Categoria llibre: Adults

La sexualitat és una dimensió fonamental per al desenvolupament ple de tot ésser humà. Rebre una educació afectivosexual que permeti viure la sexualitat de manera plena, protectora i sana és un dret dels nostres infants i adolescents. Tanmateix, sovint enfrontem temors, reserves i silencis en intentar educar en aquesta àrea crucial. Però, sabies que el silenci també és una manera d’educar? I no precisament la millor manera: genera por i els porta a buscar informació en llocs erronis.

Endinsar-se en l’educació sexual des de la infància requereix quelcom més que simples paraules, és una invitació a revisar la nostra pròpia història, les empremtes de la nostra sexualitat i els nostres models de vincles. És també una crida a construir un ambient de respecte, empatia i comprensió, tot generant vivències de bon tracte, converses significatives i límits protectors.

El primer llibre en català sobre el conegut com a UCM (Univers Cinematogràfic de Marvel), en què s’analitza aquest fenomen sense precedents en la història del cinema i es donen eines, d’una manera àgil i divertida, però també rigorosa, per entendre una trama que ja inclou més d’una trentena de pel·lícules.

El llibre, acompanyat d’il·lustracions originals d’Àlex Santaló, repassa els precedents del fenomen, el contingut de cada pel·lícula i com s’entrellacen les unes amb les altres. També comenta les sèries de televisió que se’n deriven, amb les dades més curioses dels personatges i de les seves respectives aventures cinematogràfiques.

És un llibre de pensament crític i de divulgació o, com prefereixen dir-ne els autors, de divulgació crítica. El llibre qüestiona la manera que tenim de pensar i sotmet a crítica els nostres processos cognitius en el context actual d’estimulació constant i allau informativa diària. Parteix de la discussió d’un seguit de coneixements procedents de la psicologia, la neurociència i l’economia conductual dels últims quaranta anys per reflexionar sobre els automatismes i els biaixos cognitius que influeixen en el nostre pensament.

També s’hi analitzen els fonaments dels prejudicis i dels estereotips, les influències que exerceixen el context i les emocions en les nostres opinions, la nostra relació inevitable amb la incertesa i les dificultats que tenim a l’hora d’accedir a un coneixement veraç i fiable.

Amb la clarividència i el bon humor que el caracteritzen, en Pep Salsetes ens convida a reviure una cuina estacional i popular, a favor de la sostenibilitat, el producte local i la gresca.

En aquesta veritable «bíblia» del nostre patrimoni culinari més genuí hi trobareu un centenar de receptes recollides per tradició oral de mestresses de casa i coquesses, plats en perill d’extinció i àpats associats a les festivitats de la nostra terra que fan venir salivera i ens retornen el sentit primordial de la cuina: alimentar-nos i xalar.

Avui tots els humans pertanyem a un món unificat. Però quins fenòmens històrics han portat a aquesta unificació? Qui és el veritable Senyor de la història?

En aquest tercer volum de l’adaptació gràfica de l’extraordinària història del gènere humà, Yuval Noah Harari, Vandermeulen i Casanave narren a través d’un xou burlesc ple d’humor i enginy la competició que va tenir lloc entre els imperis, els diners i les religions per imposar-se al món.

Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l’equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s’encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se’ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor.

Un dels treballadors d’una empresa que acaba de posar en marxa una màquina per viatjar en el temps és enviat milions d’anys enrere, abans de la creació del món, amb una missió de màrqueting d’alt voltatge: ha de segellar cadascuna de les partícules de matèria que es generin amb el logotip de l’empresa, per tal de patentar l’univers i que a la tornada l’empresa sigui propietària del món.

Missions megalòmanes abans del big-bang, viatges a planetes llunyans a la recerca d’altres espècies intel·ligents, dessincronitzacions temporals, androides massa amorosos, insectes antropomorfs…

Publicats originalment en castellà en un volum miscel·lani titulat ¿Tiempo de mujer? (1980) constitueixen una raresa en la seva producció, ja que són els pocs textos teòrics que va escriure sobre el gènere. Roig va haver d’enfrontar-se a un ardu procés d’introspecció i va esbossar aquí les línies mestres del seu pensament feminista, on reflexiona sobre què és ser dona. Perquè ella era una més, una dona.

T’interessa l’astronomia? Vols apropar-t’hi d’una manera fàcil i divertida?

Si vols anar més enllà del fet d’aixecar el cap i mirar el cel estrellat, si vols entendre la negror que hi ha entre les estrelles, aquest llibre t’acompanyarà per un viatge astronòmic de descobriment.

Què és en realitat l’astronomia sinó descobrir el cosmos?

En aquest llibre trobaràs eines digitals que t’ajudaran a descobrir el cel. Aprendràs a distingir les constel·lacions, a diferenciar els planetes de les estrelles i descobriràs que, amb mitjans d’aficionat, podràs col·laborar en projectes de ciència ciutadana.

Trans és la història d’una decisió íntima explicada en primera persona, la de la cantant del grup Against Me!, que viu en secret una disfòria de gènere i que, en el moment àlgid de la seva carrera musical (i en un dels més complicats de la seva trajectòria vital), decideix iniciar una transició per canviar el seu sexe biològic.

Laura Jane Grace explica com ha viscut la disfòria en un context teòricament tan obert de mires com és la contracultura punk, parla de vergonya, d’autoodi i del llarg camí que la va portar a l’acceptació de si mateixa i que va culminar amb la publicació d’una polèmica entrevista a la revista Rolling Stone, l’any 2012, on explicava obertament que havia decidit iniciar la transició de gènere.