Un dia que en Christopher va a visitar el seu avi, de sobte veu una allau de criatures mitològiques que baixen del turó. És així com s’adona que el seu avi és en realitat el guardià d’un dels camins entre el món normal i l’Arxipèlag.
Aquests éssers han estat protegits durant milers d’anys per no ser descoberts, però el camí d’entrada entre els dos mons s’ha debilitat i hi ha criatures que han creuat a l’altre costat.
Paco de Lucía va aprendre a tocar la guitarra a casa seva gràcies al seu pare, que va elaborar un ambiciós pla a l’estil del qual Leopold Mozart va dur a terme amb el seu fill. Aviat es va convertir en un virtuós que va superar a tots els seus mestres i va fer la seva primera gira mundial amb només catorze anys.
Va formar una parella mítica amb el cantaor Camarón de la Isla i va expandir els límits del flamenc cap a llocs inimaginables. Ídol al seu pesar, en la fúria del seu toc està alhora la recerca i la fugida de si mateix.
En un remot castell a l’Europa central del segle XIX, la jove Laura viu una vida tranquil·la fins que l’arribada d’una misteriosa convidada, la bella i enigmàtica Carmilla, canvia tot. Mentre l’amistat entre les dues joves es desenvolupa, Laura comença a experimentar estranys somnis i una progressiva debilitat. La seva salut s’enfonsa mentre la veritat oculta darrere de Carmilla comença a desentrellar-se.
Kalle Blomkvist és un jove aspirant a detectiu. Li encanta jeure sota la perera del jardí i fer dissertacions sobre criminologia al seu lleial interlocutor imaginari.
El superdetectiu Bolmkvist, tot i que només té tretze anys, és tot un expert identificant pistes, resolent enigmes, i és capaç de veure més enllà del que els policies i altres persones adultes passen per alt. En fi, que ensuma el delicte de sota les pedres.
Perseguit per la Gestapo, el filòsof jueu Walter Benjamin (1892-1940) travessa la frontera i s’instal·la a Portbou amb la intenció d’embarcar-se des de Lisboa cap a Nova York. Tanmateix, les autoritats franquistes no li permeten de fer el viatge cap a l’exili, i el deixen en un atzucac personal de difícil reversió.
Walter Benjamin passa les seves últimes hores de vida a Portbou, una ciutat grisa aclaparada i controlada pels feixistes, en una habitació de l’Hotel de França, des de la qual ens narra, en una sola nit, la trajectòria de la seva vida: des de la infantesa i l’adolescència fins als anys d’aprenentatge, les frustracions acadèmiques posteriors i les diverses peripècies vitals per sobreviure.
Quan estem perduts, acostumem a orientar-nos amb un mapa, tot i que de vegades no resulti tan senzill. Yū aprèn a interpretar les claus que la seva mare li dibuixa per tal de fer un encàrrec i tornar a casa. A la seva manera, acaba inventant camins.
Perquè la veritable aventura comença més aviat a l’hora de tornar i entre pregunta i pregunta, recurs molt popular entre els més menuts per comprendre el món. Pot haver-hi tants mapes com coses vulguem saber: des d’on és la peixateria del mercat fins a com ens sentim i a què s’assembla el futur, quines coses ens agrada fer de debò i quin és el nostre amagatall preferit.
Als anys cinquanta, en David, un jove americà, passa els dies a París mentre espera la seva parella, la Hella, que ha de tornar d’un viatge per Espanya amb la resposta a la seva proposició de matrimoni. Però un dia, en un bar bohemi, coneix per casualitat en Giovanni, un atractiu cambrer italià per qui se sent immediatament atret.
Així comencen un idil·li apassionat sota l’amenaça de l’arribada de la Hella i, amb ella, del dilema d’en David, que haurà de decidir si farà el que s’espera d’ell o serà fidel als seus sentiments.
A l’escola la mestra li ha donat un cactus a cada estudiant. També a l’Otto i a la seva amiga Arlet. El cactus de l’Arlet té una flor taronja; però el de l’Otto no en té cap. Al llarg d’aquesta història entranyable i banyada en un dolç sentit de l’humor, l’Otto farà tot el possible per aconseguir que el seu cactus sigui feliç i floreixi amb la flor més bonica que hom pugui imaginar.
És possible que per això no li quedi més remei que abraçar en Punxa, el seu cactus… Serà tan perillós com diuen els adults?
En una societat que canvia de manera accelerada i que acull nous components, l’autor reflexiona sobre els canvis en la civilització occidental, sobre les migracions, sobre el concepte de civilitat, sobre la idea que ens fem els catalans del futur i del progrés, i sobre la nostra personalitat, per acabar fent una proposta d’eines per avançar.
En Martí Multitasca és un home ocupat, enfeinat, atrafegat. Tot el dia corre amunt i avall perquè té pressa, molta pressa, i mil coses a fer.—No es pot perdre el temps! —crida de bon matí, i mentre es pentina fa un pipí. I com que dorm vestit, ja està a punt per sortir”.
Aquest és en Martí Multitasca, un home amb un cervell que va sempre a mil per hora. I què fa un personatge estressat com ell quan li toca fer un mes de vacances? Posar-se a plorar! Perquè, per increïble que pugui semblar, hi ha gent que no sap què fer quan està de vacances.