Categoria llibre: Adults

Els poemes de Josep Borrell impacten, són bells i punyents, són profunds. I quan diuen desesperança t’aboquen al fons d’un mateix. Són lúcids i la veritat massa sovint és dolorosa.

Hi ha qui col·lecciona segells i hi ha qui col·lecciona records, propis i aliens. Aquest llibre és una mirada al passat sense nostàlgia, una teranyina de memòries que atrapa un món que ja no existeix. És la tristor de la postguerra i l’estraperlo, l’alegria de les roselles esquitxant de primavera el paisatge d’una infància rural. És un viatge en el temps. Un retorn. És néixer a la fi del món, el poble encerclat per un horitzó de serres blaves on s’acabava la carretera. Non plus ultra.

El teu gust és una gran història d’amor: la relació entre la protagonista i la Roser, que mor en un accident tràgic. Abans i després, hi ha la història dels altres amors que té la protagonista, amb diferents homes, amb gustos, interessos i preferències diverses. Per això la novel·la és, també, una història sobre els límits de l’individu en relació amb els altres, sobre la cultura i la creativitat, sobre el singular i el plural, és a dir, sobre tot allò que ens il·lumina i ens enganya i que, en definitiva, ens fa persones.

Antònia Suñer, autora del precursor receptari Cuina per a celíacs presenta en aquest volum un nou receptari que anima els lectors a fer pa i pastissos sense gluten.
Forn i pastisseria sense gluten és una obra que conté una guia introductòria a les farines sense gluten i una quarantena de receptes senzilles i gustoses. Pa i pastissos clàssics i uns altres d’innovadors a partir d’ingredients aptes per a persones que segueixen la dieta lliure de gluten, fàcils de trobar a les botigues de dietètica i nutrició.

«15 de juliol de 1942: Recorda bé aquest dia, recorda’l, perquè l’explicaràs a les generacions futures. Avui a les vuit ens han tancat al gueto. Ja visc aquí: el món està separat de mi i jo del món». La Renia és una adolescent jueva que somia convertir-se en poeta, però quan l’URSS i Alemanya envaeixen Polònia, el seu món s’ensorra. Separada de la mare, viu de primera mà els bombardejos que assolen Przemyśl i la creació del gueto de la ciutat, on és testimoni de la desaparició dels seus amics i coneguts. En el seu relat fosc, però, el lector també hi trobarà moments lluminosos: acompanyarà la jove escriptora en la recerca d’una veu pròpia i assistirà als esclats de vida que ni els horrors de la guerra no podran esmorteir.

Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat.

Una nit, vuit dones mennonites de diferents edats es troben en un paller per dur a terme una reunió secreta. Durant els darrers dos anys, aquestes dones, i més d’un centenar d’altres noies de la seva colònia, han estat violades repetidament de nit per dimonis que venen a castigar els seus pecats.

Ara que les dones han descobert que havien estat drogades i atacades per un grup d’homes de la seva pròpia comunitat, estan decidides a protegir-se a si mateixes i a salvaguardar les seves filles de possibles mals futurs.

Mentre els homes de la colònia van a la ciutat per pagar la fiança i alliberar els violadors, aquestes dones, totes analfabetes, sense cap coneixement del món fora de la seva comunitat, tindran molt poc temps per prendre una decisió: haurien de quedar-se a la comunitat, l’únic món que han conegut, o haurien d’atrevir-se a marxar-ne?

La Barcelona tràgica del comte d’Espanya, la de les bullangues i la de la crema dels convents. És la Barcelona oprimida, convulsa i revolucionària, la ciutat menestral, laboriosa, pacífica i religiosa, esclatà amb un foc i una fúria incontenibles el dia 25 de juliol de 1835.

L’evocació expansiva d’aquells esdeveniments va fer córrer molta tinta i un dels textos literaris que es va fer ressò d’aquell rerefons revoltat i incendiari, amb una notable propagació al món cultural europeu, va ser, sens dubte, el relat de la llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Des que va aparèixer publicat a la Gazette des Tribunaux l’any 1836, diversos autors, com ara Gustave Flaubert o Jules Janin i encara alguns altres, en van oferir les seves versions particulars.

La novel·la  que ara teniu a les mans us aporta una nova versió, distanciada, divertida i suggeridora, d’aquella època convulsa, narrada per uns personatges que, amb les seves angoixes, les seves lluites i els seus amors, ens ofereixen una imatge lluminosa i directa d’aquella ciutat tan misteriosa i desconeguda com apassionant.

Un jove i exitós dramaturg, l’Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sońka, una dona gran que només posseeix una vaca, l’acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d’odi, d’explotació i d’humiliació, però sobretot de desig i d’amor prohibit, poderós, inconcebible. L’Igor entén immediatament que es troba davant d’un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable.

A poc a poc, el lector s’endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sońka, prové de l’Igor, que el modifica. L’Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s’intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l’obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà.

Vida d’un esclau americà explicada per ell mateix va ser publicada per primera vegada el 1845 i és la narració del recorregut de l’esclau Frederick Douglass des d’una plantació de Maryland fins la seva fugida a Massachusetts el 1838. Un text imprescindible pel seu valor històric i testimonial, considerat cabdal entre les obres d’esclaus i sobre l’esclavitud, que ens parla de la religió com a consol i alhora com a instrument per justificar l’esclavatge, de la importància de la formació i del creixement personal del protagonista; en definitiva, un relat que ressegueix un camí de coratge, constància i resistència fins a la victòria moral de la fugida i l’alliberament finals