Tipus: Novetat

Illes Chatham, 1835. La jove moriori Kimi ha estat testimoni directe de la invasió maori de les seves terres. Dolorosament, ha comprès que les lleis dels seus déus no la poden protegir ni dels maoris, ni de l’home blanc. Tampoc l’home del qual un fill està esperant, podrà salvar-la.

Al mateix temps, una jove alemanya, Ruth, ha decidit viatjar a l’altra part del món darrere del somni de l’home al que estima. Però, realment val la pena seguir els passos d’un home la lluita del qual la manté sempre allunyada d’ell?

Totes dues dones hauran de prendre les regnes del seu destí i lluitar pel seu futur i la seva felicitat.

A Una mirada anglesa Lluís Foix, amb un entusiasme que s’encomana i una nostàlgia saludable, deixa constància de la seva admiració pels anglesos, recreant les vivències de quan va ser corresponsal a Londres per a La Vanguardia, durant més de set anys, i dels viatges arreu del món des de la capital d’un imperi en decadència que encara marca arreu una manera de fer i de pensar molt singulars. Per les seves pàgines hi desfilen William Shakespeare i George Bernard Shaw, Winston Churchill i Margaret Thatcher, la insularitat, els cementiris, els paisatges, el Brexit, els lords i els hooligans, la monarquia i la Cambra dels Comuns, Oscar Wilde, George Orwell i Sherlock Holmes. També el paper de la premsa anglesa com a senyal d’identitat, des del Financial Times, The Times i The Guardian, fins a d’altres de no tan admirables com The Sun o el Daily Mail, passant per la qualitat inqüestionable de la BBC.

És l’hivern. Quatre persones, desconeguts i família, convergeixen en una casa de quinze habitacions a Cornwall per passar el Nadal, però sembla que no hi ha lloc per a tothom. Una immigrant aporta la llum i l’escalfor que la família no ha sabut trobar unificant passat i present. Així és l’hivern, les coses es tornen visibles quan recordem com endurir-nos per després tornar flexiblement a la vida.

Després de Tardor, amb Hivern l’autora llança una mirada sàvia, divertida i contundent sobre l’era de la postveritat, la crisi de refugiats, la crisi climàtica, i les notícies falses. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o el Goldsmith. Ha estat finalista quatre vegades del Man Booker Prize.

Finalista del British Book Award, del Llibre de l’any de Ficció i del Prize Orwell for Political Writing.

Als anys vint del segle XX, Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, és captivat pel ritme vital i lliure del jazz. Amb els amics, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. Són temps d’esperança. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però, l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerància regnen a Europa i  ja no queda ni rastre d’aquella il·lusió i esperança.

Des que es coneixen, l’Elena i l’Armand intentaran desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l’espontaneïtat i l’alegria del present. S’adonaran que tenen dret a canviar, a mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys, a estimar-se a si mateixos. En definitiva, a concedir-se la llibertat de viure plenament.

.

La Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l’estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l’antic xalet de vacances. L’excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s’hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps.