Categoria llibre: Adults

Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d’Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s’havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l’horitzó, farà que es retrobin.

És un dia d’estiu i, mentre sura lluny de la platja, del Marc i d’aquest invent que en diuen la vida adulta, la Júlia és feliç. O tan feliç com es pot ser quan encara no s’és conscient que la porta del passat no està ben tancada. Un sobre blau a la bústia, que en general només rep factures i publicitat, farà que la Júlia torni a Montpeller, a rememorar el seu any d’intercanvi, a visitar els vells amics, i a retrobar-se amb la història del John, una ferida que inevitablement amenaçarà el fràgil equilibri que ha aconseguit mantenir fins llavors en la seva vida.

En Lluís és fotoperiodista i porta mitja vida voltant pel món. Després de deu anys vivint a Àsia ha decidit tornar a establir-se a Barcelona per ser a prop de la família i tenir cura del seu pare malalt. A l’habitació d’hospital on el té ingressat hi coneix la Laia, una noia independent i alegre que treballa en una agència de publicitat però que no acaba de trobar el seu lloc al món. En Marc és pianista, està separat i viu a Filadèlfia.

Per primera vegada des que va néixer el seu fill, s’embarca en una gira internacional que comença a Barcelona, on va créixer. Quan hi aterra per estar-hi unes setmanes, entra a Tinder i coneix l’Íngrid, una fotògrafa intel·ligent i activa que té claríssim que vol ser mare soltera però que no havia previst tornar-se a enamorar…

«La meva mare va morir el dilluns 7 d’abril a la residència d’avis de l’hospital de Pontoise, on l’havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d’enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se».

Annie Ernaux s’endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments… I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l’últim declivi del cos i la ment.

Som a principis de l’any 2020 a Nova York, just quan esclata la pandèmia. La narradora del relat, de la qual desconeixem el nom i que s’assembla molt a la mateixa Nunez, és una escriptora madura i solitària que s’instal·la en un apartament de luxe, propietat dels amics d’una amiga atrapats a Califòrnia, per cuidar un lloro ple de colors i d’energia, l’Eureka. Al pis també hi aterra d’improvís un noi molt jove que ha deixat la universitat i s’ha barallat amb els pares; aquest trio improbable haurà d’aprendre a conviure i a entendre’s en un moment d’altíssima vulnerabilitat i desconcert.

Amb humor, molta ironia i grans dosis de saviesa, Nunez reflexiona sobre el fet d’estar vius en una època convulsa, sobre la bellesa fràgil de la connexió humana, i també de la connexió amb els animals, sobre la natura de la memòria, la cultura i la política, sobre el pas del temps i el sentit de l’escriptura i la lectura.

Richard Papen, de família californiana amb pocs recursos tant afectius com econòmics, aterra a Hampton College, una universitat d’elit de Nova Anglaterra, per estudiar literatura. Allà es trobarà que no es pot inscriure a les classes de l’únic professor de clàssiques, el carismàtic Julian Morrow, perquè és ell qui tria personalment els alumnes, i només en té cinc: els bessons Charles i Camilla Macaulay, en Francis Abernathy, en Henry Winter i l’Edmund Corcoran, a qui tots diuen Bunny. Fascinat per aquest grup d’inadaptats brillants i excèntrics, en Richard aconsegueix que l’admetin al curs, i passa a formar part dels escollits.

Amb ells, descobrirà una manera de pensar i de viure que no té res a veure amb l’existència avorrida i rutinària dels seus companys, i junts creuaran tots els límits de la moral convencional, saltant de l’obsessió a la traïció, a la corrupció i, finalment, a la crueltat.

En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa per trobar la inspiració. Però no és l’únic que hi viatja: en Masson, un lingüista francès, duu quatre anys fent una tesi sobre la singularitat del gaèlic irlandès i n’és un protector ferotge.

Les dificultats que tenen per conviure l’un amb l’altre trasbalsen els habitants de l’illa, que hauran de fer-se valer davant dels prejudicis externs.

La Greta, marcada per la desaparició de la seva germana petita, la Julieta, torna a Formentera per cuidar la seva estimada àvia Matilde. Aquesta decisió la força a enfrontar-se amb els fantasmes del passat i amb la mare, l’Helena, amb qui té una relació distant i conflictiva. La Matilde, el pilar de la família, manté viva la flama de la infantesa a través de les llegendes màgiques de l’illa, les històries i la seva saviesa.

Tots aquells mars, de Laia Aguilar, és un relat ple de llum, íntim i emotiu, de redempció, sobre la profunditat de les relacions humanes i la complexitat dels vincles familiars.

Tot va començar en una muntanya infinita, el gran episodi perdut de la nostra història. Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat.

A començament del segle XI, l’abat Oliba pren una decisió que trastoca l’ordre establert. Un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites amb la missió de posar les bases del monestir. Entre ells, l’exsoldat del comte Berenguer Ramon I, Dalmau Savarés, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora d’en Basili, l’eremita, contra el poder mundà de l’Església.

La unitat d’homicidis d’Estocolm està sumida en una crisi profunda des que es va revelar que un dels seus membres és un assassí en sèrie. La Vanja Lithner lluita per salvar el seu departament quan troben una dona assassinada en una granja de porcs als afores de Västerås. Tots els indicis apunten que l’acte es va fer pensant en una persona en concret: en Sebastian Bergman. Al llarg dels anys, el reconegut i sempre controvertit psicòleg criminal ha ajudat la unitat a resoldre nombrosos casos, però després dels esdeveniments recents és persona non grata.

¿Serà el retorn d’en Bergman la salvació o la ruïna de la unitat d’homicidis?