Categoria llibre: Adults

– Tararegem cançons que diem detestar.

– Només ens emocionem cantant quan ningú no ens veu.

– Plorem amb balades de les que ens hem burlat abans.

– Mentim sobre el que ens agrada perquè ens acceptin.

– I diem que els altres tenen molt mal gust.

Considerat un dels millors assajos estètics sobre el gust musical de la dècada, «Música de merda» investiga el mal gust i la sensibleria musical a partir d’una contradicció: per què la persona que ven més discos és de la que més gent es riu? Carl Wilson va voler fer una investigació sobre l’èxit de Céline Dion però es va descobrir escrivint un assaig meravellós sobre l’amor (a la música), l’esnobisme com a cuirassa i la capacitat d’emoció en temps de cinisme.

Un assaig profund, provocador, que t’obliga a preguntar-te qui diables ets realment. NICK HORNBY

«Llegint-ho vaig sentir que m’acostava una mica més al gran misteri de la música.» ALEX ROSS, autor de «El soroll etern»

Cançons entre bancals del jove mollerussenc Jordi Bonilla pretén ser una radiografia de l’escena musical del Pla d’Urgell durant els segles XX i XXI a través dels diferents grups i projectes musicals que han sorgit a la comarca. El treball, tal com ha explicat l’autor, té el punt de partida en la fundació de la Societat Recreativa L’Amistat el 1905 i a partir d’aquí inicia un viatge dècada a dècada per tal de desgranar no només els grups de cada època, sinó també iniciatives musicals, festivals, locals d’oci nocturn i altres fets rellevants a nivell històric, social i cultural a la comarca.

Presentem 18 historietes en què preval la força del llapis com a eina per revelar el món que ens envolta però també el que amaguem dins nostre. En aquesta selecció hi ha obres de reporterisme en vinyetes, còmic històric, testimonis en primera persona, autoficció, humorisme i experimentació gràfica: obres que reflecteixen la gran varietat de maneres d’acostar-se a la realitat, o almenys a una idea de la realitat filtrada pels recursos expressius del còmic i la subjectivitat de cada autor. Una veritat personal sense intenció fotogràfica ni pretensió d’objectivitat, una veritat dibuixada i literària, perfecta per transmetre emocions, desafiar convencions i recrear la memòria col·lectiva o personal.

Pollastre amb múrgoles, medalló de rap amb trompetes, cassoletes de cargols amb ceps, apagallums arrebossats, llengües de bou amb calamars…

LES MILLORS RECEPTES DE BOLETS SÓN 82 RECEPTES GURMET I FAMILIARS PER CUINAR ELS BOLETS DELS NOSTRES BOSCOS.

En aquest llibre, Jean-Pierre Fombeur detalla 17 espècies diferents de bolets. A més, explica consells sobre com fer-ne una recol·lecció més acurada i, per descomptat, tots els secrets perquè cadascuna de les receptes sigui un èxit.

La família Sackler és una de les més riques del món i és coneguda per haver fet donacions molt generoses a entitats i institucions de l’àmbit de les arts i les ciències. També és la responsable de produir i promocionar l’OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d’addictes als Estats Units. Patrick Radden Keefe retrata de forma implacable les tres generacions de la dinastia farmacèutica que ha causat una de les crisis sanitàries més devastadores dels últims anys, i en responsabilitza, també, tot l’entramat d’advocats, funcionaris, metges i polítics que han ajudat a perpetuar-la. L’imperi del dolor és una obra mestra que revela amb rigor i precisió la cara més fosca de l’ambició humana..

L’estiu de 1885, tres francesos -un príncep, un comte i un metge- van viatjar a Londres per amarar-se de cultura anglesa. El metge, Samuel Pozzi, era un ginecòleg pioner i lliurepensador que atenia dames de l’alta societat i duia una vida privada massa coneguda, i massa escandalosa. Quatre anys abans John Singer Sargent n’havia pintat un retrat extraordinari. La fascinant vida de Pozzi, “l’home de la bata vermella”, va coincidir de ple amb la Belle Époque, quan les classes benestants competien en glamur, ostentació i, sovint, extravagància a la recerca del plaer, la bellesa o el reconeixement social. Llavors París era una festa, un formiguer d’artistes, escriptors i intel·lectuals que maldaven per destacar. Enginyós i entretingudíssim, el nou llibre de Julian Barnes és un cant d’amor a la cultura francesa, com ho va ser el seu primer èxit internacional, El lloro de Flaubert, i està poblat de personatges populars encara -Bernhardt,Wilde, Proust- i d’altres avui injustament oblidats, com Montesquiou o el mateix Pozzi.

L’exèrcit franquista està a punt de creuar el Llobregat i milers de refugiats marxen cap a França. Entre ells Lluís Companys, que fuig, criticat per molts i abandonat pels seus. L’acompanya Manel Plandiure, un boxejador que li fa d’escorta i que es veu obligat a deixar a Barcelona l’Agnieszka, la seva amant, una prostituta polonesa. Quan els alemanys detenen Companys i l’entreguen a Franco, el Manel torna a Catalunya amb la intenció d’alliberar-lo. No ho aconseguirà, però venjarà la seva mort.

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.

Una divertidíssima trama d’embolics que barreja d’una manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l’obra de la pintora Irma Stern, la figura d’Adolf Hitler, el paper de l’art i, sobretot, la set de venjança d’un jove que no té res a perdre.

En un estil menys depurat que altres obres posteriors seves, Vuillard exposa en aquest relat el retrat d’un home devorat pel seu mite, i el de tota una nació -els Estats Units- fundada en la massacre dels indis, l’espoli de les terres i en l’espectacle. I ho fa a partir del relat apassionant de la vida de Buffalo Bill, i de com va decidir mantenir viva la seva llegenda de la manera més insospitada i extravagant: va recórrer el món sencer amb la companyia Wild West Show, fent el seu paper, matant els indis, amb bales de foguejament, als quals havia aniquilat en la realitat. Per a l’espectacle va comptar amb indis supervivents que havien vist com mataven les seves famílies i que, a la força o per necessitat, es van veure obligats a reviure l’horror.