Tipus: Novetat

Quin és el secret d’una bona classe? Com s’aconsegueix captar i retenir l’atenció dels alumnes? Com podem gestionar l’estrès com a professors? Com ens hem de relacionar amb els estudiants? Com podem detectar i prevenir les situacions conflictives?

‘Tothom pot ser antifa’ ens insta a declarar-nos categòricament antifeixistes. Un moviment que moltes vegades ha estat desprestigiat i reduït a marginal, radical i violent però que, en realitat, pretén fer d’aquest món un lloc millor. Aquest llibre tracta de donar exemples i maneres de lluitar contra el feixisme que no impliquen la confrontació física, contra actuacions que, tot i no ser violentes, són rotundament i innegablement feixistes.

Tothom, tingui l’edat, el temps o les habilitats que tingui, pot trobar la seva forma de participar en aquesta lluita. I així ha de ser, perquè ens necessitem totes. Perquè tothom pot –i hauria de– ser antifa.

El feixisme no es cura llegint. El feixisme no es cura viatjant. El feixisme es cura combatent-lo en tots els fronts possibles.

Avui, més que mai, el «cos» és al centre, tant de la política institucional com de la radical. Tots els moviments feministes, antiracistes, trans, ecologistes… consideren el cos, en les seves múltiples manifestacions, un terreny de confrontació amb l’estat i un vehicle per a les pràctiques socials transformadores. Simultàniament, el cos s’ha convertit en un símbol de la crisi de reproducció que ha generat el gir neoliberal del procés capitalista, i també de l’augment internacional de la repressió institucional i de la violència pública. A ‘Més enllà de la perifèria de la pell’, la històrica activista i autora d’èxit Silvia Federici examina aquests processos complexos i els situa en el context de la història de la transformació capitalista del cos en una màquina treballadora, i amb això, amplia un dels temes principals del seu primer llibre, Caliban i la bruixa.

Federici examina els nous paradigmes que avui governen la manera com es concep el cos en la imaginació col·lectiva radical, així com els nous règims disciplinaris que l’estat i el capital despleguen com a reacció a la revolta creixent contra els atacs diaris a la nostra reproducció quotidiana. En aquest procés s’encara amb algunes de les qüestions més importants per als projectes polítics radicals contemporanis: Què significa «el cos», avui, com a categoria d’acció social i política? Quins són els processos amb què es constitueix? Com podem desmuntar les eines amb què han «tancat» els nostres cossos i reclamar col·lectivament la nostra capacitat de governar-los?

Aquest llibre és la millor guia possible per a docents, educadors i famílies que volen comprendre l’educació que ve, explorant els nous propòsits del segle xxi i les metodologies que estan revolucionant l’actual model educatiu. En un món on la tecnologia ens empeny cap a la quarta revolució industrial, és necessària la implicació de tota la societat per oferir als més joves l’educació que es mereixen. Només amb un nou ensenyament inclusiu i equitatiu, que ofereixi oportunitats a tots els seus alumnes i faci florir les seves capacitats, les noves generacions podran afrontar amb garanties els reptes que els ofereix el futur.

Amb una mirada crítica i proactiva, Jordi Musons, director de la prestigiosa escola Sadako (Ashoka Changemaker School), aprofundeix en els límits de l’educació del nostre temps i, alhora, proposa metodologies, eines i models educatius que donin resposta a les necessitats de la societat actual.

Solnit ens ofereix un nou i indispensable repertori d’assajos que analitzen diferents qüestions com per què la història del silenci està indissolublement lligada a la història de la dona, o per què els nens de cinc anys prefereixen prescindir de les joguines roses, i enumera vuitanta llibres que cap dona hauria de llegir.

Som al París el març de 1885. Com cada any quan arriba la Mitja Quaresma se celebra el popular “ball de les boges” a l’hospital de la Salpêtrière, dirigit pel professor Charcot, eminent neuròleg i pioner en la pràctica de la hipnosi. Durant una nit, la flor i nata de París gaudeix al ritme del vals i la polques en companyia de les internes, disfressades amb vestits extravagants. Una vetllada que amaga, en el fons,  una realitat poc edificant: la festa no és més que un experiment d’en Charcot, que es deleix per convertir les malaltes de la Salpêtrière en dones com les altres.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?