Categoria llibre: Adults

Un dels factors que més condiciona la vida de qualsevol criatura -en termes d’aprenentatge, relacions, habilitats de lideratge i felicitat- és si ha tingut un adult a prop de manera continuada. Això no vol dir ser-hi sempre -és impossible!-, sinó que l’estona que els dediquem ha de ser constant i, sobretot, de qualitat.

Per aconseguir aquest aferrament, hi ha quatre condicions clau que hem de proporcionar als infants: que se sentin fora de perill, compresos, reconfortats i segurs. Aquestes quatre premisses els faran ser persones més connectades amb el món, més preparades per a la vida i més felices.

El llibre presenta una introducció sociohistòrica al concepte d’escriptura, els sistemes d’escriptura i com hem arribat a l’escriptura alfabètica. Va seguida d’un estudi sobre la detecció fonemàtica, una mostra de perfils fonològics i els quadres de correspondències de la llengua catalana.

A continuació, se centra en l’ortografia i les tipologies d’errades que s’acostumen a produir, per reconèixer-les i classificar-les. Hi trobem també una proposta de progressió didàctica de l’ortografia del català, i exemples‑tipus d’exercicis pràctics per a tota la primària.

Octubre de 2017. L’advocada Margarita Puig i la mestressa de casa Pepi Rius comparteixen pis a les acaballes de la vida. En dos moments anímics oposats, la Margarita encara plora la mort del seu marit, desaparegut fa dos anys, mentre que la Pepi viu una segona joventut després de descobrir la lluita política.

Des de dos mons paral·lels, conviuen amb les seves dèries vuitantines, es complementen i s’ignoren, s’estimen i es detesten, però no els queda una altra opció que acceptar-se perquè es troben en un carreró final sense sortida.

En una Barcelona que també es debat entre el futur i el passat, el món reneix i s’esfondra i, a la seva manera, la Margarita i la Pepi tenen una solució veterana per sortir endavant. Ara només queda descobrir-les.

Des de la dècada de 1980, el caos ha estat objecte de gran interès tant en la recerca científica com en la consciència pública. Però, que és realment el caos, més conegut com a dinàmica caòtica? Quin impacte té en la vida quotidiana? Aquest llibre explora aquestes qüestions i altres més, introduint-te en els fonaments del caos tal com l’estudien i apliquen matemàtics i científics.

Aquest llibre t’ajudarà a comprendre aquestes paraules de moda i l’entusiasme que susciten, quines són les limitacions de la predictibilitat i la saviesa que els científics han après estudiant el caos.

L’any 1972 es va signar la Convenció per a la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un «valor universal excepcional», pertanyen al patrimoni comú de la humanitat. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural «viu».

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció.

O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d’estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d’escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants.

Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d’exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar… o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof».

I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat.

Amarar és l’onada que ens estimba a la vida i l’onada que ens estimba a la mort, l’onada que ens enfanga i la que ens enlaira cap a allò que es mou en el més enllà, per salvar-nos. I és l’onada de la maternitat que ens aboca a deixar anar.

L’objectiu d’aquesta obra és el de proporcionar al lector una visió general de l’islam, de quines són les principals creences dels seus seguidors i de quin és el text bàsic que conté la seva doctrina.

Les línies mestres procedeixen del llibre de l’Alcorà, considerat paraula de Déu presa al dictat, però hi ha altres fonts reguladores del dret que amplien el seu contingut, el complementen i l’interpreten. Això ha donat lloc a diverses maneres de practicar-lo i a la formació de diferents societats islàmiques sovint amb fortes discrepàncies entre si.

Amb l’objectiu d’afavorir el pensament crític també entorn de l’educació, l’Associació de Mestres Rosa Sensat presenta un nou llibre de Gino Ferri. Aquesta vegada Ferri, sense abandonar el discurs irreverent que li és propi, proposa de reflexionar sobre quin hauria de ser el paper de la lectoescriptura a l’educació infantil i suggereix noves maneres d’abordar aquesta qüestió des de l’escola.