un plaer irresistible.

França, 1943. Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. Amb l’ocupació de França per part dels alemanys, les seves vides corren perill. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura d’ells i els buscarà un indret on puguin refugiar-se fins a l’acabament de la guerra. El 18 de maig del 1943, amb el temor que algú els aturi, arriben a Villa Anne-Marie, un casalici blanc on els nens compartiran pors i l’enyorança dels pares, que van deixar enrere, però també gaudiran de la pau del lloc, dels jocs vora la gran font i dels contes que en Léon, un educador, els relata perquè la son els venci. I, sobretot, retrobaran el valor de l’amistat, del primer amor i de tenir cura els uns dels altres.

Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d’autoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’au­tor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolar i hospitalitzat durant quatre mesos. És, així ma­teix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I so­bre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de me­ditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys.

A principis del s. XIX, el doctor Vallejo viatja de Valladolid a Galícia amb la Marina, la seva filla, per servir com a metge en un poderós monestir d’Ourense. Allà descobriran un món i uns costums molt particulars i viuran la caiguda de l’Església i el final definitiu de l’Antic Règim. La Marina, interessada en la medicina i en la botànica però sense permís per estudiar, lluitarà contra les convencions socials que la seva època li imposa sobre el saber, l’amor i la llibertat, i s’embrancarà en una aventura que, sense pretendre-ho, guardarà un secret de més de mil anys.

A l’actualitat, en Jon Bécquer, un peculiar antropòleg que treballa localitzant peces històriques perdudes, investiga una llegenda. Només començar les seves indagacions, a l’hort de l’antic monestir apareix el cadàver d’un home vestit amb un hàbit benedictí típic del s. XIX. Aquest fet farà que en Bécquer, juntament amb el sergent Xocas, s’interni en els boscos de Galícia buscant respostes i descendint pels sorprenents esglaons del temps.

Una novel·la commovedora sobre una dona que s’enfronta a les convencions del seu temps i aconsegueix transcendir fins als nostres dies.

Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

La Martina acaba d’arribar a Treviu, un poblet de muntanya on ha estiuejat tota la vida. Necessita fugir de Barcelona i allà, envoltada de records d’infantesa, s’hi sent segura. Però tan bon punt s’hi instal·la, s’assabenta que han profanat tres tombes al cementiri vell, una de les quals pertany a una noia d’identitat desconeguda que va morir fa més de trenta anys al pont del Malpàs i que tothom recorda com “la noia del vestit blau”. Tot indica que es va suïcidar, però la seva mort sempre ha estat un misteri.

Quan la Martina decideix investigar què li va passar a la noia, posa en marxa, sense saber-ho, una sèrie d’esdeveniments que l’endinsaran en una perillosa aventura, i s’haurà d’enfrontar a algú disposat a fer tot el que calgui per evitar que els secrets del passat surtin a la llum.

Una novel·la rural noir completament absorbent, que submergeix el lector en la vida d’aquest petit poble ple de gent entranyable, però també de secrets i de perills.