El Llop de sorra

Moltes nenes i nens s’identificaran amb la Valentina. Molts pares i mares també es veuran reflectits. En la seva absència, el Llop de Sorra respon a les inquietuds que els adults no Lind, Asaatenen.

El Llibre dels errors

Gianni estava convençut que «els errors no es troben en les paraules, sinó en les coses; hem de corregir els dictats, però sobretot cal corregir el món»; d’aquí neixen les històries i les rimes d’aquest llibre ple de personatges divertits i estrafolaris, i ple d’errors ortogràfics i gramaticals. Però no us espanteu: per a corregir els errors, el «mestre» Gianni feia servir una valuosa gramàtica de la fantasia, capaç de permetre a tothom, a través del somriure, l’ús total de la paraula «no perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau».

Val la pena que un nen aprengui plorant el que pot aprendre rient? Si es recollissin totes les llàgrimes vessades als cinc continents per culpa de l’ortografia, en sortiria una cascada que es podria aprofitar per obtenir energia elèctrica. Però em sembla que seria una energia massa cara. Els errors són necessaris, profitosos com el pa i, sovint, fins i tot bonics com la torre de Pisa. Aquest llibre és ple d’errors, i no només ortogràfics. Alguns es veuen a primera vista, altres estan amagats com endevinalles. N’hi ha en vers i n’hi ha en prosa. No tots són errades infantils, i això respon a la realitat: el món seria preciós si només s’equivoquessin les criatures. Entre pares ens ho podem confessar, però tampoc està gens malament que els infants ho sàpiguen.

Els Imaginaris

En Rudger és el millor amic de l’Amanda. En Rudger no existeix. Només l’Amanda pot veure el seu amic imaginari. Però un dia apareix el senyor Bunting. Vol emportar-se el Rudger. Alguns diuen que Bunting s’alimenta d’amics imaginaris. L’única solució és que Rudger fugi sol. Però, pot un amic imaginari sobreviure sense algú que l’imagini?

Nascuts per ser breus

I si l’única manera de controlar la sobrepoblació mundial fos llaurar suburbis sencers, habitants inclosos?

Al cel, un comptador indica que la població mundial està a punt d’arribar al seu límit, els 10.000 milions. Tothom treballa de pressa perquè saben que el suburbi menys productiu serà llaurat de dalt a baix. Tothom serà anihilat.

L’única manera de fugir per sempre de la llaurada i deixar de ser un Breu és convertir-se en un Etern i entrar a Ciutat Eterna, on es pot perllongar la vida indefinidament injectant-te una cura.

En Hunter creu que ha trobat una escletxa per resistir les llaurades i infiltrar-se a la ciutat, tot destruint un sistema que els condemna a ser esclaus o adob.

Nascuts per ser Breus és una distopia que ens situa en una societat cruel però reconeixible. Una història coral on els personatges s’han d’enfrontar a dilemes morals que els posaran a prova. Podran canviar el món o els passarà pel damunt?

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

L’Aristòtil té quinze anys, és introvertit i està sempre enfadat amb el món. En Dante és un setciències que té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú. En Dante sap nedar i l’Aristòtil, no. En Dante parla molt, i està molt segur d’ell mateix, i l’Ari dubta tota l’estona i li costa explicar les seves coses. En Dante només pensa en llibres, art i poesia, i l’Ari sempre està donant voltes al record del seu germà, a qui pràcticament no coneix perquè fa anys que és a la presó. Tots dos són mexicans, però en Dante és més aviat blanc i l’Ari té la pell fosca i els cabells negres.

Però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d’amistat que et canvia la vida i dura per sempre. I és a través d’aquesta amistat que l’Ari i en Dante aprendran les veritats més importants sobre qui són i les persones que volen ser; aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l’univers.

 

Bitxopoemes : i altres bèsties

Volen, repten i rugeixen poèticament. En aquests versos, divertits i juganers, habiten conegudes criatures que ens sorprendran amb el seu enginy i originalitat.

🔝📚 Recomanacions d’hivern de Municipi Lector

Arriben les recomanacions de novetats més 🔝 de l’hivern i enguany vénen acompanyades per una presentació en directe el dimarts 1 de desembre a les 19.30 h al canal de YouTube del Clijcat dels responsables de la tria: la Glòria Gorchs i en Joan Portell, crítics i especialistes en literatura infantil i juvenil.

Us deixem el fitxer per a descarregar les recomanacions i que pugueu triar i remenar quins llibres voleu que us portin el Reis que enguany ens hem portat més bé que mai. I per aquells no vau poder gaudir de les recomanacions en directe, les podeu trobar en aquest enllaç.

El Cuento de la criada : (novela gráfica)

Defred és serventa en Gilead, una república on a les dones se’ls prohibeix treballar, llegir i entaular amistats. Serveix en la llar del Comandant i la seva dona, i en el nou ordre social té una única comesa: una vegada al mes, tombar-se boca amunt i resar perquè el Comandant la deixi embarassada, perquè, en una època en què a penes neixen nens, Defred i les altres Serventes valen en la mesura en què són capaces d’engendrar. Però Defred recorda els anys previs a la instauració de Gilead, quan ella era una dona independent amb una ocupació, una família i un nom propi. Ara, els seus records i la seva voluntat de supervivència es consideren actes de rebel·lió.

Isolada

Les memòries gràfiques de Keiler Roberts capten l’experiència de ser mare, artista i escriptora millor que qualsevol llibre que hagi llegit. No hi ha cliffhangers o lliçons de vida. Es tracta més de la textura d’estar viu: la melancolia, el seu inevitable sentit de solitud i els petits plaers inesperats.

Una Batalla interminable

Els personatges no saben on s’han posat i triguen una mica a esbrinar quin és el preu de passar d’una pàgina a l’altra travessant el llom interior de la doble pàgina.