Tipus: Novetat

Avui, més que mai, el «cos» és al centre, tant de la política institucional com de la radical. Tots els moviments feministes, antiracistes, trans, ecologistes… consideren el cos, en les seves múltiples manifestacions, un terreny de confrontació amb l’estat i un vehicle per a les pràctiques socials transformadores. Simultàniament, el cos s’ha convertit en un símbol de la crisi de reproducció que ha generat el gir neoliberal del procés capitalista, i també de l’augment internacional de la repressió institucional i de la violència pública. A ‘Més enllà de la perifèria de la pell’, la històrica activista i autora d’èxit Silvia Federici examina aquests processos complexos i els situa en el context de la història de la transformació capitalista del cos en una màquina treballadora, i amb això, amplia un dels temes principals del seu primer llibre, Caliban i la bruixa.

Federici examina els nous paradigmes que avui governen la manera com es concep el cos en la imaginació col·lectiva radical, així com els nous règims disciplinaris que l’estat i el capital despleguen com a reacció a la revolta creixent contra els atacs diaris a la nostra reproducció quotidiana. En aquest procés s’encara amb algunes de les qüestions més importants per als projectes polítics radicals contemporanis: Què significa «el cos», avui, com a categoria d’acció social i política? Quins són els processos amb què es constitueix? Com podem desmuntar les eines amb què han «tancat» els nostres cossos i reclamar col·lectivament la nostra capacitat de governar-los?

Aquest llibre és la millor guia possible per a docents, educadors i famílies que volen comprendre l’educació que ve, explorant els nous propòsits del segle xxi i les metodologies que estan revolucionant l’actual model educatiu. En un món on la tecnologia ens empeny cap a la quarta revolució industrial, és necessària la implicació de tota la societat per oferir als més joves l’educació que es mereixen. Només amb un nou ensenyament inclusiu i equitatiu, que ofereixi oportunitats a tots els seus alumnes i faci florir les seves capacitats, les noves generacions podran afrontar amb garanties els reptes que els ofereix el futur.

Amb una mirada crítica i proactiva, Jordi Musons, director de la prestigiosa escola Sadako (Ashoka Changemaker School), aprofundeix en els límits de l’educació del nostre temps i, alhora, proposa metodologies, eines i models educatius que donin resposta a les necessitats de la societat actual.

Solnit ens ofereix un nou i indispensable repertori d’assajos que analitzen diferents qüestions com per què la història del silenci està indissolublement lligada a la història de la dona, o per què els nens de cinc anys prefereixen prescindir de les joguines roses, i enumera vuitanta llibres que cap dona hauria de llegir.

Som al París el març de 1885. Com cada any quan arriba la Mitja Quaresma se celebra el popular “ball de les boges” a l’hospital de la Salpêtrière, dirigit pel professor Charcot, eminent neuròleg i pioner en la pràctica de la hipnosi. Durant una nit, la flor i nata de París gaudeix al ritme del vals i la polques en companyia de les internes, disfressades amb vestits extravagants. Una vetllada que amaga, en el fons,  una realitat poc edificant: la festa no és més que un experiment d’en Charcot, que es deleix per convertir les malaltes de la Salpêtrière en dones com les altres.

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. “Això a mi no em passaria”, li diuen els primers que escolten la seva història. La protagonista els respon: “Jo em trobava entre vosaltres, abans, en el grup que menysprea els febles. En el que els considera culpables. Còmplices. Vosaltres no teniu ni idea del que és la por que algú et persegueixi. No heu hagut de canviar de nom, de país, d’idioma”.

El 1944, la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l’interior del Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica.

El debut literari de Paula Bonet, la pintora espanyola més important i popular dels últims anys.

Novel·la calidoscòpica, L’anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l’avi passen a formar part d’una memòria llunyana i feliç que s’alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe. Ser un cos que crea vida i alhora la rebutja i la destrueix sense raó. Ser un cos que, de sobte, es torna estrany i aliè, habitat pels ulls que el miren i li donen forma a cada instant.

L’anguila és una mirada descarnada al passat, al camí que configura el que som, una exploració de la memòria, del cos violentat, la carn i la sang d’una vida perduda.