Set mentides

La Jane i la Marnie han estat inseparables des dels onze anys. S’adoren i sempre ho han compartit tot. Però quan la Marnie li present l’home de qui s’ha enamorat, la Jane menteix a la seva amiga de l’ànima per primer cop a la vida. En Charles no li agrada, però prefereix no dir-l’hi. Perquè fins i tot les millors amigues s’amaguen algun secret.

A mesura que passen els anys, a aquesta primera mentida sense importància la seguiran d’altres que marcaran les seves vides per sempre. Perquè si la Jane hagués estat sincera des del principi, potser el marit de la seva millor amiga continuaria viu…

Generació Tap : l’herència enverinada dels fills de la Transició

Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n’’han aixecat mai més. Se’’ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la generació X i els mil·lennistes. Tos plegats convivim i formem part d’’un conflicte que s’’evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.

Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d’’evolucions i involucions de la nostra societat des d’una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.

Civilitzacions

Cap a l’any mil, la filla d’Eric el Roig, Freydis Eriksdottir, es dirigeix al sud-oest. El 1492, Colom no descobreix Amèrica. El 1531, els inques envaeixen Europa. El que va ser, ¿en quines condicions hauria pogut no ser? Als indis només els van faltar tres coses per oposar-se amb èxit als conquistadors. Doneu-los el cavall, el ferro i anticossos, i tota la història del món hauria estat una altra. Civilitzacions és la novel·la d’aquesta hipòtesi: Atahualpa desembarca a l’Europa de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. ¿I què hi troba? La Inquisició espanyola, la Reforma de Luter, el capitalisme incipient. El prodigi de l’impremta i les seves fulles que parlen. Unes monarquies extenuades per guerres interminables, sota l’amenaça constant dels turcs. Un mar infestat de pirates. Un continent esqueixat per les disputes religioses i dinàstiques. Però, sobretot, un poble humiliat, afamat, al caire de la revolta, jueus de Toledo, musulmans de Granada, pagesos alemanys: Atahualpa sabrà convertir-los a tots en valuosíssims aliats, i llegir Maquiavel li haurà estat de molt profit per aprendre a nedar dins les aigües tèrboles de les conspiracions entre els poderosos de tot el continent. De Cusco a Aquisgrà, passant per Lisboa, Toledo, Granada, Sevilla, Florència, i fins a la batalla de Lepant, vet aquí el relat de la mundialització al revés, tal com, en el fons, va anar de ben poc perquè així fos.

Stella

L’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, el jove i ingenu Friedrich es trasllada a Berlín seguint les seves ambicions artístiques. Hi va amb una doble xarxa de seguretat: és de família rica i és suís —ciutadà, doncs, d’un país neutral. En una escola d’art coneix Kristin, una noia que el fascina. Amb ella s’endinsarà en la nit berlinesa, poblada de personatges que volen viure al màxim en les escletxes del III Reich, sigui en clubs clandestins o en festes oficials. Es diverteixen junts i s’enamoren. Però un dia rep la visita de Kristin, tota plena de ferides i contusions —potser torturada—, i ella ha de confessar que no li ha explicat tota la veritat.

Basada en una estremidora història real —polèmica a Alemanya encara avui—, Stella és una obsessiva història d’amor i traïció amb el rerefons de la guerra, el nazisme i la caça de jueus.

El Mirall de les nostres penes

Abril de 1940. París espera la invasió de l’exèrcit nazi, que sembla ja inevitable, tot i l’escepticisme de molts dels habitants. Louise Belmont, jove i bella, accepta el tracte del doctor Thirion, un vell habitual del bar on treballa. Ella es despullarà davant d’ell i, a canvi, rebrà deu mil francs. Però el que Louise no podia imaginar és que Thirion, tot seguit, es trauria una pistola de la butxaca i es dispararia una bala al cap.

Amb un començament propi d’una novel·la negra, El mirall de les nostres penes completa el tríptic sobre l’Europa d’entreguerres format per Ens veurem allà dalt (Premi Goncourt) i Els colors de l’incendi. Amb petits fils narratius que venen de les obres anteriors, Pierre Lemaitre demostra la seva mestria en una novel·la amb majúscules, pròpia dels grans narradors de tots els temps, que recrea amb ironia, crueltat i saviesa l’èxode de França durant l’ocupació nazi.

 

Rotos

En aquestes sis inquietants i intenses novel·les curtes, Don Winslow torna als temes que s’han convertit en el seu segell: el crim, la corrupció, la venjança, la justícia, la pèrdua, la traïció, la culpa i la redempció, per a explorar el costat més salvatge però també el més noble de la naturalesa humana.

El Càstig

La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l’home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa.

La Mort d’Erika Knapp

El Tony Carcano porta una vida aïllada i monòtona, en la qual les úniques emocions que experimenta són les que descriu en els seus llibres, unes novel·les d’amor que des de fa temps li proporcionen èxit i benestar. No obstant això, la Sibylle, una noia de vint anys imprudent i encantadora, irromp en la seva vida amb una antiga foto en què apareix jove i somrient al costat del cadàver d’una dona: l’Erika Knapp.

El Tony es veu obligat a reprendre els fils d’una història que durant molt de temps va voler deixar enrere. Al costat de la Sibylle, haurà de tornar a endinsar-se en les ombres del petit poble tirolès de Kreuzwirt, on s’amaga un misteri construït a còpia de mentides, violència, bogeria i cobdícia.

La Ciutat de les llàgrimes

Una boda reial a París pot significar la pau per al poble. O la guerra per al món.
Juny de 1572: durant deu violents anys, les guerres de religió han assolat França. Països veïns s’han convertit en enemics acèrrims i s’han perdut moltíssimes vides. Ara el matrimoni reial entre Margarida de Valois i Enric de Navarra espera tancar el llarg capítol dels conflictes religiosos entre catòlics i hugonots, i aquesta unió pot aconseguir la unificació social i religiosa del país.

Mentrestant, a Puivert la Minou Joubert rep una invitació per assistir, junt amb tota la seva família, a la boda reial que se celebrarà aquell mes d’agost a París. El que la Minou no sap és que el pitjor enemic de la família Joubert, en Vidal, també hi serà. Tampoc sap que pocs dies després de la boda, la vigília de la festa de Sant Bartomeu, la família de Minou es dispersarà als quatre vents i una de les seves estimades filles desapareixerà sense deixar rastre…

Las Alas de Sophie

Quan Sophie es va enamorar de Simon, va saber que junts teixirien una inoblidable història plena de vivències i cançons, però tot va acabar una nit de gener i els seus somnis es van quedar congelats en aquell hivern etern, el més llarg i fred que mai va poder imaginar. Fins que el gel comença a fondre’s perquè Amsterdam es vesteixi de primavera. Llavors, Sophie descobreix que Koen estarà al seu costat quan decideixi alçar el vol, que la seva família i amics són la seva brúixola, que guanyar requereix d’enginy i que el cor segueix les seves pròpies regles