Arxius: Novetats i recomanacions

El día que murió Kapuściński  és una novel·la que rescata un ofici en vies d’extinció. Ramón Lobo, un dels corresponsals de guerra més reconeguts internacionalment, retrata en aquestes pàgines els majors conflictes mundials que van tancar el segle XX i inauguren el XXI, amb el rigor i l’agilitat que només estan a l’abast dels millors.

Roberto Mayo i Tobias Hope -àlies Puta Esperanza-, dos reporters ja adobats en moltes batalles, han cobert els enfrontaments en les zones més perilloses del planeta per a narrar en primera persona l’horror que quedaria impune sense el seu relat i les seves imatges.

Tots dos, al costat d’altres homes i dones que s’enfronten cada dia al desastre de la guerra, formen una estranya tribu de nòmades units per la necessitat de contar el que els altres no volem conèixer. Una labor que exigeix deixar enrere amics, família i fins a les seves pròpies conviccions, en una vida tan insegura i implacable com a addictiva

Una història que ens endinsa de forma magistral en la solitud inabastable d’un reporter de guerra. Un treball que consisteix a caminar sempre en la direcció contrària a la gent assenyada.

Corris 3 quilòmetres o 50, aquest llibre canviarà la manera com mires aquest esport i li donarà sentit i una motivació més profunda.
L’skyrunning és molt més que córrer per les muntanyes. És tot un estil de vida i una actitud davant l’esport i la natura; té a veure amb la magnificència de l’infinit i d’allò minúscul i simple. És un esport on el viatge sovint és més important que el destí i en què cal saber que, a vegades, no agafar la ruta més ràpida et donarà molt més com a persona i esportista. Aquest llibre parla de com fem les nostres tries. D’escoltar-nos i construir-nos segons el que ens convé mentalment i física.

L’Emelie Forsberg és una corredora de muntanya professional. Campiona del món en aquest esport, la seva passió i el seu tarannà han inspirat a moltes altres aficionats. En aquest llibre explica les seves experiències, i hi comparteix els exercicis pràctics, la pràctica del ioga i les seves pròpies receptes per cuidar el cos i l’ànima.

La Keiko Furukura sempre va ser considerada una nena estranya, fins que a 18 anys va començar a treballar a temps parcial en una botiga oberta les 24 hores. Per a la Keiko, la botiga va representar un món ordenat i predictible que li va permetre comportar-se com una “persona normal”. Modèlica, fins i tot. Però quan en té 36, encara continua en aquesta feina d’estudiants i mestresses de casa que necessiten un sobresou, i no ha tingut mai parella ni gaires amics. Ella està contenta amb la seva vida, si bé s’adona que no respon a les expectatives de la societat i que la seva família s’amoïna. Quan un jove cínic i amargat comença a treballar a la botiga, la vida tranquil·la de la Keiko es veurà alterada… però, serà per a bé?

La Minou Joubert, de dinou anys, rep una carta anònima a la llibreria del seu pare. Segellat amb l’emblema d’una poderosa família, el missatge diu només: ELLA SAP QUE ESTÀS VIVA.
Però abans que la Minou pugui desxifrar el missatge misteriós, una trobada casual amb un jove convers, en Piet Reydon, canviarà el seu destí per sempre, perquè en Piet té una perillosa missió, i necessita l’ajuda de la Minou per sortir viu de la ciutat.
Una apassionant història d’amor i traïció, gelosia, misteri i secrets; de guerra i aventura, conspiracions i lleialtats dividides. Submergeix-te en ple segle XVI de la mà de Kate Mosse, la reina de la novel·la històrica.

Una nit fosca i boirosa, al poblet anglès de Radcot, a la vora del Tàmesi, els parroquians es reuneixen a la taverna Swan per compartir begudes i històries plenes de saviesa popular. Amb sis-cents anys d’antiguitat, l’hostal és famós per reunir els millors rondallaires, però aquella nit la tertúlia nocturna queda interrompuda per l’arribada d’un home misteriós, xop de sang, que porta en braços una nena inconscient. Abans que l’home pugui donar-hi cap explicació, cau rodó a terra.

Mentrestant, riu amunt, dues famílies busquen desesperadament les seves filles: ningú no ha vist l’Alice Armstrong des de fa vint-i-quatre hores i la seva mare s’ha suïcidat i l’Amelia Vaughan, desapareguda dos anys enrere sense deixar cap rastre, encara no ha donat senyals de vida.

En plena Guerra Civil espanyola, el jove metge Víctor Dalmau, al costat de la seva amiga pianista Roser Bruguera, es veuen obligats a abandonar Barcelona, exiliar-se i creuar els Pirineus rumb a França. A bord del Winnipeg, un navili noliejat pel poeta Pablo Neruda que va portar a més de dos mil espanyols rumb a Valparaíso, embarcaran a la recerca de la pau i la llibertat que no van tenir al seu país. Rebuts com a herois a Xile -aquest «largo pétalo de mar y nieve»», en paraules del poeta xilè-, s’integraran en la vida social del país durant diverses dècades fins al cop d’estat que va enderrocar al doctor Salvador Allende, amic de Victor per la seva comuna afició als escacs. Víctor i Roser es trobaran novament desarrelats, però com diu l’autora: «si un viu prou, tots els cercles es tanquen».

Un viatge a través de la història del segle XX de la mà d’uns personatges inoblidables que descobriran que en una sola vida caben moltes vides i que, a vegades, el difícil no és fugir sinó tornar.

En aquesta novel·la commovedora, James Baldwin narra la història d’amor de la Tish i en Fonny, dos joves afroamericans que han fet plans per casar-se i esperen un fill. Les seves vides, però, fan un gir inesperat quan en Fonny és acusat de violació i ha d’entrar a la presó. A partir d’aquest moment, la jove parella aprèn a viure l’amor d’una manera encara més pura, fent-lo transcendir per sobre de la ràbia i la desesperació, mentre les seves famílies emprenen una lluita aferrissada contra un sistema arbitrari i corrupte per alliberar el protagonista de la presó.

Una història tenyida del regust agredolç d’una cançó de blues en la qual Baldwin fa el retrat, ple d’una violència no sempre continguda, del Harlem dels anys setanta i de la societat capitalista americana, on el racisme, les desigualtats de classe i el masclisme campen arreu, però on l’afany de supervivència i la solidaritat floreixen al llarg de les experiències de dos personatges profundament conscients del que els ha tocat viure i sentir. Una novel·la que ens recorda a què ens hem d’aferrar quan la foscor ho inunda tot.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Manuel apunyala a un policia antidisturbis que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra en el Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.

Un thriller estàtic, una versió de Robinson Crusoe ambientada a l’Espanya buida, una redefinició del concepte «austeritat». Una història que ens fa plantejar-nos si els únics sans són els que saben que aquesta societat està malalta.

Santiago Lorenzo ha escrit la seva novel·la més rabiosament política, lírica i bella.