Són el millor del millor. Són destinacions passades per alt per la majoria de viatgers.
Preguntem a tothom, des dels nostres escriptors i editors, als nostres influencers, i els nostres experts de viatge n’extreuen 10 països, 10 regions, 10 ciutats i 10 millors destinacions. Cadascú és triat pel seves experiències úniques. També fem un viatge seriosament sostenible; per a que tingui un impacte positiu a la zona es vulgui anar.
Així que estàs esperant?
La poesia d’Àngel Fabregat és una poesia profundament humana i que es nega a seguir els camins majorment transitats. Perquè la poesia avui ha de ser i és una crítica a la manera de contar. La poesia és una forma de representar i representar-se el món que parteix de la paraula, només de la paraula escrita, i els seus silencis: els espais buits, en blanc, les pàgines no escrites. “A vegades un poema… són tots els cops que he defallit”. Amb aquestes paraules tanca un formós i pletòric poemari Àngel Fabregat. Perquè escriure és cercar i elegir. No acceptar el resultat. Defallir i aixecar-se.
Del pròleg de Josep Masanés.
Un cop feta pública la sentència del Procés amb més de 100 injustos anys de presó, els carrers han tornat a ser protagonistes d’un moviment que ni s’atura ni s’encongeix davant la repressió de l’Estat. Com una forta onada, la societat s’ha organitzat en una mobilització sense precedents, capaç d’aturar l’aeroport de Barcelona i de col·lapsar el pas per autopista a la Jonquera, de fer valer de dia la dignitat amb llargues caminades i de nit, encendre el foc de la indignació.
De la Fàbrica de Dinamita a PortVendres al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, de la Serradora d’Àreu, al Pallars, a la Fàbrica Damm de Barcelona, passant pel Museu de la Torneria de Torelló, el Molí Paperer de Capellades, la Bòbila Sugranyes de Reus… Daniel Romaní ens convida a conèixer mig centenar d’enclavaments singulars del nostre patrimoni industrial -adoberies, cellers, fargues, vapors, mines, serradores, etc.- que hi ha escampats pel territori i que han estat el motor econòmic del país durant segles.
La intensa i sobtada crisi financera del 2008 al 2014 va provocar una reacció enèrgica i efectiva dels principals bancs centrals del món, que van aplicar un conjunt de mesures extraordinàries mai no implementades fins llavors. La compra a gran escala de deute públic i privat i els tipus d’interès zero i negatius van ser mesures que els bancs centrals van plantejar com a temporals, però que s’estan allargant d’una manera difícilment explicable. Aquest intervencionisme inèdit, tan intens i tan durador està generant noves bombolles immobiliàries i de deute? Està accentuant les diferències de renda entre classes socials? La substitució de Mario Draghi er Christine Lagarde al BCE suposa la continuïtat d’una política monetària que endinsa els bancs centrals en un territori desconegut, però que genera una oposició creixent a Alemanya i a altres països nòrdics.
A partir de la seva experiència personal des del Parlament Europeu, Ramon Tremosa explica on som i què podem esperar de l’actual política monetària, més influïda que mai per la classe política i amb una independència dels bancs centrals amenaçada pel nou autoritarisme polític que emergeix en països com els Estats Units i el Brasil.
La llengua catalana està amenaçada per dues forces tan poderoses com són el castellà de la repressió i l’anglès de la globalització i la revolució digital. El temor pel futur de la llengua ha fet revifar un purisme lingüístic antiacadèmic que sembra el desconcert entre els parlants.
Aquest llibre és una aproximació amena i accessible a l’apassionant món de la lectura, una de les revolucions silencioses més destacables de la humanitat. Escrit sobre la base del coneixement actualitzat dels mecanismes que actuen en la lectura i el cervell, i dels fonaments neurobiològics bàsics del paper jugat per l’emoció en el procés educatiu, s’endinsa en aquestes tortuositats del cervell per on ronden les lletres per a explicar com amb elles s’encén una nova llum per a un mateix i l’univers que contemplem.
T. S. Eliot a El llibre dels gats espavilats del vell Opòssum fa dels gats un assumpte poètic. Escriu pels seus afillats quinze poemes que són una radiografia del caràcter felí. Amb un sentit de l’humor esplèndid converteix aquests gats en arquetips de la societat anglesa de principis del s XX. De la mà d’Eliot aquestes atzaroses vides felines s’omplen d’art, ironia i humor.
El poemari ha inspirat el musical i la pel·lícula Cats.
La infància en els erms de Yorkshire no és fàcil per als joves Charlotte, Branwell, Emily i Anne Brontë. Després de la mort de dues de les seves germanes en un internat, la seva existència sembla encara més ombrívola. Per sort, compten amb la Ciutat de Cristall, un espai secret, inventat per ells, però molt més autèntic i apassionant que el món en el qual han de viure. Dins correran tota classe d’apassionants aventures. Però podran conformar-se amb la realitat quan la ficció resulta tan atractiva? Què ocorre amb els regnes imaginaris quan els seus creadors creixen?
La direcció d’una agència immobiliària proposa una competició als seus treballadors: qui vengui més guanyarà un Cadillac, el segon rebrà un joc de ganivets de cuina, la resta seran acomiadats. S’estableix una ferotge competència entre ells, plena d’enganys i traïcions. Tot s’hi valdrà per aconseguir l’èxit.
