Arxius: Novetats i recomanacions

Així s’expressa l’adolescent Joan Carles Morel, Jeici: directe i capriciós, malcontent amb tot, intransigent amb tothom, malparlat si cal, individualista, insolent amb els adults, convençut del que diu i alhora totalment insegur… Tot i apassionar-se per alguns temes peculiars, a Jeici no li interessen ni l’institut, ni la família, ni els amics, ni les relacions socials. Per això, en un intent de sacsejar la seva vida —o almenys perquè aprengués anglès—, els seus pares l’havien enviat a la decrèpita ciutat de Detroit, però n’ha hagut de tornar precipitadament per un fet tràgic. Amb “L’observador de núvols“ Marc Capdevila aconsegueix un retrat esplèndid d’una certa joventut actual, però amb un batec intemporal, d’eterna rebel·lia. Perquè avui, com sempre, els joves recorren desorientats el laberint que porta a la maduresa.

Obra guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler 2018.

Els esdeveniments que estem vivint posen en relleu les estretes relacions entre política i educació. La política es fa al Parlament, a la plaça, al carrer i en qualsevol escenari comunitari on es proposen idees, es confronten opinions, es defensen drets i es prenen decisions per millorar les nostres vides individuals i col·lectives. En aquest llibre es reivindica la Política, amb majúscula: la que aposta pel pensament crític i transparent, la democràcia participativa i la més àmplia llibertat d’expressió, així com per la solidaritat i la justícia social. També per la política que promou una educació democràtica que no adoctrina, perquè no imposa què pensar, sinó que obre camins al pensament i la reflexió, ja que ensenya com pensar, a partir del diàleg, les preguntes i la pluralitat de veus i mirades.

L’actualitat política es cola contínuament a l’escola i no es pot defugir si es vol comprendre una realitat cada cop més complexa, sigui al nostre voltant o arreu del món. Invocar la neutralitat és una fal·làcia que no s’aguanta: amaga la realitat i no fa sinó legitimar l’ordre establert i els interessos dels sectors més poderosos.

A la primera part es parla de tot això. La segona ho il·lustra amb exemples del medi ambient i els conflictes bèl·lics i, més extensament, amb el que va representar a les escoles el Referèndum de l’1-O i els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. D’ençà que es va acabar de redactar aquest llibre (el 31 de març del 2018) s’hauran produït nous esdeveniments, perquè avui la política, més que mai, es mou en el terreny de la velocitat i l’imprevist. Ara bé, més enllà dels fets, el relat ofereix prou marcs conceptuals per entendre el passat, el present i el futur immediat.

Reconèixer i identificar els ocells que visiten el nostre jardí ara és més fàcil: gràcies a aquesta guia naturalista amb fotografies de mida real, el risc de confusió és pràcticament nul!

• 60 visitants del nostre jardí, des del petit reietó fins al gros ànec collverd

• Identificació facilitada gràcies a la classificació segons les dimensiones

• Tots els trets distintius indicats directament a la fotografia

• Imatges addicionals i nombrosa informació i curiositats

• Extra: nius naturals i artificials

Gaudeix observant-los i identificant-los!

Atreveix-te a fer korokke japoneses, coxinhas brasileres, arancini sicilians, frikadeller daneses o kefta libanesa… Croquetes i mandonguilles per fer la volta al món i conèixer noves versions de dues preparacions clàssiques a través de receptes molt senzilles i amb ingredients fàcils de trobar

«Doctor, el nen ha caigut i s’ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».

T’imagines un espai que acollís les obres mestres de l’art català sense límits en el temps, sense pressupost ni problemes d’espai?

Artur Ramon, reconegut antiquari i divulgador d’història de l’art, ens proposa la construcció d’un museu imaginari en què puguem descobrir, admirar i conèixer al detall les obres més rellevants de l’art a Catalunya. Joan Miró parla amb l’art romànic així com Joaquim Mir conversarà amb Miquel Barceló.

Un llibre de poemes emocionant i fascinador, profundament femení i feminista. El llibre està
estructurat en cinc parts (pansir-se, caure, arrelar, créixer i florir), jugant amb la idea de renaixement
després de la caiguda. Comença explorant el trauma, la violació, el desamor, la
solitud i segueix amb el procés de superació i d’aprenentatge que et porten a florir amb tota
la plenitud. Amb senzillesa i una gran sensibilitat, l’autora parla d’autoestima contraposada
a l’autoodi, de la cerca impossible de la bellesa física quan una està acomplexada, del creixement
que implica adonar-se que casa teva ets tu mateix, un cant a l’autoacceptació davant els
cànons de bellesa imposats i autoimposats. També reflexiona sobre els orígens i la maternitat.
Ella és canadenca filla d’immigrants indis, i fa una preciosa reflexió i una profunda valoració
sobre el que implica ser mare immigrada, el pes de la cultura ancestral i l’amor incondicional
matern. Una reivindicació feminista de la dona en totes les seves facetes. Llibre de poesia amb
una estructura narrativa.

Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd.

La protagonista de “Sabates de taló italià”, mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants. Així, combinarà la duresa de la cura de la seva mare amb els records de la seva infància i els secrets que la malaltia ja no pot amagar més.

Aquesta història íntima i commovedora, basada en elements autobiogràfics, va guanyar el Premi Gdynia i el Premi Gryfice. Tulli és una de les escriptores europees de més prestigi de la literatura actual. A més, el 2013 va guanyar un premi a la seva trajectòria, el Premi Julian Tuwim.

La Clara Capell, instal·lada com a detectiu privada a la turbulenta Barcelona del 1936, rep un encàrrec estrany: investigar un pinxo de segona anomenat Albert Llopis. Aviat descobreix que té una germana bessona idèntica, la Maria Llopis, ex prostituta de luxe compromesa amb un dels homes més rics de Barcelona. Els dos germans, Albert i Maria, són tan semblants que la Clara arriba a sospitar que són un de sol, disfressat alternativament d’home o de dona. És aquesta l’explicació? O hi ha quelcom encara més intrigant, més rocambolesc, vinculat amb Rebis, el mític androgin de l’alquímia? “L’amant de Rebis“ recull tots aquest fils, els amaneix amb uns quants cadàvers, i teixeix una intriga fascinant, a mig camí de la novel·la policíaca i la fantàstica.

“L’assassí dins meu”, escrita el 1952 en primera persona, ens presenta un món dissortat i cruel que, de ben segur, encara perdura en algun lloc en l’actualitat. La tranquil·litat d’una població petroliera de l’Amèrica profunda, Central City (Texas), es veu interrompuda pel qui tots tenien com l’afable i cordial ajudant del xèrif, Lou Ford. Narrador en primera persona, s’anirà perfilant com a psicòpata practicant del sexe sàdic, que desfogarà la rancúnia acumulada al llarg dels anys a través de la venjança, el xantatge i la violència. Un retrat excepcional dins la literatura contemporània d’una ment criminal, fosca, dura i perversa, que es creu posseïda per una «malaltia». Un cop més, Jim Thompson –fill d’un xèrif d’Oklahoma que va haver de fugir a Mèxic per corrupció– crea un personatge de personalitat complexa que li permet descriure una societat caòtica en què la força de l’autoritat i de les armes no sempre es posa al costat de les causes nobles, sinó més aviat al contrari. Si considerem que un clàssic és l’obra que, escrita anys enrere, encara és vigent avui dia, no es pot dubtar a donar aquesta qualificació a “L’assassí dins meu”, que ens parla del món confús i miserable que, sens dubte, és al darrere del desconcertant triomf de Donald Trump a les urnes.