Tipus: Novetat

“El primer infant que va tenir la idea de posar les manetes davant d’una font lluminosa movent els dits per veure l’ombra desmesuradament gran ballar sobre les parets d’una gruta o d’un mur, inventà el cinematògraf. Tanmateix, l’opinió més acceptada és que el cinema és fill de la llanterna màgica, de la fotografia i de l’electricitat.”

Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d’una difunta a l’asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d’una família d’agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s’acaba convertint en la peça clau d’un pla macabre que ningú gosa aturar.

Novembre del 1944. Una bomba de la Luftwaffe està a punt d’impactar a Londres i de fer impossible, així, en un sol instant, la vida dels nens que protagonitzen aquesta novel·la.

Novembre del 1944. Aquesta bomba no arriba a impactar en l’objectiu. Una porció ínfima de temps ha estat alterada i la vida d’aquests nens segueix el seu curs, aliena a la possibilitat de la mort, endinsant-se en els canvis profunds que van donar forma a la segona meitat del segle XX.

Amb el virtuosisme, la riquesa expressiva i la musicalitat que li són característics, Miquel Desclot dona unes versions fidels i memorables en vers i en prosa, una extraordinària reivindicació del comediògraf més important des d’Aristòfanes.

Algú recorda els obrers deixats a l’estacada per les multinacionals que marxen a països amb mà d’obra barata? I els agricultors que prenen decisions desesperades perquè no poden fer front als deutes amb els bancs? I els milers de refugiats que malviuen com poden a l’infern de Calais? I els negres i magrebins que tenen tots els números de la rifa perquè la policia els aturi aleatòriament pel color de la pell? I els gitanos de Perpinyà que viuen en un gueto que s’han construït ells mateixos?

Dues peces llargues (la primera, «Els moviments humans» que dóna títol al volum, i l’última el monòleg dramàtic «Fantasmes en la nit») emmarquen un dietari poètic que es fixa, entre la meravella i l’horror, en quaranta moments d’intensa commoció.

L’Evangeli segons Jesucrist. O l’Evangeli segons Amélie Nothomb. La novel·lista belga s’atreveix a donar veu al protagonista i és el mateix Jesús qui ens narra la seva Passió.

Just després de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Karla Cornejo Villavicencio, una de les primeres sensepapers graduades a la Universitat Harvard, s’adona que la història que havia intentat evitar és l’única que vol compartir. I per fer-ho emprèn un viatge pels Estats Units per explicar les vides dels companys que, com ella, no tenen documents del país on viuen.

L’energia puja des de terra, viatja per la columna i transforma el cos en una força rotatòria de direccions múltiples. Ballarines singular, partitures de moviment, un cor de veus pròpies. La dansa de Marina Mascarell suggereix percepcions, evoca pensaments, estimula sensacions.