Escola italiana (2003) és una paròdia de les edicions crítiques: una antologia fictícia de textos presumptament italians, dividida en tres parts i amb un estudi introductori de Luca M. Rota.
Amb aquest llibre, Josep Pedrals va assentar les bases de la seva poesia irònica i captivadora, que enganxa els lectors amb la seva manera desmenjada de revelar veritats fondes.
Ras i curt, la lectura d’aquest centenar d’articles publicats als diaris Última hora i Menorca entre 2012 i 2020 traspuen de manera admirable la seva personalitat, i ens la retornen amb una frescor sorprenent: sembla talment que l’estiguem sentint.
Ens parla de la seva Menorca, però alhora ho fa de qualsevol altre indret o societat, perquè vivim en un món cada cop més global, uniformitzat, banal i domesticat, vet-ho aquí.
Quan tropes hostils envaeixen la ciutat veïna, el Paixa, un jove professor de llengua, decideix anar a buscar el seu nebot de tretze anys a l’internat on estudia, ara en plena zona de guerra. La missió els posarà tots dos a prova: per tornar a casa, hauran d’aventurar-se en cruents camps de batalla, travessar fronteres movedisses i forjar aliances incertes enmig d’un paisatge urbà apocalíptic.
Aquesta lluita desesperada contra la por i la destrucció no només estrenyerà el vincle que els uneix, sinó que ajudarà el Paixa a adonar-se’n a qui deu veritable lleialtat.
Practicar el joc de paraules suposa explicitar l’arbitrarietat del llenguatge. El significant i el significat es poden desimantar o reimantar perquè som nosaltres els pastors de la parla i el diccionari i no a l’inrevés. Volem el que comença per un silenci i acaba amb una incògnita: l’homo loquax, l’hàpax o la vida. Aspirem al ridícul i a la gratuïtat de la vida. Truquem les regles del joc amb la gran il·lusió de l’idio(ta)lecte. Si la llengua és el sexe, el joc és l’erotisme i el món s’acaba, cavallers…, al morat!
El jove aprenent Paul Manning, de Birmingham, viatja a una bucòlica localitat rural acompanyant l’enginyer encarregat de les obres que han de fer arribar el ferrocarril a la regió. Durant la seva estada al lloc, decideix anar a visitar uns parents llunyans, el reverend Holman i la seva família, tot i que té por de trobar-s’hi un ambient encarcarat i retrògrad.
Però, contra tot pronòstic, queda meravellat de la cultura i la sensibilitat que es respira a casa del capellà, i encara més de la filla de la família, la seva cosina Phillis. Ella és encara una noia molt innocent, i queda enlluernada per les maneres més sofisticades que ha portat a la localitat el seu parent de ciutat.
La Rue Siebert potser no ho té tot, però té tot el que necessita: un petit grup d’amics amb qui sempre pot comptar, estabilitat econòmica i una carrera com a enginyera de biotecnologia a Kline, una de les empreses emergents més prometedores en el camp de la ciència dels aliments. La Rue té la vida estable i agradable per la qual ha lluitat tant. Fins que apareixen l’Eli Killgore i els seus socis per adquirir Kline.
L’Eli té les seves raons per pressionar i tancar l’acord, i és un home que sempre aconsegueix el que vol. Amb una sola excepció: la Rue. La dona que no es pot treure del cap. La dona que la posa al límit. Dividits entre la lleialtat i una atracció innegable, entre la Rue i l’Eli sorgeix una tensió que va més enllà del laboratori i les sales de conferències.
La jove Denham Dobie ha crescut entre les muntanyes d’Andorra en una llibertat tranquil·la i despreocupada, però aquesta calma s’acaba quan, després de la mort del seu pare, uns parents es presenten a les Valls per emportar-se-la a Londres.
La Denham, de cor tan rebel com generós, que no coneix les fórmules socials ni sap moure’s entre les subtileses, les indirectes i les enraonies de la ciutat, haurà de trobar el seu propi camí enmig de l’esnobisme, les aparences i la hipocresia dels cercles literaris i artístics londinencs.
Durant un viatge per aclarir els seus orígens, l’Eitan acaba ferit greument per un atemptat terrorista al pont Allenby. La seva parella, la Wahida, es veu obligada a avisar els pares del jove, d’origen jueu, que en el passat han deixat ben clar que no aproven la relació del seu fill amb la jove musulmana.
És en aquest temps en suspens, mentre l’Eitan es debat entre la vida i la mort, que la guerra de les identitats fa acte de presència i s’inflama, amenaçant d’incendiar els protagonistes d’aquesta història.
En aquesta nova entrega, el xef Nagare, el policia jubilat i la seva filla Koishi continuen ajudant la gent a trobar els seus records de menjar com a «detectius gastronòmics»: mitjançant investigacions d’allò més enginyoses són capaços de recrear un plat del passat dels seus clients, guisats que podrien amagar les claus d’històries oblidades i promeses de felicitat futura.
Coneixerem personatges que ens robaran el cor; com el nadador que vol recuperar els records de la carmanyola que li feia el seu pare; o el famós xef ja jubilat, la filla del qual sempre va preferir una hamburguesa a les seves pròpies delícies. Són històries sobre persones que volen tastar el menjar en els seus records i tornar a una època feliç de les seves vides.
Reedició del llibre publicat el 1969, que aplega les vinyetes que Cesc va publicar a la revista Serra d’Or entre el 1963 i el 1968.
Amb el pròleg de la 1a edició de Joan Fuster i un a la 2a edició de Francesc Parcerisas.