Benvingut a l’Escola Cruel!
(si encara ets a temps, FUIG!)
En aquesta escola, les classes són avorridíssimes, el menjar és horrible i els profes són terrorífics… però això no és el pitjor! Algú ha utilitzat la màquina de monstrificació i ha creat UN MONSTRE SUPERCAPGRÒS!
Sembla que és el final per als alumnes, però per a la Trapella no hi ha res impossible… ha de lluitar contra aquella criatura terrorífica! Aconseguirà salvar l’escola de les mans del monstre supercapgròs?
Una nena passeja per un bosc. Observa els arbres, la natura. Un cop a casa, la llum de la posta de sol s’escola pels vidres. El bosc segueix allà, dins i fora, i vol jugar amb ella mentre dibuixa o es diverteix amb el seu gos… A l’hora del bany, del sopar, del descans i el somni, la natura aconsegueix esmunyir-se a l’interior de la llar per recordar-li, de forma subtil i màgica, que sempre és allà: a la cadira de fusta que ens sosté, a l’aroma del pa calent, als refilets i xiulets del vent i, fins i tot, al suau pes del nostre gat.
Amb un text senzill però penetrant, Deborah Underwood narra de manera evocadora el vincle inexorable que existeix entre el bosc i els éssers humans. Un bosc dins meu realça la idea que el destí de la humanitat depèn de l’equilibri dels ecosistemes, de la riquesa i varietat dels éssers vius que habiten el planeta.
La il·lustradora Cindy Derby juga amb notes de color i textures vaporoses per crear escenes plenes de lluminositat, que mostren la transformació de la natura i les estacions. Els bells paisatges —pintats amb aquarel·les, grafit en pols, fils i, fins i tot, amb tiges de flors amarades en tinta— s’entrellacen amb el lirisme del text i conviden el lector a perdre’s al bosc.
Aquest inspirador àlbum incita els més petits a identificar-se amb l’entorn natural i a descobrir com n’és d’important per a les nostres vides. Per molt lluny que estiguem del bosc, sempre ens acompanya, sigui en la roba que portem o en la papallona que entra per la finestra.
És estiu a la Vall dels Mumins. El pare Mumin està llegint, la mare Mumin col·loca conquilles al voltant dels parterres i l’Snif ha fet una troballa espectacular. Tot sembla d’allò més normal, però aquella mateixa nit arriba una tempesta. Segons la Rata Mesquera, és un cometa que s’acosta perillosament a la Terra. El cos celeste és cada dia més gran, el cel es tenyeix de vermell, el mar es retira i aviat totes les criatures agafen les seves pertinences i fugen. Però en Mumin i l’Snif, que són curiosos de mena, emprendran una aventura per esbrinar què està passant.
Cotxes autònoms, mòbils, joguines que parlen, aspiradores… Les màquines considerades intel·ligents són a tot arreu.. Què tenen d’humà les màquines i què tenim de màquina les persones?
Al llarg d’aquest llibre veurem com funcionen les màquines intel·ligents, quin impacte tenen en la nostra vida i els reptes ètics que plantegen.
Un àlbum divulgatiu ple d’humor amb il·lustracions vibrants sobre la intel·ligència artificial.
Descobreix com funcionen les màquines intel·ligents, com aprenen i de quina forma han de ser programades perquè siguin plurals i no excloents. Amb il·lustracions vibrants i molt d’humor
“El papa es diu Helena. Abans era un noi i ara és una noia. L’any passat va fer una cosa que es diu transició.
Es va deixar els cabells llargs, es pinta les ungles de colors bonics i va començar a tenir un aspecte diferent”.
Quan la cosina de la Mimi s’equivoca en anomenar l’Helena, la Mimi li explica que no li ha agradat i per què és important tractar les persones trans amb respecte. La Mimi parla amb confiança i seguretat sobre la identitat de gènere, fet que ajuda altres persones que tenen familiars i amistats trans a familiaritzar-s’hi i sentir-se empoderades.
Aquest conte il·lustrat, per a criatures de 3 a 7 anys, ajuda a tenir converses amb mainada sobre algú a qui estima i que ha fet una transició o, simplement, facilita començar a parlar sobre les vides de les persones trans en general. Inclou idees de com adreçar-nos a les persones trans, la diversitat familiar, què passa quan ens equivoquem en parlar amb una persona trans, i ofereix una guia didàctica.
De nit. L’àvia està sola a casa esperant que la seva Caputxeta li porti el sopar. Apareix en canvi al Gran Llop Ferotge que, tractant de fer-se passar per repartidor de menjar a domicili per tal d’entrar a la casa, xocarà amb la indestructible sordesa de la velleta, un mur infranquejable capaç de portar-lo a la vora de la desesperació. Una història hilarant que posarà a prova els teus nervis. Abandonaràs aquesta irresistible lectura a mig camí o aconseguiràs trobar la clau de l’enigma?
La Tigre té molta sort: un monstre viu sota el seu llit. Cada nit, la Tigre i en Monstre juguen junts fins que és hora d’apagar el llum. Per descomptat, en Monstre no espantaria mai la Tigre; un bon amic no ho faria mai, això. Però en Monstre ha d’espantar algú: al cap i a la fi, és un monstre. Així que mentre la Tigre dorm, en Monstre li espanta tots els malsons. Gràcies al seu amic, la Tigre només té somnis agradables. Però un dia, en fer-se fosc, els espera un malson tan gran i tan dolent, que en Monstre tot sol no el pot fer fora. Només el treball en equip i molt de coratge poden fer-lo desaparèixer.
En aquesta novel·la gràfica per a joves lectors, l’autora Emily Tetri demostra que el parell d’amics més insòlit pot convertir-se en un equip invencible, fins i tot contra els monstres més terrorífics. Una obra perfecta per tenir damunt la tauleta de nit.
Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d’un temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d’una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m’ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida
Ring Shout és un viatge salvatge a la història de malson dels Estats Units, un fantàstic encreuament entre L’home invisible de Ralph Ellison i Buffy the Vampire Slayer.
Segurament molts de vosaltres teniu encara records vívids de quan un pal podia ser qualsevol cosa, de quan vau descobrir que una caixa de cartró era la millor joguina del món, dels escenaris que fèieu per al fort de Playmobil o de fer «pastetes» i experiments culinaris amb fang i altres milers d’ingredients.
Les peces soltes són, per dir-ho de manera senzilla, això mateix: materials de joc no estructurat. Materials, coses, objectes, estris, eines, ingredients… i ja veureu que molt més. Tenen en comú una cosa: sense ser RES poden ser-ho TOT. L’únic límit és la imaginació de qui les fa servir.
Peces soltes. El joc infinit de crear és un llibre de final obert, un inici, un reset, una porta, una eina… I, sobretot, una incitació al joc, a l’experimentació i a la creativitat.