Arxius: Novetats i recomanacions

“La cama! Déu meu, la cama!
Estava penjat de cap per avall i de panxa enlaire, amb la cama esquerra embolicada amb la corda i la dreta
penjant sense força a un costat. Vaig aixecar el cap de la neu, vaig treure els ulls per sobre el pit i vaig observar la deformació grotesca del genoll dret, el punt d’inflexió d’una ziga-zaga estranya. No la vaig relacionar amb el dolor que em cremava l’engonal. Allò no tenia res a veure amb el genoll. Em vaig alliberar la cama esquerra de la corda a sacsejades i vaig balancejar-me fins a quedar penjat pel pit de cara a la neu i amb els peus avall. El dolor es va apaivagar. Vaig clavar el peu esquerra a la pendent i em vaig posar dret.
Em van venir nàusees. Vaig ensorrar la cara a la neu i em va semblar que la intensitat del fred em calmava.
M’havia passat una cosa terrible, una cosa obscura i terrorífica. Només de pensar-hi sentia pànic: «m’he
trencat la cama, s’ha acabat. Estic mort. Tothom diu que… si només sou dos, un turmell trencat pot representar una sentència de mort… si està trencat… si…”

Joe Simpson i Simon Yates volien escalar el Siula Grande (Andes peruans) quan van patir un fatal accident. Davant de la disjuntiva de salvar la vida pròpia o morir, en Simon va tallar la corda que l’unia al seu amic el qual es va precipitar al buit. Destrossat per aquest acte, en Simon va aconseguir arribar fins al camp base, donant el seu amic per mort. Però en Joe seguia viu; greument malferit i en unes condicions extraordinàriament penoses, però amb un
inexplicable anhel per sobreviure que el va dur a arriscar-ho tot per poder-se’n sortir… i ho va aconseguir.
Aquest llibre és un cant a l’amistat i alhora una mostra sublim i tossuda de com de possibles poden ser els impossibles quan hi ha la ferma voluntat de vèncer tots els esculls.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

En què consisteix el creixement econòmic?

I per què, històricament, només s’ha donat en certs llocs?

Esforços previs per contestar aquestes qüestions han centrat la seva atenció en les institucions, la geografia, les finances o la psicologia. No obstant això, César Hidalgo, un jove professor del MIT, defensa que per realment comprendre la naturalesa i l’essència del creixement econòmic és necessari transcendir les ciències socials i prestar més atenció a la ciència de la informació, les xarxes i la complexitat que ambdues suposen .

Per Hidalgo, la clau està en com la gent, les empreses i les xarxes processen la informació: tot es resumeix al coneixement compartit, el saber fer i la imaginació. Les economies estan fetes de xarxes de persones, i les societats funcionen com ordinadors col·lectius.

Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia.

Colm Tóibín reescriu la tragèdia grega i la passa pel sedàs deShakespeare. El resultat és una novel·la d’una bellesa hipnòtica i poderosa, on el silenci és tan viu com implacable és la violència.

Per aconseguir el favor dels déus davant la guerra imminent, Agamèmnon lliura la seva filla Ifigènia en sacrifici. Però així com satisfà els déus, Agamèmnon desperta la fúria de la seva esposa, i amb ella, els sinistres mecanismes de la venjança i la traïció.

Anys més tard, acabada la guerra, a Agamèmnon no l’espera la glòria, sinó el complot i la mort. En folla venjança, l’esposa del rei caigut envia el seu propi fill Orestes a un llarg i perillós exili mentre la seva filla Electra inicia el camí del silenci pels passadissos i les cambres de palau. Els dos germans entraran en contacte amb el misteriós món dels déus antics que s’esvaeixen, que han perdut per sempre els seus noms. Serà en les intrigues polítiques on cadascun d’ells trobarà el seu corresponent destí.

«Aviat tot això serà un món diferent. Governat a plena llum del dia. Aviat gairebé no valdrà la pena viure-hi, en aquest món. T’hauries de sentir afortunat d’haver estat en contacte amb eln món antic, que en aquella casa t’hagi fregat amb les seves ales.»

Qualsevol nena o nen és víctima potencial d’un abusador. El 80% dels casos d’abusos sexuals infantils es produeixen dins de la família. Si ja és complicat denunciar a un professor i sovint cal que passin molts anys, com de difícil ha de resultar explicar que qui ha abusat de tu és el pare o l’avi. Les víctimes d’abusos sexuals necessiten parlar-ne perquè saben que fent-ho poden ajudar a altres i també s’ajuden a si mateixos. Són veus que només demanen una cosa: que les escoltem. El mal invisible mostra que si tants nens i nenes han patit abusos sexuals és perquè els abusadors saben que ens fa vergonya parlar del tema, que és un tabú, saben que poden comptar amb el nostre silenci.

Una saga familiar al més pur estil d’El Padrí, amb negocis poc clars, lluites internes i la seva projecció com a símptoma d’una societat en crisi.

Una anàlisi aguda i pertinent de l’actualitat als Estats Units: des de la postveritat fins al discurs de l’odi, passant pel terrorisme, l’ús i l’abús de les armes, Silicon Valley, el poder de les xarxes socials i les sèries de TV.

«Un mirall autobiogràfic de les grans preocupacions  filosòfiques que han animat l’obra de Rushdie llarg de la seva carrera, des de la col·lisió del que és privat i el que és polític en el món interconnectat d’avui a les fronteres permeables entre la vida i l’art, la realitat i la imaginació.»

Michiko Kakutani, The New York Times 

Seguint la línia del best seller La màgia de l’ordre, Diana Quan va una mica més enllà per tractar, a més a més, tot allò que ajuda a convertir la nostra llar en un spa emocional que promogui l’harmonia interior i exterior dels que hi viuen. Aspectes essencials com la llum, el color, la disposició dels mobles i objectes, els sons, l’aroma i fins i tot els hàbits diaris, són la clau per fer de la nostra llar un temple de felicitat.

No hi ha res com casa nostra. De nosaltres depèn que sigui com volem. I si bé és cert que inevitablement acaba esdevenint una manifestació de la nostra personalitat, també ho és que amb una preparació adient, una estratègia relativa al objectius, tenacitat, rigor i bona voluntat, podem canviar l’estil del lloc on vivim. I, al mateix temps, estarem canviant-nos una mica a nosaltres mateixos. De fet, no hi ha cap transformació que introduïm al nostre entorn que no ens afecti de manera directa.

Aquest llibre parla precisament de tot això i de moltes coses més. Concebut com una guia, hi trobarem informació per saber què diu de nosaltres la nostra llar; orientació sobre els canvis que hi podem fer per transformar-la i aconseguir més benestar; les característiques de cada habitació per saber quines generen vitalitat, relaxació o concentració i inspiració; consells per sanar o millorar el nostre estat d’ànim a través del lloc en que vivim i per aconseguir omplir de positivitat la nostra casa; detalls pràctics sobre els millors materials per crear una llar saludable i idees per aconseguir que hi regni sempre l’harmonia i la tranquil·litat.

100 receptes pensades per a les famílies amb intolerants al gluten, a l’ou i a la lactosa.
Tapes, salses, arrossos, amanides, carn, peix, pastissos, postres, i molt més.

A banda de les receptes, el llibre també inclou entrevistes a algunes de les associacions de referència sobre intoleràncies, consells per a la cuina, indicacions sobre com posar la taula i una taula de planificació de menús per penjar a la nevera, de regal.

Entreu tots a la cuina i devoreu aquest llibre!