Una història fascinant de viatges, misteris, perills i grans amics. L’aventura que sempre has volgut viure.
Mississipí, 1900. Quatre amics decideixen unir els seus estalvis per fer una compra de catàleg, però quan els arriba el paquet no conté el que esperaven.
Rashidi, escriba del faraó Ramsés II, es retira vora el Nil per a gaudir de la seva vellesa. Però un fet inesperat l’obligarà a tornar a palau per a alliberar de l’esclavitud el jove Tarik, a qui el faraó atrapa en un dels seus temples cometent un acte que, de manera injusta, considera mereixedor de castic.
L’ombra de la desgràcia plana sobre la ciutat ibera d’Illici. La població creu que els déus estan ofesos i els ofereixen un sacrifici humà: l’última criatura nascuda a la ciutat. La sacerdotessa Neitin s’hi oposa i fuig amb el xiquet i els seus pares. En la fugida, Neitin s’assabenta que els enemics d’Illici volen atacar la ciutat. Davant d’això, decideix retornar i avisar els seus antics veïns en una decisió que salvarà Illici però comprometrà el destí de Neitin.
Venècia, 1914. La Carla Herzog, a punt de complir catorze anys, descobreix que té el poder de preveure desgràcies poc abans que es produeixin. El seu pare, un home molt ric i poderós i amb una mentalitat molt estricta, l’acusa de bruixeria i la tanca en un reformatori. Una nit, la Carla aconsegueix escapar juntament amb dos companys.
Jo era una noia tan comuna com qualsevol altra. Anava a classe, discutia amb els pares i estimava incondicionalment els amics i, de tant en tant, m’enamorava de qui no tocava, com li passa a tothom. No hi havia res de novel·lesc en mi, res d’heroic que mereixés un grapat de pàgines, i per això aquesta història no tractarà dels meus pares, ni dels meus col·legues ni dels meus enamorats; no tractarà sobre la rutina d’una estudiant de batxillerat que s’avorreix a l’institut… Aquesta història tindrà un sol protagonista, i aquest protagonista serà un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.
Hi ha persones que desperten tanta fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna cosa et diu que val més que et mantinguis lluny d’elles. Aquesta història és la d’una d’aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet, aquesta història comença en un funeral. El mort no tenia ni 24 anys i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al comiat només hi han assistit vuit persones. Quan moren, què ens en queda, d’aquells que hem estimat?
Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria, els nostres records. Allò que en fem.
Deu dels joves més prometedors del país, menors de vint-i-tres anys, han estat convidats a un campament molt especial als Pirineus. El precursor d’aquesta idea és Fernando Godoy, un dels homes més rics d’Espanya, que busca una persona jove que l’ajudi a donar una nova imatge al seu imperi i que en el futur ocupi el seu lloc.
L’estreta que no es vol embolicar amb ningú
La malcarada que es pensa que està bona
L’estranya que parla amb desconeguts
La que no serveix pels estudis
La que juga sola
La set-ciències
L’antipàtica
L’anorèxica
La intensa
L’acuseta
La “xoni”
Recull de veus silenciades en històries il·lustrades.
Aina torna al poble. I sap que, en fer-ho, ha d’escriure la història del Jaguar. D’aquell amic, d’aquella persona que va estimar, i amb qui va compartir estius d’adolescència. Aina ha d’escriure la història del Jaguar, de Juan David Martínez, d’aquell jove que es va llevar la vida amb només díhuit anys. Que es va suïcidar, encara que la paraula faça mal i siga un tabú, encara que al poble tot siguen eufemismes per evitar-la, encara que siga tan difícil entendre per què ho va fer, encara que hagen passat dos anys de silenci i de misteri.
Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre.
