Categoria llibre: Adults

Quin mal habita dins de cada un de nosaltres? Laura s’ho pregunta mentre pensa en una pacient que es va suïcidar. Davant d’això, decideix aturar durant un temps la seva vida professional com a psiquiatra. Però el seu ex-marit, Víctor, li demana ajuda amb Daniel, un cosí seu que pateix episodis psicòtics sense que en sàpiguen la causa. Tot i el seu estat d’ànim, Laura decideix assumir el repte. Les confessions de Daniel li permetran descobrir el passat obscur que envolta la família del seu ex-marit i abocar-se a un mal desconegut que també hi habitava.

En aquest llibre hi trobem un repàs a la trajectòria vital i esportiva de Roger Roca, campió mundial de duatló. Es tracta d’una visió franca i emotiva que ens deixa entrar en la persona que hi ha darrere l’atleta, per experimentar com es gesta una vida dedicada a l’esport. Ens descriu tot el procés que el condueix a proclamar-se campió del món de duatló, i ens afegeix un pla d’entrenament de curses de 10 km, de mitja marató i de marató perquè també puguem reeixir en la pràctica esportiva.
Per a l’autor, l’esport ha estat la seva escola de vida i l’ha convertit en la persona que és. Li ha fet tastar èxits però també l’ha fet evolucionar i aprendre de les dificultats, dels errors, dels fracassos i de les renúncies:
“No he estat mai un superdotat. El meu èxit rau en el treball, en l’esforç, en la disciplina i en la constància dels meus propòsits, potser inclús més que en la constància dels meus actes”.

Es pot viure sense barallar-se amb la vida. Per què hem d’anar contra la vida si hi podem anar a favor? Per què plantejar-nos la vida com un acte de combat si pot ser un acte d’amor? N’hi ha prou amb un any de meditació perseverant, o fins i tot amb mig, per adonar-nos que es pot viure d’una altra manera. La meditació esquerda l’estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l’esquerda s’eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement.

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat viu i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

Com és possible passar de la civilització directament a la barbàrie? Alguns dels protagonistes dels episodis més cruels que Estat Islàmic grava i difon a la xarxa són europeus. Com aquell britànic, graduat en ciències informàtiques a la Universitat de Westminster, conegut a Síria com el gihadista John, el botxí que va esfereir l’opinió pública mundial apareixent en diversos vídeos de decapitacions d’ostatges mentre recitava missatges apocalíptics, expressant-se amb el típic accent de l’est de Londres. O com l’estudiant d’enginyeria que, dues hores abans d’assassinar 88 persones al passeig dels Anglesos de Niça, s’havia fet una selfie que va penjar en una xarxa social. O els terroristes que l’hivern passat van assassinar dotzenes de persones a la sala Bataclan, a París, o els que, pocs mesos abans, havien irromput en el setmanari Charlie Hedbo, o molts dels que es desplacen a combatre a Síria. Ciutadans europeus, immigrants de segona o tercera generacions, nascuts aquí. Educats aquí. Joves aparentment integrats que han participat en totes les etapes del nostre sistema educatiu i s’han empassat centenars d’hores de programes infantils i juvenils de les nostres televisions.
Increïble. De les nostres escoles i universitats, teletransportats a la monstruositat més inimaginable, a les files d’un exèrcit conegut, principalment, pels seus vídeos de degollaments, d’ostatges assassinats a sang freda, de milers d’infants i dones convertits en esclaus, de pobles sencers esborrats del mapa, de presoners cremats vius com a espectacle a la plaça pública. Què està passant? Per mirar d’apropar-se al problema, l’autor pren com a hipòtesi la idea següent: potser el fenomen no és tant una radicalització de l’islam com una islamització del radicalisme.

Quinn es guanya la vida escrivint novel·les policíaques i, després de les morts de la seva dona i el seu fill, viu una existència solitària enmig del bullici de la gran ciutat. Trobarà un al·licient inesperat en la seva vida quan un individu el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic detectiu i acceptar el cas: l’individu li demanarà protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben fosc.
Ciutat de vidre és la primera novel·la de Trilogia de Nova York, que va situar Auster com un dels narradors més destacats d’Estats Units i el va projectar internacionalment. La seva translació al format de novel·la gràfica va superar totes les expectatives possibles i va convertir-se instantàniament en un llibre de culte que, passats els anys, manté el seu fulgor, la seva fascinació hipnòtica.

En aquest llibre us proposem 50 excursions als bells i encisadors indrets que voregen els rius catalans, repartides per tot el territori de Catalunya. Us anireu topant amb un rierol que serpenteja pel bosc, un saltant d’aigua argentada, una resclosa d’un vell molí amb les seves aigües quietes, un torrent embravit que esculpeix una petita gorja o un antic pont de pedra que s’emmiralla en les aigües encalmades d’un riu. A Catalunya és molt fàcil gaudir d’aquestes boniques troballes tot caminant, ja sigui pels boscos humits a peu de les muntanyes, per pinedes i alzinars mediterranis, per planes de conreus de secà o per alguns indrets propers al litoral. Un recull indispensable per a tots aquells excursionistes i amants dels rius que s’estimen o volen conèixer millor el nostre territori.

Per primera vegada, com a resultat d’una intensa i llarga recerca de postals i fotografies ferroviàries antigues, s’ofereixen a l’aficionat als trens i al lector encuriosit amb la història gràfica del país 345 imatges, la majoria inèdites, que mostren totes les estacions i baixadors existents a les diverses línies de via d’ample ibèric a Catalunya, durant la primera meitat del segle XX. El llibre fa un viatge a través del temps, per conèixer com era aquell ferrocarril de l’època dels nostres avis i l’ambient que envoltava les seves instal·lacions.

El setembre de 1303, una tropa d’almogàvers catalans i aragonesos, dirigida per Roger de Flor, s’embarca a Sicília per rescatar l’Imperi bizantí, amenaçat pels turcs. Al cap de vuit anys, després de moltes vicissituds i massacres, els aventurers supervivents conquereixen el ducat d’Atenes i funden un estat català que dura gairebé vuitanta anys.
Aquesta és la història, certament inversemblant i tanmateix autèntica, que aquest llibre intenta resseguir amb els documents dels que la van comentar: des de Ramon Muntaner, que va formar part de la Companyia, fins a les fonts bizantines, llatines i sèrbies. Són veus que, al principi del segle XIV, ofereixen testimoni de la confrontació entre Orient i Occident a la Mediterrània, un xoc infinitament complex i perillós.

Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat
la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la
situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat,
que, des d’Espanya, li ha de permetre arribar a Lisboa i d’allà als EUA.
Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya,
conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la
seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves
amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d’altres–, l’estada a Eivissa
el 1932, els camps de treball nazis.