Les claus de la salut: De l’equilibri emocional als valors espirutuals

Hom intueix que un desequilibri emocional es troba al dar- rere de molts trastorns de salut, però com estan relacionats el cos físic i el mental? I l’ànima? Endinsar-se dins la saviesa de la medicina oriental ens obrirà els ulls a l’enteniment de per què emmalaltim i de com podem curar-nos. Una visió holística de la persona és el primer pas per comprendre els processos de salut i malaltia en què les emocions i els valors virtuosos hi jugaran un paper imprescindible. Aquest llibre ens convida a una reflexió crítica d’alguns aspectes de la medicina occidental i anima a buscar més enllà dels factors ambientals l’origen de les diverses afeccions que podem patir al llarg de la vida. Descobrir que la malaltia pot esdevenir una oportunitat per aprendre a ser millor persona ens aproparà a l’estat de benestar i longevitat que tots desitgem.

Històries de Pequín

El 1946, el jove estudiant nord-americà David Kidd va viatjar a la Xina amb una beca de la universitat. Tres anys després es va casar amb la filla d’una aristocràtica nissaga de Pequín i la parella es va traslladar a la casa familiar dels Yu, on convivien diverses generacions i es custodiaven tradicions centenàries. Però aquest estil de vida que Kidd observava amb fascinació no trigaria gaire a desaparèixer: la Revolució ho havia de liquidar tot sense miraments al cap de pocs mesos.

Aquest llibre és el retrat íntim d’un món elegant i refinat que tenia els dies comptats.

Sortida a Occident

En un país sense nom i abocat a un conflicte imminent dos joves es coneixen i s’enamoren. La Nadia, valenta i independent, i en Saeed, més aviat tímid i tradicional, fan florir un amor jove i furtiu mentre la guerra amenaça de devorar les seves vides. A la recerca d’un futur en comú i en llibertat decideixen fugir a través d’unes portes secretes, una via d’escapament que utilitzen migrants d’arreu del món, i que obren un camí cap a l’esperança d’Occident.

Aquesta novel·la tendra ens parla d’una història d’amor plena de coratge en una època globalitzada on el veritable repte és la lluita per continuar junts. Mohsin Hamid ha escrit la seva obra més agosarada, un text emocional i compromès que retrata un món en moviment constant i ens insta a posar-nos a la pell dels altres.

Kruso

Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l’única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els oprimits de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur…

“M’ho vaig passar molt bé escrivint sobre l’època en què tot s’enfonsava”, diu el poeta Lutz Seiler a propòsit de la primera novel·la que publica. Com el Robinson Crusoe del també dissident Daniel Defoe, Kruso és una gran novel·la d’aventures. No hi falten ni els temporals ni les exploracions de l’illa, i l’aïllament també hi propicia una extrema amistat. Seiler hi navega deliciosament entre el surrealisme i la denúncia política, entre l’al·lucinació i la realitat que va viure: l’ensulsiada d’una dictadura i d’un somni, tot d’un plegat.

Les quatre vides de l’oncle Antoine

Antonio Aliaga ha de fugir d’Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l’obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d’Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític.

Xavier Aliaga, l’autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s’endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.

La solució Telòmer: Com viure més i d’una manera més saludable

Per què gent més aviat gran se sent jove? I per què gent jove se sent gran? I, podem triar com sentir-nos? Sabíem que el son, l’exercici i la dieta afecten profundament la nostra salut i sabem que hi ha molts factors que contribueixen a l’envelliment i la malaltia. Mai fi ns ara, però, s’havien obtingut les claus biològiques científiques que ho demostressin. La premi Nobel de Medicina Elizabeth Blackburn i la psicòloga Elissa Epel han treballat durant anys en els «telòmers», uns elements fonamentals del cromosoma.
En aquest llibre descriuen uns canvis senzills que es poden introduir fàcilment en la dieta, el cicle del son o en el benestar mental per tenir cura de l’envelliment cel·lular i prevenir certes malalties.

L’Imitador de veus

Tenim a les mans la possibilitat d’apropar-nos a la perfecció. Aquest cop és a través de la mirada de Thomas Bernhard, un gran autor que, en obres anteriors, potser ens ha imposat respecte. Potser hem viscut, amb la seva prosa, certes dificultats que ens han portat a moments de tensió davant tan gran erudició, quan ens hem trobat, en altres ocasions, a soles amb la seva obra.

En aquest recull de 104 ‘petites píndoles’ –com ens diu l’editor a les solapes del llibre– entram en contacte amb l’autor sense dificultats. El poder és el protagonista principal, el poder dels diners, dels polítics, del ‘prestigi’. L’autor fa descripcions magistrals de perfils humans i ens presenta la mort, la demència, el suïcidi i l’assassinat des de tots els angles possibles.

Solenoide

Al Bucarest en blanc i negre de l’època comunista un professor d’extraradi transcendeix els límits de la realitat que l’envolta i posa en qüestió amb cinisme i humor una existència poblada de dones saturnines, metges sinistres, mestres mediocres i visionaris guillats.
Solenoide és l’obra magna de Mircea Cărtărescu, una recreació del que hauria estat la vida d’un escriptor fracassat. Un retrat de l’artista que lluita per resoldre el gran enigma que és el món a través d’experiències que transiten entre el somni i la realitat. Una aventura irresistible que mostra l’univers literari d’un dels escriptors més contundents de l’actualitat.

La cuina de la gent de la mar: Els ranxos a la barca

La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca és un recull de plats bàsicament elaborats tal com es feien anys enrere a la barca. Tot i això, també hi trobareu algun exemple de cuines foranes on els productes de la mar són els principals protagonistes. Aquestes receptes han estat elaborades segons la tradició, que dia a dia ha anat passant d’una família a una altra. És per aquest motiu que segurament podeu trobar diferències entre els mateixos plats que s’elaboren de manera similar entre les barques veïnes. L’experiència de diversos cuiners queda patent a l’hora de transcriure els plats que ocupen aquesta publicació. Tres ranxers que comparteixen els seus coneixements des de la dècada dels anys seixanta de la centúria passada fins al canvi de segle. En aquest llibre coneixereu grans plats amb ingredients senzills, dites marineres, mètodes de pesca, com preparar conserves o la curiosa manera de repartir els guanys entre la tripulació.

Bany de lluna

Els Lafleur han viscut sempre a Anse Bleue, un poblet d’Haití on la terra i el mar es confonen i on sembla que viure i patir siguin la mateixa cosa: suportar les inclemències del temps—un clima àrid que fa tornar la terra erma i el vent feroç—i la servitud a una elit canviant a causa de la inestabilitat política. Quan, un dia al mercat, el terratinent Tertulien Mésidor s’atura bruscament davant la parada d’Olmène—una Lafleur—, l’atracció és recíproca: per a Olmène, l’home madur representa el poder i el despertar sexual; per a Tertulien, el cos d’ella simbolitza la terra que els Mésidor han cobejat durant anys. En aquesta magistral novel·la, Yanick Lahens dóna veu a la pagesia d’Haití, desposseïda de la terra i del seu propi destí, la vida privada de la qual fa convergir destrament amb la turbulenta història del país, que ha estat víctima de l’espoli des d’antic. Els mots poderosos i màgics, com una invocació, atorguen una bellesa ferotge a un relat que ressonarà en el lector molt de temps després de la lectura.