Arxius: Novetats i recomanacions

Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s’entossudeix a casar-se amb ella i, després d’endur-se-la a viure a París, s’entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva filla, a qui posen el nom d’Épicène, agafat d’una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè.

Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge.

Del passat de la família Van Es emergeix aquesta història al cor d’Europa: la història real de la Lien, una nena jueva holandesa que, durant l’ocupació nazi, els avis de l’autor van acollir i van ajudar a créixer com si fos filla seva, però  la relació amb la qual es va trencar misteriosament molt temps després d’acabada la guerra.

Què se n’havia fet de la Lien? Per què no es podia pronunciar el seu nom en les reunions familiars?
Així comença la recerca de l’autor, un viatge que el porta a Amsterdam per investigar el període més fosc del segle XX i les contradiccions viscudes en el si de la societat i de la seva família i per mirar de reconstruir la història d’aquesta nena i dels milers de nens que durant aquells anys van ser donats en adopció o amagats. Uns anys que van mostrar el millor i el pitjor de tot un país.

Un home de mitjana edat apareix nu i brutalment assassinat en una solitària platja de Formentera. Segons diversos testimoniatges recollits per la Guàrdia Civil de les illes, en els dies previs se li havia vist en companyia de diferents joves en locals d’ambient gai d’Eivissa. Quan els seus caps criden a Bevilacqua perquè s’ocupi de la recerca i ho informen de la peculiaritat del mort, un ciutadà basc condemnat en el seu moment per col·laboració amb ETA, el sotstinent comprendrà que no és un cas més.

L’Alejandro de Yepes i el Jesús Rocamora, dos joves oficials de l’exèrcit regular espanyol, s’enfronten a la guerra més cruenta que hagi conegut l’ésser humà. El dia que es topen amb l’afable i excèntric Petrus dóna principi una aventura extraordinària que els portarà a descobrir la terra del seu nou company,un màgic lloc carregat d’harmonia natural, bellesa i poesia que s’enfronta a una fosca amenaça. Junts participaran en l’última batalla i els seus mons, tal com els han conegut, mai tornaran a ser els mateixos.

Reis del món és una novel·la d’abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d’aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

Una reflexió d’urgència sobre la crisi del coronavirus. Sobre la seva relació amb la política, l’economia, la por i les llibertats. Sobre la connexió entre l’expansió de l’epidèmia i el model socioeconòmic de les societats modernes. Sobre la covid-19 com a última advertència de la crisi ecològica que sobrevola el futur del món. Sobre la necessitat de no limitar-se a una reflexió ingènua al voltant dels canvis que la crisi imposa a la nostra quotidianitat i d’anar més lluny i pensar quina forma d’organització social substituirà el Nou Ordre Mundial liberalcapitalista. Com canviarà la pandèmia no només les nostres vides sinó la societat en conjunt?

Aquesta és una història atractiva i rigorosa sobre el passat espanyol dels últims temps, escrita per un dels hispanistes europeus més solvents que ha estudiat la història peninsular contemporània. Preston analitza els factors polítics, socials, institucionals i econòmics que han condicionat la vida d’Espanya dels darrers dos segles. L’autor hi investiga les causes que van portar al fracàs l’intent de fer un país modern que superés el secular retard heretat del passat; un país, a més a més, minat per la corrupció dels seus dirigents. El lector català podrà seguir en aquest llibre la contribució i la presència, sovint prou conflictiva, de Catalunya en la història d’Espanya, a diferència de l’oblit de tantes obres de síntesi sobre la història espanyola d’aquell període. És una aportació decisiva de maduresa del seu autor i un llibre que permet una lectura agradable, entenedora i profunda de la realitat peninsular des del 1874 fins avui.

Moltes persones a qui estimo i que m’estimen m’han desconsellat publicar aquest llibre. Un llibre escrit en present, dia a dia, i per ordre cronològic. He volgut deixar testimoni de les experiències, les reflexions, els pensaments, els somnis i els malsons que vaig tenir durant els 645 dies i nits a la presó, i parlar de les persones, innocents o culpables, amb qui vaig compartir els gairebé dos pitjors anys de la meva vida i en qui em vaig recolzar per passar els moments de més feblesa personal.

El mite del capitalisme explica la història de com Amèrica del Nord ha passat de ser un mercat obert i competitiu a ser una economia en què unes quantes empreses poderoses dominen indústries clau que afecten la nostra vida quotidiana. Els monopolis digitals com Google, Facebook i Amazon actuen com a guardians del món digital. Amazon està captant quasi tots els dòlars de les compres per Internet. Ens fa l’efecte que decidim, però per a la majoria de les decisions crítiques, quan es tracta d’internet d’alta velocitat, assegurances mèdiques, atenció sanitària, assegurances de títols hipotecaris, xarxes socials, cerques a internet o fins i tot béns de consum com la pasta de dents, disposem només d’una o dues empreses. Cada dia, el nord-americà mitjà transfereix una part del seu sou als monopolis i els oligopolis. La solució passa per una enèrgica imposició de lleis antitrust per retornar Amèrica del Nord a un període en què la competència generi més creixement econòmic, més col·locacions, salaris més alts i un marc d’igualtat per a tothom. El mite del capitalisme és la història de la concentració industrial, però és una cosa que importa a tothom, ja que els interessos no podien ser més grans.