El nostre abecedari il·lustrat ha tingut una idea genial: entre les imatges que corresponen a cada lletra n’ha posat una que no lliga. Posa el teu enginy a prova i troba la paraula intrusa! Una manera divertida d’enriquir el teu vocabulari i d’aprendre a lletrejar, a més de familiaritzar-te amb el codi Morse i l’alfabet Braille.
Tipus: Novetat
Ben
Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que et mantinguis lluny d’elles. Aquesta història és la d’una d’aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet, aquesta història comença en un funeral. El mort no tenia ni 24 anys i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d’aquells que hem estimat?
Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria, els nostres records. Allò que en fem.
El Misteri de l’artefacte C
Just després de la mort del seu pare, el Daniel es trasllada a la residència del Marc, el seu tiet. Tot sembla normal, però el Daniel de seguida comença a sospitar que allà hi passa alguna cosa estranya… Qui és el Lizard? Què és Terra Prima? Poc a poc, descobrirà que el món no és com ell es pensava, i que hi ha algú que vol segrestar-lo per apoderar-se d’una arma terrible: l’Artefacte C.
La Gent de la meva escala
Un veïnat imaginari protagonitza aquests versos urbans. Cinc plantes on darrera de cadascuna de les portes hi habita gent poèticament curiosa. Des del carrer fins al terrat, passant per cada replà.
Els Pòstits del senyor Nohisoc
L’amistat t’espera al replà de casa.
Hi ha un camió de mudances aparcat davant de l’edifici on viu la Clàudia. Té un veí nou! Quina cara fa? A què es dedica? Per què viu sol? L’enigmàtic veí ha arribat amb un carregament de caixes de llibres i la Clàudia s’ha entossudit a descobrir qui és. Però no li serà fàcil. El veí sembla que no sigui mai a casa. Després d’una setmana, l’únic que en sap és que es comunica amb pòstits. Com deu ser algú que en temps de mòbils encara envia notetes de paper?
Una història misteriosa de pòstits que van i venen pel replà de l’escala!
Premi Folch i Torres 2020.
Diari d’un gat assassí
«Que sí, que sí! Mateu-me, si voleu. D’acord, m’he carregat l’ocellet. Però, sisplau…, que soc UN GAT! Què se suposa que he de fer? Que sí, que sí! Potser no l’hauria d’haver portat a casa ni l’hauria d’haver deixat a la catifa. I podria ser que les taques no se n’anessin mai. Doncs això, mateu-me, si voleu.»
En Tuffy es considera un gat normal i corrent. Per això no entén per què, cada cop que entra per la gatera amb un animalet entre les dents, la seva família li munta un xou. O més ben dit, un drama. Però si és un gat! Què esperen que faci? No té cap intenció de canviar, ho té clar.
Però un dia arrossega el Tambor, el conill dels veïns, fins a la catifa de casa, i esclata el pànic i tot es descontrola. Ara sí que s’ha ficat en un bon embolic… Aconseguiran resoldre entre tots aquest desastre?
La Nostra atenció ha estat raptada
Internet ha esdevingut una extensió de les nostres ments, hi estem permanentment connectats i contínuament ens distreuen. Les plataformes digitals canalitzen cada cop més activitats: hi estudiem, treballem o comprem tot el que necessitem, ens hi informem, socialitzem, entretenim i aparellem: ho acaparen tot. A mesura que ens rapten més i més atenció, es converteixen en l’autèntica interfície a través de la qual experimentem la vida. Cada vegada ens costa més trobar-nos o fer res per altres mitjans, i els temps de pandèmia que vivim ho accentuen encara més. Som addictes a les xarxes socials o és simplement la nova normalitat a la qual ens hem adaptat mentre oblidàvem com era la nostra vida abans?
Per què ser feliç quan podries ser normal?
Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia, va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?».
El Campament
Deu dels joves més prometedors del país, menors de vint-i-tres anys, han estat convidats a un campament molt especial als Pirineus. El precursor d’aquesta idea és Fernando Godoy, un dels homes més rics d’Espanya, que busca una persona jove que l’ajudi a donar una nova imatge al seu imperi i que en el futur ocupi el seu lloc.
El Llenguatge no verbal en la comunicació online
Durant la crisi de la Covid-19, hem hagut d’incorporar al nostre dia a dia un nombre quasi il·limitat de plataformes tecnològiques per poder mantenir les nostres connexions professionals o personals. Així doncs, si abans del 2020 fer una videoconferència podia tenir, en segons quins àmbits, fins i tot un punt d’esnobisme, ara és un fet habitual que ha vingut per quedar-se.