Categoria llibre: Adults

L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que ha anat d’excursió amb l’escola. El busca, però no sap on trobar-lo, perquè l’autobús en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Durant les hores següents haurà de combatre la por i la incertesa mentre s’enfronta al silenci administratiu, als controls militars i a una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics delirants que l’Estat d’Israel imposa als palestins de les zones ocupades.

Les germanes Enid, Hortense, Bettina, Geneviève i Charlie han perdut els seus pares fa ben poc i viuen soles a la Vil·la Hervé, una gran casa al costat de l’oceà. El seu dia a dia, les seves vivències i lluites són les protagonistes d’aquesta petita gran novel·la que es llegeix en un sospir. Una quotidianitat feta d’amistats, primers amors, afectes, desavinences, tafaneries de classe, fantasmes a casa i tempestes terribles que sacsegen els arbres que envolten la Vil·la. I que també sacsegen el món interior de les noies.

El 13 de febrer del 2001 el temps pateix una sacsejada que envia la humanitat sencera 10 anys enrere i la condemna a tornar a viure l’última dècada, minut a minut, però sense poder canviar-ne absolutament res. Així, cada individu, atrapat dins el seu propi cos, perd del tot la capacitat de lliure albir i es veu repetint els mateixos errors, prenent les mateixes males decisions i no pot fer res per impedir-ho.

La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l’apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més important: necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l’única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.

El treball i la transformació del fang, de la terra tova, en objectes ha acompanyat la humanitat des de fa mil·lennis. N’hem fet atuells útils per a la vida quotidiana i per al treball. N’hem fet peces destinades a honorar els déus i ens n’hem servit per envoltar-nos d’obres de gran bellesa. Gràcies al foc, la terra i l’aigua i gràcies també a les tècniques que hem anat aprenent i millorant a cada generació, hem pogut crear tota mena de peces que ens han acompanyat al llarg de la vida.

El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l’home més proper —el company de vida—; l’altre, més altre que mai, un xiquet acabat d’arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l’han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases que ja no hi són…

La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i les pèrdues ens forgen el caràcter, la identitat. No només les pèrdues humanes, sinó les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d’Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure. Assaig reflexiu, memòria i lirisme. Un llibre delicat que ens porta l’olor, el ritme, la llengua i la música d’un món (gairebé) perdut.

Aquest llibre parla d’amor i desamor. De què és essencial per millorar les relacions entre pares i fills. De la necessitat de crear a casa un entorn de benestar, bon humor i confiança, de més comunicació, on les criatures puguin madurar i formar-se, sanes i felices.

Carme Thió de Pol, pionera en el treball de grups de reflexió amb mares i pares, exposa les dificultats més comunes en la criança -inseguretat, pors, sobreprotecció…- i proposa, per superar-les, la regla de les tres A: autonomia per a l’infant, autoritat de l’adult que educa i amor.

L’Alba viatja als quatre racons del món estudiant llengües en perill d’extinció. Però quan torna a Islàndia cultiva el seu edèn particular, un jardí atípic per contrarestar la petjada ecològica que deixa, en un sòl on se suposa que no hi ha de créixer res. Com si la desaparició d’una llengua i la de les condicions que fan possible que visquem a la Terra anessin de la mà.

Cada època històrica genera la seva pròpia poesia, influïda per les circumstàncies viscudes per les persones que l’habiten. Així doncs, comprendre un poeta implica fer un viatge a l’època que va viure. A principis del segle XX, Catalunya va experimentar un canvi artístic i social que es distanciava i renegava del noucentisme hegemònic.

Així va ser com les avantguardes van arribar al nostre país. El poeta Joan Salvat- Papasseit és el gran estendard literari del moviment, i és un dels personatges culturalment més rellevants del principi de segle XX.

Sants, 1909. Bressolada per un dia de tempesta neix la Maria, La Valencianeta, filla d’immigrants obrers de la Safor. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria, la seva besneta, rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa.

Els paral·lelismes entre aquestes dues dones es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat: la violència que han d’afrontar, els tabús sexuals que les condicionen, la desigualtat de gènere i de classe, la brutalitat del feixisme de llavors i d’ara… Aquest llibre parla de la realitat feridora de dues dones d’una mateixa família. D’aquesta família i de tantes altres.