Tipus: Novetat

Eve està contenta amb la seva vida. S’aixeca cada dia, rep un petó del seu marit, Nate, i fa classes de Matemàtiques en un centre de secundària. Tot va com deuria. Només que…

L’any passat, l’Institut Caseham es va veure sacsejat per l’escàndol d’una relació entre un professor i una estudiant, amb l’adolescent Addie en el centre de la polèmica. Però Eve sap que hi ha molt més darrere d’aquests horribles rumors.

No es pot confiar en Addie. Menteix. Fa mal a la gent. Arruïna vides. Almenys, això és el que tots diuen.

Però ningú coneix a la veritable Addie. Ningú coneix els secrets que podrien destruir-la.

I Addie farà el que sigui per a mantenir-los fora de perill.

En el 58 a. C., Roma, la Gàl·lia i Egipte eren tres mons distints que, sense saber-ho, anaven cap a una única destinació…

Si a Roma soc jo coneixíem els orígens de Juli Cèsar i en Maldita Roma assistíem al seu ascens polític, ara César s’enfronta a un dels majors desafiaments històrics de tots els temps: la conquesta de les Gàl·lies, un territori sempre hostil a Roma, vast, immens i, a ulls dels enemics de Cèsar, un lloc inconquistable destinat a ser la seva tomba.

Amb una rigorosa documentació i un ritme superb vivim el sofriment i l’èpica de la guerra de les Gàl·lies, però també presenciem la lluita política fratricida a Roma i viatgem a l’exili amb el faraó Tolomó XII, expulsat d’Egipte en companyia de la seva filla, la jove i mítica Cleopatra.

La Gàl·lia, Roma i Egipte, una col·lisió inexorable de tres mons llegendaris en la qual culmina la Trilogia de l’Ascens, el primer cicle de la sèrie sobre Juli Cèsar.

Les matemàtiques donen forma a gairebé tot el que fem. No obstant això, el que ens han comptat sobre elles és erroni i ha estat deformat com el mapa del segle XVI que va ampliar Europa a costa d’Àfrica, Àsia i Amèrica. En La vida secreta dels números, la cèlebre historiadora de les matemàtiques Kate Kitagawa i el periodista Timothy Revell defensen que la història de les matemàtiques és infinitament més àmplia, rica i profunda del que creem.

Des de Hipatia, la primera gran dona matemàtica, fins a Karen Uhlenbeck, la primera dona a guanyar el Premi Abel, viatjarem per tot el món i coneixerem als brillants erudits àrabs de la casa de la Saviesa ―un temple de les matemàtiques la destrucció de les quals en el segle XIII va ser una pèrdua que podríem equiparar a la de la Biblioteca d’Alexandria―, a Madhava de Sangamagrama, el geni indi del segle XIV que va descobrir els principis fonamentals del càlcul tres-cents anys abans que naixés Isaac Newton, i als matemàtics negres del moviment pels drets civils als Estats Units, la participació dels quals va ser indispensable per a desmantellar els primers mètodes de discriminació racial basats en dades.

Aquest és un llibre sobre una obsessió que corre paral·lela a la nostra història com a civilització: la de crear éssers artificials amb una intel·ligència semblant a la nostra. Aconseguir-ho constitueix el Sant Greal de la intel·ligència artificial.

A través d’un recorregut històric, filosòfic i literari, José Ramón Jouve Martín explora com va sorgir aquesta idea, per què el seu desenvolupament s’ha accelerat des de finals del segle xx i de quina forma desafia conceptes fonamentals com el pensament, la creativitat i la consciència. Això és perquè la intel·ligència artificial no és només una tecnologia, sinó un mirall en el qual mirar-nos.

Amb un enfocament multidisciplinari, l’autor traça l’evolució de la intel·ligència artificial en paral·lel a les nostres pròpies cerques, trobades i fracassos. Des dels mites grecs o els golems de la tradició jueva fins als actuals debats sobre la «superinteligencia», aquest llibre analitza no sols les pors i esperances existencials que suscita la IA, sinó també la seva capacitat per a enfrontar-nos a les nostres pròpies contradiccions, amb un profund –i benvingut– sentit de l’humor.

Un país en silenci. Un misteri que encara respira.
Un drama familiar de postguerra.

Sofia neix en la tardor de 1939, després d’una tragèdia familiar, i creix envoltada de secrets a la Galícia rural de la postguerra. Els seus avis paterns la crien sota una estricta vigilància, mentre el seu pare, un bibliotecari que viu ocult en les ombres, li alimenta la imaginació amb històries fantàstiques.

Ella no entén de què l’amaga la seva família ni qui és aquesta nena que se li apareix com una al·lucinació. Després de ser ingressada a l’Hospital Real de Santiago, troba refugi en Julia, la seva primera gran amiga. Allí, els passadissos clandestins i els rastres d’un passat enterrat emergeixen per a revelar nous misteris. Què pretén aquest jove d’ulls verds que ha irromput en la seva vida i sembla tenir tantes respostes?

Aquesta novel·la explora el poder de la imaginació enfront de l’horror, i l’amor com a última esperança. Perquè, fins i tot en els moments més ombrívols, una gran història pot salvar-nos la vida.

Quan el desig també és el perill

La Vera ha seguit sempre les regles: ha viscut durant més de vint anys amb l’elegància, la discreció i la dignitat que s’exigeixen a l’esposa d’un marquès. Però ara, als quaranta-cinc anys, acabada de separar i sense que ningú li dicti el que ha de fer, comença a plantejar-se preguntes que mai s’havia permès.

Enmig d’aquesta recerca apareix l’Antonio. És més jove, d’origen modest i aliè al seu món. No és només l’atracció el que els uneix, sinó també alguna cosa més profunda: la possibilitat de sortir del guió. Aquest vincle, tan improbable com provocador, serà el detonador d’uns fets que ningú anticipa.

L’exmarit de la Vera no accepta que s’hagi rebel·lat, i el que comença com a despit es va convertint en alguna cosa molt més sinistra. Hi ha coses que el marquès no suporta perdre. I algunes pèrdues, quan s’acumulen, et poden portar fins al límit.