Conèixer (i reconèixer) la llengua i la cultura catalanes

El llibre que teniu a les mans, ofereix una panoràmica amena i detallada sobre la formació, l’evolució històrica i la situació actual de la comunitat lingüística i cultural catalana, que no sols pot tenir interès per als estudiosos que s’hi vulguin aproximar, sinó també especialment per al debat actual entorn del reconeixement i l’estatus polític que han de tenir en el context estatal i internacional la llengua catalana –la segona llengua de l’Estat–, la cultura mil·lenària que s’hi expressa i la col·lectivitat dels seus parlants.

 

Adolphe; i Reflexions sobre la tragèdia

Adolphe narra la història d’un jove aristòcrata que s’embranca en una relació amorosa amb l’Ellénore, una dona més gran i ja compromesa. Amb una prosa íntima, Constant explora l’amor, la culpa i les conseqüències de les relacions passionals, fet que converteix aquesta obra en un clàssic atemporal de la literatura francesa.

L’assaig Reflexions sobre la tragèdia que acompanya la novel·la ofereix una anàlisi rigorosa de la tragèdia com a gènere literari i examina la seva funció en la comprensió de la condició humana.

Caure del cavall

De camí a Damasc, Saule sent la veu de Jesús i cau del cavall. És així com aquell que havia estat un furibund perseguidor de cristians va convertir-se en el gran predicador del cristia­nisme. Des d’aleshores, «caure del cavall» és sin­ònim de patir una transformació profunda.

¿Però què vol dir, canviar? ¿Hi ha cap diferència profunda, entre Saule i Pau? ¿Canviem, les persones, al llarg de la vida? ¿O simplement tenim una personalitat estable que orientem cap a objectius diferents segons les circumstàncies del moment? Comparant la trajectòria de sant Pau amb la de l’intrigant Joseph Fouché o les diferents etapes pictòriques de pintors com Pablo Picasso, l’escriptor Pere Antoni Pons analitza diversos aspectes de la idea de canvi.

De la rebotiga al carrer

Aquest llibre tracta sobre el moviment feminista a Lleida i recull la genealogia de tot un seguit de dones republicanes que, als anys trenta, impulsaren la lluita feminista i van passar el testimoni a les generacions més joves que, no només la donarien a conèixer, sinó que mirarien de reprendre-la amb apassionament.

De la mà de les autores del llibre, el lector podrà resseguir els anys que van del 1975 al 1988, un període decisiu tant pel que fa a la recerca d’estructures per fer possible el canvi, com per impulsar mesures d’anivellament de les desigualtats entre homes i dones.

Mammalia

Quan encara era una nena, la Cora va anar de vacances a un poble del sud de França amb el seu pare, un ginecòleg retirat, i la Sara, la seva parella d’aleshores. Una tarda que havia sortit a voltar en bicicleta, es va veure obligada a buscar refugi en una cova propera, on descobriria unes estranyes pintures que la perseguirien durant la resta de la seva vida. Aquest és el detonant d’una història laberíntica, un thriller que no fa escarafalls a la poètica ni a la reflexió, i que representa el gran salt endavant d’una de les narradores més celebrades dels últims anys.

Elisenda Solsona se’ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons els problemes de fertilitat convertits en plaga social, i les relacions maternals convertides en maledicció.

El meu primer llibre porno

Recordes l’última vegada que una lectura et va posar a cent? Podries dir algun llibre que hagi dilatat i contret el teu cos de maneres inesperades? O citar un passatge que t’hagi fet segregar efluvis amb perplexitat? Si no ho recordes, potser vol dir que no t’ha passat mai. Cap problema, sempre hi ha una primera vegada.

Quan comencis a llegir El meu primer llibre porno, notaràs que les galtes se’t van encenent. El ritme cardíac se t’accelerarà de cop en notar el tacte sensual d’uns invertebrats molt especials, la respiració se t’entretallarà en imaginar el centenar de possibilitats que ofereix el sexe amb cíborgs, els orificis se t’encendran quan assisteixis a un número musical protagonitzat per genitals, i emetràs els primers gemecs, tímids, una mica ridículs —per què enganyar-nos—, quan descobreixis el plaer de dir les coses més porques en veu alta. I sí, en algun passatge t’escandalitzaràs, tindràs la sensació d’estar desafiant els teus propis límits morals, però si en el moment de màxim plaer et comences a sentir culpable, sempre pots repetir per dintre «només és ficció, només és ficció, només és ficció…».

Interior Chinatown

En Willis Wu no es percep a si mateix com el protagonista de la seva pròpia vida, n’és simplement un extra. Cada dia surt del seu piset de protecció oficial de Chinatown i va fins al Palau Daurat, un restaurant xinès que es fa servir com a plató, on es roda la sèrie policíaca Blanc i Negre. Però allà en Willis tampoc no l’és, l’actor principal: les regles de Hollywood dicten que ell, d’ascendència asiàtica, només pot interpretar papers secundaris. Intenta obrir-se camí i convertir-se en el «Paio del kungfu», el paper més important al qual pot aspirar un oriental.

Però ¿realment no pot aspirar a res millor?

Fervor

Un dia ets al CCCB escoltant una xerrada i de cop descobreixes una mirada, un noi que fa que t’exploti tot per dins, i en menys de dues setmanes us seguiu a totes les xarxes possibles. Al cap de dos mesos feu l’amor a la Mar Bella i, quan en porteu tres veient-vos, t’adones que potser t’has enamorat. Sense saber fer-ho. Busques respostes als teus referents romàntics més immediats, però aviat trobes que ni els teus amics, ni la teva companya de pis ni els teus propis pares semblen tenir les claus per entendre com s’estima (o com s’estima bé).

Viure a Barcelona és un repte, com ho és sobreviure a una feina que serveixi d’alguna cosa més que per pagar el lloguer, i les ressaques s’agreugen amb l’edat i cada vegada sembla més difícil acabar el dia havent menjat tota la fibra que recomanen els anuncis publicitaris. Estimar. Errar. Aprendre. O no. El protagonista de Fervor s’enamora, sense voler… La resta és història i és aquesta.

L’olor que fa després de la pluja

Un home i el seu gos. L’escriptor i un bover de Berna que, a mesura que creix, ocupa un lloc cada cop més essencial en la vida del narrador. Però el gos, que es diu Ubac, no és pas el personatge central d’aquest llibre, i el seu amo, Cédric Sapin-Defour, encara ho és menys.

El protagonista és el lligam que els uneix a tots dos. Un lligam únic i evident per a qui l’ha explorat; inútil i incomprensible per a aquells a qui la companyia dels gossos no els diu res.

El factor Rachel

La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos. Ells encara no ho saben, però aquest any els canviarà la vida per sempre: junts, superaran obstacles i celebraran tot el que puguin, compartint drames i alegries, mentre entren a l’edat adulta coincidint amb l’esclat de la crisi financera.

Quan la Rachel s’enamora del seu professor, el Dr. Fred Byrne, en James decideix ajudar-la a seduir-lo; però en Fred té uns altres plans. Això desferma un seguit de secrets i embolics que acabaran unint els destins d’en James, la Rachel, en Fred i la seva esposa, una dona burgesa, glamurosa i ben connectada.