Tipus: Novetat

Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. “Això a mi no em passaria”, li diuen els primers que escolten la seva història. La protagonista els respon: “Jo em trobava entre vosaltres, abans, en el grup que menysprea els febles. En el que els considera culpables. Còmplices. Vosaltres no teniu ni idea del que és la por que algú et persegueixi. No heu hagut de canviar de nom, de país, d’idioma”.

El 1944, la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l’interior del Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica.

El debut literari de Paula Bonet, la pintora espanyola més important i popular dels últims anys.

Novel·la calidoscòpica, L’anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l’avi passen a formar part d’una memòria llunyana i feliç que s’alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe. Ser un cos que crea vida i alhora la rebutja i la destrueix sense raó. Ser un cos que, de sobte, es torna estrany i aliè, habitat pels ulls que el miren i li donen forma a cada instant.

L’anguila és una mirada descarnada al passat, al camí que configura el que som, una exploració de la memòria, del cos violentat, la carn i la sang d’una vida perduda.

Despertar-me quan no dormo és un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. L’autor ens el presenta servint-se d’una escriptura brillant, en què el domini dels recursos poètics i la confiança en el poder creador del llenguatge són els arguments que donen a cadascun dels poemes, i al conjunt del llibre, una coherència i una solidesa excepcionals.

Què es la ment i com es relaciona amb el nostre cos? Som com som gràcies als gens o a causa de l’entorn i de l’educació? Existeix un món objectiu, mesurable i que es pugui entendre, o depenem de la subjectivitat dels sentits? Què podem aprendre dels ordinadors i de la Intel·ligència Artificial?

A Els miratges de la certesa, la novel·lista, feminista i acadèmica Siri Hustvedt fa un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat la història de la humanitat. Centra la seva brillant capacitat d’anàlisi crítica en els problemes metafísics de la neuropsicologia, i exposa com el vell dilema de la relació entre el cos i la ment continua sense resoldre’s, i, malgrat això, ha modelat –i sovint distorsionat i confós– el pensament contemporani en disciplines tan variades com la neurociència, la psiquiatria, la genètica, la intel·ligència artificial i la psicologia evolutiva.

Una nova lectura, des del punt de vista femení, d’un debat antic: la relació entre la ment i el cos. La síntesi del pensament de Siri Hustvedt. Un assaig apassionant que ha merescut el Prix Européen de l’Essai Charles Veillon.

Després de l’èxit d’Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, Jaume Funes ens respon a tres blocs d’interrogants educatius universals i dos blocs singulars més d’alguns grups de pares i mares. El món de la sexualitat, o de com educar quan hauríem d’aprendre el plaer d’estimar i ser estimats mentre que el món que els envolta els proposa altres comportaments. El món dels usos de les drogues, o com educar quan la felicitat té nom d’alcohol i apareixen noves maneres de manipular el nostre món interior. I la realitat digital, les vides entre pantalles, o de com educar per ser i saber en la societat actual. Tots tres, però, estan condicionats pel darrer bloc, ja que res del seu món, de la seva dificultat per descobrir com ser, dels apassionaments o les recerques de felicitat, té sentit sense la dimensió digital, i es donen en bona part immersos en ella.

I recordeu, mireu d’entendre sempre les seves respostes, aparentment dures: no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.

Un crit en la foscor passa desapercebut al castell. L’endemà es descobreix un cadàver, la identitat del qual pot fer trontollar la dinastia del regne de Magens.

El jove prevere Orenç és l’encarregat d’investigar el crim. La seva condició de bastard del rei Ebrard d’Albir el situa a prop de les esferes de poder. Però l’encàrrec es enverinat: un pas en fals i pot quedar atrapat en la teranyina de lluites soterrades, passions i ambicions sense mesura. La traïció assetja la casa dels Albir. Les aspiracions de Roma de mantenir l’estatus religiós de la zona contra l’heretgia albicar enterboleixen encara més l’entramat polític. I la guerra sembla inevitable. L’Orenç només rebrà l’ajuda de la Brilhèta, una serventa de palau que li mostrarà un món que el jove i inexpert capellà desconeix. Però cada pas en la investigació és un esglaó més que l’acosta perillosament a una veritat incòmoda.