Categoria llibre: Adults

S’han escrit centenars, tal vegada milers, de llibres sobre temes jacobeus, així com nombroses guies dels camins que porten a Santiago de Compostel·la a través del Camino Francés o Camino del Norte. No hi ha dubte que aquestes són certament les rutes més concorregudes i conegudes arreu del món, tal vegada perquè així ho van convenir i disposar els màxims responsables en un determinat moment.

Però això no significa que altres rutes no siguin igualment vàlides ni estiguin documentades, com és el cas del Camí de Sant Jaume del Segre, que travessa quatre comarques catalanes (la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Noguera i el Segrià), en les quals trobem referències, edificis, bibliografia i documents perfectament acreditats que donen fe de l’ús d’aquest camí mil·lenari de penetració a la península.

I si poguéssim fer-ho millor que la família?

Hem de parlar de la família. Per als que tenen sort, les famílies es poden omplir d’amor i cura, però per a molts són llocs de dolor: des de l’abandonament i la negligència, fins als abusos i la violència. Ningú és més probable que et faci mal que la teva família.

Fins i tot en les anomenades famílies felices, el treball no remunerat i no reconegut que cal per criar els fills i cuidar-se els uns als altres és interminable i esgotador. Podria ser d’una altra manera: en aquesta polèmica urgent i incisiva, la principal crítica feminista Sophie Lewis defensa l’abolició de la família.

Abolir la família recorre la història de les demandes abolicionistes de la família, començant amb el socialista utòpic Charles Fourier i El manifest comunista al segle XIX i la feminista russa de principis del segle XX Aleksandra Kol·lontai. Dirigint la seva atenció a la dècada de 1960, Lewis ens recorda la política anti família de feministes radicals com Shulamith Firestone i del moviment gai, una tradició que segueix els seus passos fins als marxistes queer que han portat aquest debat al segle XXI.

Des que el 1868 Frederic Mistral va comentar que li semblava que la sardana provenia dels antics grecs, el seu origen ha estat objecte de diverses hipòtesis, basades sobretot en la comparació lexical i la disposició en rotllana, uns criteris que aboquen el seu origen i la seva formació a un enigma de difícil solució.

El propòsit d’aquest assaig és posar en consideració el punt de vista coreogràfic, ja que la sardana és, abans que res, un ball i, per tant, moviment. I és la transformació d’aquest moviment el que cal observar per entendre els successius canvis que encaminen el ball a prendre la fesomia amb la qual avui l’identifiquem.

20 Excursions accessibles a totes les edats

Aquest guia inclou 20 propostes pedalables fàcils basades en les vies verdes, antics traçats ferroviaris que van ser clausurats fa temps i amb el pas del temps, han estat recuperats com a ús cicloturístic.

Aquesta guia presenta 20 excursions per ascendir a 26 cims de Lleida en bicicleta de muntanya.

L’orografia de les comarques lleidatanes permet contemplar paisatges muntanyosos, forestals i agrícoles.

També es visiten indrets històrics i religiosos, i pobles i masos abandonats.

En total, es recorren uns 750 quilòmetres amb un desnivell positiu aproximat de 22.650 metres.

Molts vegetals comestibles han desaparegut de les nostres cuines i mercats perquè es conserven i transporten malament o perquè el mercat ha uniformitzat l’oferta alimentària i ens ha fet oblidar herbes i fruits que en altres èpoques eren molt habituals. També hi ha algunes herbes que es poden trobar, però a preus molt elevats per la dificultat de transport i conservació, però que, en canvi, són molt fàcils de cultivar.

Aquest és un manual pràctic que proposa recuperar algunes d’aquestes plantes que val la pena que cultivem a prop de la cuina, al balcó o al terrat de les nostres llars. Les anomenem «plantes amb vocació de balcó»: són plantes comestibles que convé tenir a mà per fer-les servir al moment, fresques i saludables.

L’òpera és un espectacle únic i irrepetible que combina teatre i música, i que a més compta amb la força inigualable de la veu humana sense amplificar. Un espectacle intemporal que va més enllà de les modes, de les èpoques o dels països.

Sovint, escoltant una ària o un duo, no ens cal entendre el que es diu, per sentir-nos enduts per les veus que expressen uns sentiments i emocions que són comuns a tots, com la felicitat, la passió, l’amor, la pèrdua, la gelosia, la ira i, també, la tristesa, la soledat, l’esperança o la desil·lusió.

La fibromiàlgia és una malaltia molt freqüent, que afecta sobretot dones de mitjana edat, amb molta repercussió sobre la salut, benestar i qualitat de vida de qui la pateix, ja que genera, en moltes ocasions, problemes personals, familiars, socials, laborals i econòmics.

Amb aquesta guia-llibre volem donar resposta a moltes preguntes que genera la fibromiàlgia, hem volgut utilitzar un llenguatge fàcil, senzill d’entendre amb l’objectiu de donar a conèixer el que pot ser necessari per a conviure i adaptar-se amb la malaltia.

Durant segles els territoris salvatges i naturals es van considerar reservats als homes, mentre que les dones quedaven confinades a la llar. Però algunes dones van creuar aquesta frontera a la recerca d’inspiració, consol o llibertat.

Annabel Abbs documenta apassionadament les excursions per espais naturals de grans artistes com Shepherd, Du Maurier, O’Keeffe o Beauvoir, entre d’altres. Un aspecte fins ara molt poc conegut de les seves vides i que aporta nova llum a les seves obres.

Abbs torna a recórrer aquests camins feréstecs —les planures buides de Texas, les muntanyes d’Escòcia, els rius i els boscos de França—, en una extraordinària aproximació a dones pioneres que, exposant-se als vents i a la crítica social, van conquerir els seus espais propis, tant en l’art com en el caminar.

El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l’estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.

De la mateixa manera que s’han recuperat paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de fer el mateix amb el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d’avui els perdessin. «Doctor, només de pensar-ho ja em venen rimbomboris».