Categoria llibre: Adults

El 14 de novembre de 1990, Telecinco estrenava “l’espectacular debut de David Lynch a la televisió”: Twin Peaks. Pocs mesos després, Antena 3 llançava el primer gran èxit de producció pròpia, Farmàcia de guàrdia. Dues de les sèries més vistes (i antagòniques) del prime time noventero donaven, sense saber-ho, el tret de sortida a una edat daurada que veuria néixer el millor de la televisió nord-americana i espanyola. Des de llavors: Friends, Set vides, Els Soprano, Hospital Central, Perduts, El Ministeri del Temps, El conte de la criada, Antiavalots… i un llarg etcètera de grans històries que ens han marcat per sempre. Per fi pots gaudir en una guia il·lustrada de moltes de les teves sèries favorites, aquestes per la qual vas sacrificar tantes hores de son per veure “un capítol més”. Reviu-les d’una altra manera i torna a donar-te una atracada!

Una oferta de feina que porta a llocs inhòspits, una carta amagada des de fa molts anys a la Casa Blanca, una noia amb el tatuatge d’un mussol, la immortalitat de Faulkner, Einstein i Mark Twain, una mare i una filla que discuteixen sobre la maternitat, reflexions bíbliques arran del silenci d’una mosca, un traster i un bagul permanentment tancats o un assaig funeral premonitori.

Tots ells, causes o conseqüències dels penediments. Alguns es poden identificar a simple vista, d’altres es descobreixen amb el pas del temps, i encara d’altres necessiten mètodes moderns d’inspecció visual per ser detectats.

«On el posaria? ?es pregunta Atxaga en el pròleg del seu llibre? En quin dels canals de la corrent general de la literatura? En quin prestatge? Podria estar, potser, si existeix, en el dels híbrids d’article i conte. Si no, entre els libres polítics.» L’origen d’Un grill a l’autopista son les intervencions que Atxaga va escriure pel programa de ràdio Faktoria dEuskadi Irratia, que van de la tardor de 2016 fins l’estiu de 2020. Com que estaven destinats a la ràdio, tenen gust a paraula parlada, però es presenten aquí com un assaig desenvolupat pas a pas, reescrit curosament i completat per l’autor. L’últim llibre de l’escriptor més traduït de l’eusquera és, de fet, un text clau per entendre el món convuls d’avui en dia.

La nostàlgia és l’emoció que més defineix la nostra època. Els líders polítics prometen un retorn al món d’ahir. Es fan remakes i reboots de pel·lícules i sèries antigues. Els veterans recreen guerres passades mentre les persones desplaçades corren pel món en cerca de casa. Però què hi ha rere aquest anhel col·lectiu que busca refugi en el passat? Hem d’eliminar la nostàlgia o, senzillament, conrear-la millor? I què hi ha en joc si triem malament?

Des de la lluita al voltant dels monuments confederats al naixement de la seguretat de la pàtria i al lament per l’extinció de les espècies, Grafton Tanner rastreja l’ascens de la nostàlgia al segle XXI i en revela el poder com una conseqüència dels nostres temps inestables i alhora una defensa en contra d’ells. Amb poca fe en un futur de canvi climàtic i ansietat econòmica, molta gent ha virat a la nostàlgia per capejar el present, mentre unes elits poderoses l’exploten en benefici propi.

«Quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei, els cossos de les dones es converteixen en la diana perfecta per a la demostració de la força, la violència i la crueltat de l’estat».

La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d’estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l’amistat i l’amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.

Amb el seu estil més que recognoscible, a Tom Gauld no hi ha objectiu que se li resisteixi: és capaç d’abordar qualsevol temàtica amb la seva mirada irònica i precisa. En aquesta ocasió, torna al món literari per a posar el focus en el temple dels llibres i els seus guardians: biblioteques i bibliotecaris.

Amb la intel·ligència sense pretensions a la qual ens té acostumats, donant curs al seu ampli coneixement sobre les martingales del sector i servint-se de la seva habilitat per a les analogies científiques i el seu reconegut gust per la ciència-ficció, Gauld torna amb una col·lecció de vinyetes imperdible, que reuneix el millor de les seves publicacions setmanals de The Guardian.
La Venganza de los bibliotecarios ve a confirmar que el seu enginy és inesgotable.

La matinada de l’onze de desembre de 2017, una vuitantena de guàrdies civils, amb l’uniforme d’assalt i metralleta en mà, van entrar en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, davant la mirada atònita dels treballadors, que havien obert la porta sense cap manifestació o insinuació de resistència que justifiqués aquest desplegament de força. Portaven una ordre d’un jutjat de primera instància d’Aragó que els autoritzava a endur-se’n quaranta-quatre obres d’art.
La notícia va provocar una consternació enorme en els àmbits culturals europeus i nord-americans, que no entenien com era possible un comportament d’aquesta mena a Europa en el segle XXI.
Flocel Sabaté, catedràtic de la Universitat de Lleida, va assumir el repte d’explicar-ho per a la revista Écrire l’histoire. L’objectiu era detallar-ne els fets, tenint present un fenomen molt actual: l’ús de la història i del patrimoni cultural en el foment d’identitats col·lectives sota el lideratge d’autoritats publiques, amb la finalitat de construir noves identitats a partir del conflicte. Aquí trobareu totes les respostes al perquè de l’assalt al Museu de Lleida.

La Muriel i en Robert arriben a Londres perseguint noves oportunitats en un món digital que ho transforma tot: ell, per treballar per a una de les empreses tecnològiques més grans del món; ella, per triomfar com a influencer a les xarxes socials.

Quan l’aventura compartida comença a fer aigües, els desencisos els enfronten a la distància cada cop més gran entre la realitat de cada dia i les vides ideals que projecten a la xarxa.

Algoritmes és una història d’ambicions, traïcions, venjances, hashtags i magrades, en un món cada cop més alienant on la veritat ha entrat en crisi.

Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.

Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.