Un cop al mes, en Milo ha de fer un llarg trajecte en metro amb la seva germana per veure la seva mare. Per no pensar en aquelles papallones que sent a la panxa, barreja d’emoció i de nervis, observa les cares de la gent i dibuixa les seves vides a un quadern.
Al vagó hi viatja un home sense afaitar, un altre que sembla absent i solitari, i una dona que vesteix un vestit de núvia. Potser ella i el seu marit viatjaran en globus després de les noces, pensa en Milo. Potser el nen que acaba d’entrar, el de corbata i sabatilles lluents, viu a un castell…
En Milo també es pregunta com el veuen els altres. Però quan descobreix que el nen de la corbata va al mateix lloc que ell, replanteja totes les històries que ha inventat. «Potser no n’hi ha prou amb estudiar les cares per conèixer realment la gent», apunta el petit Milo.
La dualitat entre el món físic —en el qual existeix en Milo— i el món dins del seu cap —on deixa anar la imaginació i troba la inspiració i la bellesa— pren vida en aquest àlbum colpidor que convida a la reflexió i ens mostra com la creativitat pot ser una via per descobrir el món que ens envolta i superar situacions d’angoixa.
Amb un text senzill i estimulant, Matt de la Penya aconsegueix parlar dels convencionalismes sense caure en ells. Les il·lustracions de Christian Robinson —d’estil ingenu, barreja de pintura acrílica i collage— irradien l’alegria de la infància i capturen, a través de colors intensos, tant la vivacitat de metro de Nova York com els esbossos a llapis del nostre protagonista.
Milo imagina el món ens convida a desconfiar dels judicis superficials i de les primeres impressions. «Crec que el llibre té el potencial de ser sanador, de crear converses, de generar empatia i compassió», opina de la Penya. «Aquest és un llibre sobre un nen petit, sobre qui és aquest nen i com està tractant de processar el món. Que la seva mare sigui a la presó és una petita part de la trama, però es converteix en el paraigua de tota la història».
